El Consell de Ministres va aprovar dimarts passat iniciar una regularització extraordinària de persones migrades que ja viuen a l’Estat. Entre les que compleixen els requisits anunciats i que a partir de l’abril podran fer la tramitació hi ha la brasilera Gessica Cristina de Morais, afincada a Calldetenes, o l’hondurenya Sonia Arguijo, que viu a Santa Maria de Besora. Totes dues celebren la mesura que els permet guanyar drets.
El govern espanyol va iniciar la setmana passada la tramitació d’una regularització extraordinària de persones migrants amb l’objectiu d’aprovar-la a través d’un reial decret.
Es calcula que la mesura beneficiarà més de mig milió de persones en situació irregular o sol·licitants d’asil a tot l’Estat, entre les quals moltes d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, que han arribat els últims anys.
“Hem de veure com s’acabarà concretant, però malgrat aquest aspecte de prudència és una molt bona notícia perquè és una mesura que garanteix drets de persones que ja formen part de la nostra societat. Jo penso que és una mesura molt de justícia social”, afirma la responsable tècnica del Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal d’Osona, Mireia Rosés.
El permís que s’obtindrà és de residència i treball amb una vigència d’un any, per exercir en qualsevol sector econòmic i a qualsevol lloc de l’Estat.
El podran sol·licitar les persones sense antecedents penals que eren a l’Estat abans del 31 de desembre de 2025 i que, quan presentin la sol·licitud, portin cinc mesos de manera continuada a l’Estat.
Així mateix, s’hi podran acollir les persones demandants de protecció internacional que hagin fet la sol·licitud abans del 31 de desembre de l’any passat.
El termini per demanar la regularització començarà a l’abril i acabarà el 30 de juny.
“És també una molt bona notícia per a tota la societat perquè reduïm l’economia submergida i les bosses d’exclusió social. La majoria són persones que ja estan treballant però no se’ls permet participar fiscalment d’aquesta societat”, apunta Rosés.
Així mateix, la tècnica del Consell Comarcal d’Osona ressalta els beneficis per la convivència, “perquè seran persones autònomes que podran emprendre el seu camí personal”.
Rosés recorda que la llei d’estrangeria permet que les persones que arriben visquin “dos anys de no humanitat sense seguretat jurídica i on molts són víctimes de les màfies”.
La mesura, que ja s’ha fet diverses vegades a Espanya, tant amb governs del PSOE com del PP, arriba 21 anys després de l’última i recull la demanda d’una iniciativa legislativa popular impulsada per col·lectius migrants.
“És una gran notícia, perquè jo vull treballar”
Nascuda a Goiânia, la capital de l’estat de Goiàs, al centre del Brasil, Gessica Cristina de Morais fa dos anys que va arribar a Calldetenes i un i mig que hi està empadronada.
Hi tenia uns amics i aquest contacte li va facilitar l’arribada els primers dies i poder-hi llogar un pis.
“Vaig venir amb el meu marit per treballar i per qualitat de vida. Allà les feines no estan molt ben remunerades i ens falta seguretat”, assegura la jove de 29 anys.
Al Brasil, De Morais es va formar com a tècnica d’edificació, però ara té ganes de canviar de sector i vol estudiar Veterinària.
Ella celebra la regularització aprovada la setmana passada, que considera “una gran notícia”.
“Jo vull treballar per fer diners primer i per practicar el català i després quan ja domini bé la llengua poder estudiar, i sense permís de treball no pots fer-ho”, diu.
De català ja n’ha fet un curs a través del Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal d’Osona, però lamenta la falta d’espais per posar-lo en pràctica.
“Com que no puc treballar m’estic a casa i no el parlo prou”, explica.
El seu home, en canvi, fa feines esporàdiques per a algunes empreses i assegura que té més contactes.
Per ella, poder aprendre la llengua “és una oportunitat per als immigrants per poder viure millor aquí” i celebra que tingui algunes semblances amb la seva llengua materna perquè “així ens és més fàcil aprendre’l”.
També fa una mica més d’un any que té padró Sonia Argentina Arguijo Ardon, de 58 anys.
El va obtenir quan ja feia un any que havia arribat de Tegucigalpa, la capital d’Hondures.
Ella té una neboda que viu a Manlleu, que és qui li va aconseguir una primera feina com a cuidadora d’una dona gran de Roda de Ter, i quan aquesta es va morir, la que l’ocupa actualment tenint cura d’un matrimoni de Santa Maria de Besora.
“Jo vaig venir per tenir una vida laboral millor, perquè al meu país amb 50 anys ja no trobes feina”.
“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”
També perquè té una malaltia, que es diu púrpura prombocitopènica idiopàtica, i perquè “a Hondures la medicina va 10 anys enrere”, confessa.
Al país centreamericà Sonia Arguijo hi va deixar tres fills d’entre 25 i 38 anys, de qui es va haver de fer càrrec sola des que eren petits.
La distància la preocupa especialment, perquè “en delinqüència som dels pitjors països del món, amb estructures criminals”.
Una d’aquestes estructures “va tirotejar el meu fill, que per sort se’n va sortir, per robar-li una moto”.
Per això, ella no amaga que l’alegra molt la regularització extraordinària, “perquè fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los i perquè també miraré si més endavant puc fer que vinguin”.
Aquí és on s’imagina el futur per a tota la seva família “per com m’han obert les portes i ajudat des del primer dia persones molt bones i sociables”.
