En ple hivern costa imaginar-se com es dorm al carrer. A Osona hi ha comptabilitzades una quinzena de persones que es concentren a Vic. Des de l’Ajuntament treballen amb tots els agents de la comarca per descongestionar la capital de les persones sense sostre.
Un jove sense sostre de 26 anys va aparèixer mort la setmana passada a Barcelona, al Parc de la Ciutadella. Segons els Mossos d’Esquadra, el cos no presentava indicis de criminalitat i es desconeixen les causes de la mort del noi, que patia problemes de salut. En onades de fred, com la de la setmana passada, la problemàtica de viure al carrer encara s’agreuja més.
Vic, com a capital de comarca, és un nucli d’atracció –hi ha més recursos i possibilitats– i, per tant, concentra la majoria d’aquestes persones sense sostre. A la resta de la comarca, els casos són comptats. Segons la diagnosi del consorci d’Osona Acció Social, que es va presentar el novembre del 2023, el perfil és un home, de 35 a 50 anys, amb problemes de salut mental i/o addiccions, i sense cap mena de xarxa o suport per tirar endavant.
VIC TANCA “UNA MICA” L’AIXETA
Posant el focus en Vic, tal com explica la regidora de Benestar i Família, Núria Homs, actualment tenen comptabilitzades una quinzena de persones dormint al carrer. La regidora les divideix en tres grans grups.
D’una banda, hi ha joves provinents de l’Àfrica que venen cridats per treballar a les càrnies de la comarca. “Són gent que tindran diners, però ara no en tenen”, explica Homs, remarcant que tenen agendada una reunió amb els responsables d’aquestes empreses per evitar que això passi.
L’altre grup són els que ja han entrat algun cop a l’alberg social (on hi ha 25 places i s’amplien en 5 més en onades de fred) però que han estat expulsats per no complir les normes, des de consumir fins a agredir els vetlladors.
I finalment, també hi ha un grup de persones que són d’altres municipis de la comarca. Precisament, tal com destaca la regidora, “hem tancat una mica l’aixeta per descongestionar Vic”. “Estem fent un treball conjunt amb la comarca perquè cadascú assumeixi els seus sensellar. Tenir-ne un al poble és més assumible que no 40 a Vic”, afegeix Homs, que remarca que “amb un volum de persones inferior podem treballar molt millor”.
RECURSOS: DES DE PISOS FINS A HOSTALS
Des d’Osona Acció Social, tal com explica la directora, Sílvia Madrid, també treballen en el repte d’“esponjar una mica la pressió que té Vic com a capital de comarca”. De fet, ja fa temps que no consideren l’alberg com un recurs perquè està ple. “Hem buscat un sistema alternatiu”, diu Madrid, remarcant que “no té sentit muntar quatre albergs a la comarca, sinó com reubicar aquestes persones amb els recursos el màxim dignes possible”.
Aquests recursos per a persones sense llar –que inclouen els sensesostre– als quals fa referència Madrid són pensions, hostals i hotels, amb els quals tenen conveni, i 12 habitatges, dos dels quals són per a dones i fills supervivents de violència masclista.
Tal com detalla el tècnic de sensellarisme a la comarca Marcel Barjuan, hi ha tres models d’intervenció. Els de curt termini, aquells d’estada temporal –per exemple, en onades de fred o calor–; els de mitjà termini, que són els habitatges on s’hi estan entre sis o vuit mesos, o els de llarg termini, que van dels tres als quatre anys.
Com s’intervé depèn del perfil i de les necessitats de la persona sense llar. Generalment, tal com apunta la coordinadora de serveis socials bàsics d’Osona, Sílvia Rovira, el perfil és de “persones altament vulnerables i amb molta complexitat al darrere” i que no tenen una xarxa familiar o de suport.
Això va des de dones amb fills víctimes de violència masclista fins a famílies que acaben de ser desnonades i es queden al carrer, joves migrats que arriben sols o homes que viuen al carrer i pateixen algun trastorn mental o addicció. Cada perfil requereix una intensitat d’intervenció o una altra.
De fet, les persones que dormen al carrer, els anomenats sensesostre, són el casos més extrems de sensellarisme. Alguns d’aquests són crònics que s’han d’anar seguint i acompanyant al llarg de molt temps. Durant el 2024 i fins aquest gener, Osona Acció Social, tal com detalla Barjuan, ha atès unes 42 persones en situació d’emergència en hostals i pensions, i 39 persones en pisos d’estada temporal.
On també han centrat esforços en els darrers anys ha estat en el sensellarisme femení, que queda molt menys visibilitzat i on, segons els responsables dels serveis socials de la comarca, “els riscos són molt més elevats”. De fet, a dia d’avui, hi ha dos pisos exclusivament per a dones: un destinat a noies joves i l’altre, per a adultes.
AMB MIRADA ÀMPLIA I UN PLA COMARCAL
“Quan enfoquem les situacions de sensellarisme a la comarca, no només ens referim a la gent que està al carrer”, subratlla la directora d’Osona Acció Social, que afegeix que tenen “una mirada més àmplia”. De fet, hi ha més gent que viu en situació d’infrahabitatge (pisos insegurs o en mal estat) que no al carrer.
En els pobles, els casos són molt més puntuals que a Vic o Manlleu. “En llocs més petits, s’identifiquen de seguida i ens truquen els ajuntaments o els Mossos”, relata Rovira. Precisament, s’atén les persones sense llar a través de les àrees bàsiques de serveis socials.
A Osona en són tres: Vic, Manlleu i la resta de la comarca. En aquest darrer cas, Osona Acció Social treballa colze a colze amb la Mancomunitat La Plana.
El novembre del 2023 es va presentar una diagnosi sobre el sensellarisme a la comarca que havia de servir com a punt de partida per elaborar un pla d’acció comarcal de sensellarisme i exclusió residencial. S’hi està treballant i s’estructurarà en quatre eixos principals.
Són la preparació, la gestió i el moviment d’equips professionals per optimitzar la coordinació i el bon funcionament; la metodologia, com s’actua i com es governa; la comunicació i formació de professionals i la sensibilització, i com millorar els recursos dels quals es disposen i com redistribuir-los.
Precisament, en l’atenció d’una persona sense llar hi intervenen moltíssims agents, des dels responsables dels serveis socials fins al sanitari que el medica, el responsable d’una entitat del tercer sector que l’ajuda a reinserir-se o el voluntari que també li dona un cop de mà.
Que tothom vagi coordinat és molt important”, subratlla el referent en sensellarisme Marcel Barjuan, mentre que la directora Sílvia Madrid afegeix que el fet de disposar d’“un registre compartit amb tot el territori de les persones sense llar facilitaria la coherència d’actuacions dels diferents agents amb la persona”.
“Hem d’avançar cap aquí. Al final volem l’emancipació d’aquestes persones i que puguin sortir del sistema formal i espavilar-se per elles mateixes”, conclou Madrid.
“Per circumstàncies de la vida”
De nit i a l’hivern, Vic sembla un poble. A partir de certa hora no ronda ni una ànima pels carrers. Alguns dels que hi volten amb el fred no és per gust. És dimarts i mentre uns remenen en contenidors, d’altres aprofiten la foscor per anar a buscar llocs on dormir. És el cas de tres joves amb motxilla, ben abrigats amb anorac i amb gorros de llana enfundats.
Tal com relata un d’ells a EL 9 NOU, “estem al carrer per circumstàncies de la vida. És complicat”. No sempre dormen al mateix lloc: “Depèn del dia anem a un lloc o un altre perquè a vegades ens fan fora”. Als caixers, per exemple, tal com explica un altre jove, ja no s’hi poden estar “perquè n’hi ha que hi fumen i els deixen bruts.
Per assegurar que no passi això els tanquen”. A fora directament, sigui com sigui, no hi dormen. “Tenim les nostres mantes guardades por ahi i ens posem en algun portal”, expliquen. A l’alberg de Vic, no hi poden accedir perquè no estan empadronats.
Qui es troba en la mateixa tessitura és el quart testimoni de la nit que també dorm al carrer. “A Vic hi ha més tranquil·litat que a Barcelona”, ens explica mentre remarca que a la ciutat comtal “és més perillós perquè la gent roba”, des de les mantes fins al menjar.
Aquí a Osona se les ha hagut d’empescar per trobar un lloc on pernoctar. En el seu cas, com els altres tres joves, també ho fa en comunitat. Actualment, tal com detalla, “fa tres setmanes que dormim amb mantes entre l’entrada d’un garatge i un soterrani”. “Si ens fan fora d’un lloc anem a un altre”, conclou.
La nit de dimarts no és de les més fredes d’aquest gener. El termòmetre a Vic marca uns 5 graus. Res a veure amb la setmana passada, quan es va arribar a temperatures sota zero. De totes maneres, el fred es nota igualment en ple hivern.
“En passo molt”, explica un altre jove colgat amb mantes que farà nit a un portal de la plaça de la Noguera. No és el seu lloc habitual. De fet, una de les mantes que el tapa és la d’un altre home que avui ha aconseguit fer nit en un pis. Tampoc està empadronat a Vic i no pot accedir a l’alberg.
El que avui dorm al portal reconeix que s’ha escapat d’un centre d’acollida: “L’assistenta no em pot ajudar”. Sense rellotge ni mòbil, el seu despertador serà la policia avisant-lo a primera hora del matí que ha de deixar el portal. “Els Mossos i la Guàrdia Urbana ja em coneixen”, diu. Abans no hi torni a dormir, tal com relata, anirà a donar una volta, demanar diners i buscar menjar a les escombraries.
Els que busquen on dormir o ja dormen al carrer es troben amb els que surten tard del gimnàs o de veure el partit de futbol. Vic, a partir de certa hora a l’hivern, és com un poblet, però amb problemes de ciutat.
