Ara farà quinze dies, el 18 de setembre, es va veure a la zona de l’embarcador de Manlleu un coipú, una espècie invasora originària de Sud-amèrica que de moment no s’ha implantat a Osona malgrat que sí que n’hi ha registres puntuals a Sau, el Ter, la riera Major i el Ripollès.
Aquest rosegador, d’aspecte semblant a una rata però que pot arribar a pesar deu quilos, és “letal” per als hàbitats de ribera i els conreus. “Desplacen les espècies autòctones i sobretot si hi ha arrossars, horts… poden fer molt mal”, explica el biòleg Andreu Garcia (PSC), regidor de Salut Pública i Medi Ambient a l’Ajuntament de Manlleu.
La seva hipòtesi és que hauria pujat fins a la comarca travessant Sau, ja que, després d’estendre’s per França els últims anys, hi ha documentades poblacions de coipú a la conca de la Muga i el Fluvià.
El mamífer també està provocant notables desequilibris al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
En el cas d’Osona, fins ara se n’havia capturat un al Ter i dos a la riera Major. Jordi Baucells, biòleg de l’empresa Biodiversitat.cat, explica que –en el marc del pla de control de l’espècie a Catalunya– tenen instal·lada a tota la zona del Ter i les Guilleries-Montseny “una barrera de càmeres de fototrampeig”.
Amb cada avistament s’activa un dispositiu per atrapar l’animal. El de Manlleu es considera especialment significatiu en el sentit que “demostra que l’espècie està entrant fins al cor de la Plana de Vic”.
Partint d’aquesta base, diu Baucells, “s’ha de fer un esforç molt gran perquè no s’hi reprodueixi. Té una gran capacitat de generar bioinvasions i si comença, no ho pararem”. Garcia ho reforça amb la dada que el coipú forma part de “les cent espècies invasores més perjudicials del món”.
La bona notícia és que fins ara a Osona s’hi haurien detectat tan sols mascles: “Adults que en diem prospectors. Pugen des de la seva colònia original per anar a explorar”, apunta Baucells.
El consistori de Manlleu demana a la població que en cas de veure novament el del Ter es contacti amb l’Ajuntament o amb els Agents Rurals.
Els coipús no són gaire àgils a terra, però neden i bussegen, motiu pel qual és habitual trobar-ne en àmbits aquàtics com rius, basses o recs, on excaven galeries de poca profunditat. Són una espècie més aviat nocturna, però a Girona s’ha tornat habitual veure’n també de dia.
D’alimentació herbívora, a l’hora de menjar s’assemblen als esquirols, ja que manipulen els aliments servint-se de les potes del davant.
Al Montseny se’n va detectar una colònia important a principis de la dècada del 1970. Llavors es va eliminar, però ja no ha estat possible a l’Empordà i tota la banda de Girona, on des del 2013 se succeeixen les queixes pels danys que provoquen als conreus.
Tal com explica Baucells, la gestació de les femelles dura uns quatre mesos, de manera que es poden reproduir fins a tres cops l’any, cada vegada amb tres o quatre cries. Abans de descontrolar-se a la Camarga francesa, el coipú s’havia introduït a Europa al segle XIX. Activistes animalistes en van alliberar de les granges on es criava, ja que té un pelatge molt apreciat a la indústria tèxtil.
