150 anys com a motor de canvi

Com si es tractés d’una classe, les directores dels cinc centres educatius de Tona es van asseure aquest dimarts al vespre en pupitres. No s’avaluaven de res, sinó que participaven en un diàleg sobre els reptes i les dificultats en l’educació en el marc dels actes dels 150 anys de l’escola Vedruna Tona. Van participar-hi Diana Valldeoriola, de L’Era de Dalt; Lourdes Pujol, de l’Institut de Tona; Eli Pujol, de l’Escola de Música; Marina Ors, de l’Aula Oberta, i Ester Puig, de la Vedruna de Tona. Malgrat la diferències evidents de les cinc institucions, les complexitats eren pràcticament les mateixes. Van denunciar una manca de recursos, tant humans com materials, per atendre les necessitats de tots els alumnats, des dels que tenen necessitats especials fins als que tenen altes capacitats o dels nouvinguts que no entenen ni un borrall del català. Les directores van posar en relleu la manca de temps per pensar, planificar, coordinar-se o oferir programes interdisciplinaris. També van remarcar la importància de l’educació emocional i de la tasca del professorat d’actuar com a detectius emocionals per combatre, per exemple, l’apatia o la frustració de l’alumnat. En aquests aspectes hi juga un paper molt important les famílies amb el suport acadèmic i emocional, però també com a model. L’escola i les famílies, doncs, han de remar en el mateix sentit. Un dels altres punts que van recalcar va ser el professorat i les necessitats o complexitats que es troba, des de la formació contínua o el suport emocional fins a la gestió de l’estrès, la sobrecàrrega d’informació o burocràcia. El periodista Joan Rusiñol va tancar la classe demanant a les cinc directores els conceptes que definirien els reptes de l’educació. Van ser els següents: acompanyament, treball en equip, relació entre família i escola, flexibilitat i capacitat d’adaptació del professorat, i actitud vocacional. “Sense aquesta actitud vocacional qualsevol dels reptes de què hem parlat serien insostenibles”, concloïa Ester Puig, directora general de la Vedruna de Tona. Moments abans, durant els parlaments, Puig s’havia encarregat de desgranar breument els 150 anys d’història del centre. L’escola Vedruna de Tona va néixer el 1874 amb només 25 noies en un local municipal. El 1882 es va traslladar al carrer Barcelona i al cap d’uns anys ja arribava a les 200 alumnes. A la dècada dels anys cinquanta es va inaugurar com a col·legi Sagrat Cor amb noves instal·lacions i no va ser fins al 1988 que va adoptar el nom actual. El 2001 es va unificar tot l’alumnat en l’edifici actual i per primera vegada un seglar va ser nomenat titular. El 2018 va incorporar-se a la Fundació Vedruna Catalunya Educació. Tal com apuntava Puig, aquell llunyà 1874 l’escola Vedruna de Tona va esdevenir “un referent i un motor pel poble”. “150 anys després seguim mantenint els valors Vedruna ben vius i encarem el futur amb il·lusió perquè volem seguir sent motor de canvi i de millora del nostre poble i per extensió de la societat”, subratllava. L’acte, adreçat al professorat i tota la comunitat educativa, va acabar amb la conferència “L’aprenentatge a partir de l’evidència”, d’Héctor Ruiz Martín, director de la International Science Teaching Foundation.

150 anys com a motor de canvi

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Els estudiants excel·lents del 2026

Aquestes són les carreres amb la nota de tall més alta a Catalunya

Un 6,39, la nota mitjana dels alumnes d’Osona a les PAU

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un incendi com cap altre

L’ofici de construir un bon menú

Un mercat més buit i acalorat

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”