Una exposició amb documentació inèdita reivindica el paper estratègic de Camprodon durant el mandat del president de II República espanyola, Juan Negrín, en plena Guerra Civil.
Que el polític hi havia estat durant un període breu ja se sabia, però ara s’ha pogut afinar més. “Negrín no va venir a Camprodon a amagar la seva família com deia la memòria oral; va venir a fer la seva feina“, subratlla Lluís Bassaganya, autor de la recerca.
Després de consultar diferents arxius, entre ells també els de la Fundació Juan Negrín de Les Canàries, va descobrir informació rellevant, com ara que a Camprodon s’hi va celebrar una reunió de ministres el 2 de novembre de 1938. La mostra s’inaugura aquest dissabte a l’espai cultural Cal Marquès.
La consulta a diferents arxius ha permès treure a la llum informació que fins ara havia quedat amagada. “Ningú s’havia dedicat a buscar-ho i des de la Fundació Juan Negrín tampoc tenien constància que hagués estat a Camprodon”, explica a l’ACN el gestor de Cal Marquès, Lluís Bassaganya, que es mostra molt agraït per la col·laboració que hi ha hagut amb aquesta fundació canària.
Sempre s’havia dit que hi havia anat per “amagar la família”. Des de la institució que vetlla pel seu llegat, però, ho van posar en dubte perquè en aquell moment el polític ja estava divorciat i els fills eren grans. “Hi havia d’haver un altre motiu perquè vingués”, assenyala Bassaganya. I aquí va ser el punt de partida de la seva investigació.
Un lloc estratègic
El president de la república espanyola va traslladar la capitalitat del govern republicà a Barcelona l’octubre del 1937. La hipòtesi de l’exposició, basant-se en la documentació descoberta, és que “Negrín no podia treballar a Barcelona perquè patia constantment bombardejos i el que va fer va se establir-se a Camprodon”, segons Bassaganya, una localitat situada a pocs quilòmetres amb la frontera francesa que facilitaria la seva fugida en cas que fos necessari.
El primer document localitzat que el situa al Ripollès és del 7 d’octubre del 1938 i l’últim, del 25 de gener del 1939 en les memòries del general Vicente Rojo on diu que es va reunir aquell dia a Camprodon amb Negrín. “Li va dir que la guerra s’estava acabant i que Barcelona no aguantaria”, detalla Bassaganya. Finalment, la capital catalana va caure a mans de l’exèrcit franquista un dia després i Negrín va marxar a l’exili a França.
La documentació aporta diferents anècdotes, com ara la petició de diferents materials per reformar la casa del passeig Maristany on va residir Negrín, com ara una làmpada de l’hotel Pedralbes de Barcelona.
La carta és de l’1 de desembre del 1938, en plena Guerra Civil. Durant la guerra, es van confiscar totes les residències d’aquell passeig emblemàtic -propietat de famílies benestants-. En una d’elles, a més, també s’hi va establir una part del servei d’intel·ligència de Negrín.
La memòria oral també recordava que Negrín va fer instal·lar un canó antiaeri contra l’aviació franquista al passeig Maristany. “Hem trobat una baina d’aquest canó en els antics terrenys”, detalla. És un dels objectes inclosos en aquesta exposició on també hi ha una de les pistoles de la guàrdia republicana de Negrín que un veí va trobar en una casa després que fugissin. Uns objectes que Bassaganya porta buscant des de fa anys resseguint els camins de la retirada republicana per exposar-los després al centre cultural Cal Marquès, on hi ha una exposició permanent.
Amb el títol, ‘Un canari en la història, un president a Camprodon’, l’exposició mostra la documentació i fotografies de l’època i es complementa amb material cedit per la Fundació Negrín on s’explica la vida com a científic i polític des del seu naixement fins la seva mort a l’exili el 12 de novembre de 1956 a París.
Per l’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, l’exposició “corrobora” la visita del polític, que era un “boca-orella”. Amb la nova documentació, a més, contribuirà a conèixer millor la història del país des d’un espai de memòria com és Cal Marquès. La inauguració de l’exposició es farà aquest dissabte a les 18 h.
{{ comment.text }}