“Recordo la imatge de la majoria de balcons plens de flors i els guàrdies civils, bones persones. Mai hi vam tenir cap problema.” És el comentari que feien veïns del barri de la Cavalleria de Manlleu dimarts a la tarda, mirant, al costat de l’alcalde i la regidora d’Urbanisme, com les excavadores continuaven tirant a terra l’antiga caserna.
Des que s’hi van posar, de fet, han anat molt de pressa. En només una setmana queden tan sols runes d’un edifici que es remuntava als anys setanta i que va passar gairebé un quart de segle tancat, mentre Ministeri de l’Interior i Ajuntament de Manlleu negociaven a qui pertanyia.
Durant aquest temps va anar de més a menys. “Al principi, la canalla del barri el feia servir per jugar”, recordaven dimarts veïns com Lluís Güell o Margarita Bou, “quan arribaven les vacances era com el parc d’atraccions”.
De seguida hi van començar, però, també, els problemes de nit, les pintades, botellons, ocupacions… “I encara el dia abans de començar les obres vam veure gent entrant-hi amb bosses i una bicicleta. S’havia convertit en un perill, feia brut el barri.”
Actualment ja només en queden rocs, totxos i cablejat, i a finals de setembre ni això, perquè és quan l’empresa terrassenca Hercal té previst haver culminat l’enderroc i deixar net el solar. L’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira (Junts), i la regidora d’Urbanisme, Marta Moreta (PSC), subratllaven dimarts la importància de les obres: “Portàvem 24 anys encallats, amb la caserna destruïda i que feia lleig tot l’entorn”.
A hores d’ara continuen els contactes amb el Ministeri de l’Interior perquè tant als 614 metres quadrats que seran propietat municipal com als 738 de l’Estat s’hi edifiqui habitatge públic. El full de ruta passaria, segons Moreta, per un programa del Ministeri de Defensa que precisament reconverteix a aquesta funció antics espais com casernes.
Tal com ha anat explicant EL 9 NOU, la voluntat del consistori seria destinar aquests pisos a joves, gent gran o tots dos col·lectius. I amb una filosofia de fons molt clara: pujar al carro de l’habitatge cooperatiu i que hi hagués zones i serveis comuns.
Amb Rovira detallaven dimarts que s’ha de pensar “en els veïns i veïnes en situació més vulnerable, però també en les persones que malgrat treballar no cobren prou per arribar a finals de mes”. Sigui com sigui, “volem un habitatge públic de qualitat i adaptat a la realitat del barri”, subratllava l’alcalde.
Els veïns prefereixen no pronunciar-se fins a saber què hi anirà. De les obres, poques queixes més enllà de la pols, que “ens torna les façanes ben blanques”. Una altra estampa a l’àlbum de records vinculat a una caserna que ells són encara capaços de recordar amb guàrdies civils i els balcons colorits de flors.
Una pilastra amb la mà de Manlleu i l’escut de la Guàrdia Civil
Just abans que comencés l’enderroc de l’edifici, un tècnic de l’Ajuntament apassionat per la història va advertir que a les casernes era habitual que hi hagués una pilastra sobre la qual s’hi col·locava una figura de la Verge del Pilar.
En comprovar-ho, va quedar demostrat que Manlleu no n’era l’excepció i l’estructura, de pedra, es va salvar gairebé in extremis. Ara està sota custòdia municipal. Esculpida al fust hi ha, a més a més de l’escut de la Guàrdia Civil, la mà que simbolitza la ciutat
