Al llarg de la seva història, el Mercat Municipal de Vic ha viscut mil i una situacions. Si fos un vaixell, podríem dir que ha anat a tota vela, ha patit tempestes i ara, a punt del naufragi, l’Ajuntament n’ha agafat el timó. Aquest dilluns, va passar per ple la resolució contractual de la concessió del Mercat. “És un dia una mica agredolç perquè posem fi a la concessió, però aquest punt i a part ens permet mirar endavant”, explicava la regidora de Comerç, Bet Piella (Junts).
Amb el dictamen, el govern proposava “que el Mercat retorni a l’Ajuntament i conjuntament puguem definir un nou model”. “Creiem que ha de ser de planta baixa, amb accessos directes, amb oferta de qualitat i un espai per als agroproductors de la comarca”, deia Piella, destacant que per veure com ha de ser estan analitzant mercats de la resta del país i l’estranger.
Paral·lelament al model, s’ha encarregat un estudi sobre la patologia de l’estructura per veure si està sana o s’ha d’enderrocar. “Quan vegem com està, podrem decidir quin tipus de mercat podem fer i com”, afegia. Tancava la intervenció remarcant que Vic ha de tenir un mercat municipal “adequat als nous temps i als nous models de consum”.
Malgrat ser “una mort anunciada de molts anys”, Maria Balasch (ERC) destacava que era un “dia trist”. “Com a govern i Ajuntament no podem estar contents de com ha acabat. Aquí hi ha perdut tothom”, deia la republicana.
A més, remarcava que “no hi veiem un futur molt proper ni molt clar”. La regidora feia referència a la poca inversió prevista inicialment als pressupostos: 450.000 euros, 300.000 dels quals eren “per fer la revisió”. “Si haguéssim governat, hauria estat prioritari i s’hauria fet en aquesta legislatura”, concloïa.
Quim Soler (CUP) va posar el Mercat com un exemple que “privatitzar els serveis és una mala idea”. En aquest sentit, va criticar que l’Ajuntament se n’havia despreocupat i desentès. “Feia molts anys que hi havia incompliments i la finalització del contracte s’hauria d’haver fet abans”, detallava.
En vista de la poca inversió inicial en el pressupost, també va demanar que el govern es mullés i digués si en volia un de nou o no. “Nosaltres sí que hi apostarem”, deia Soler, remarcant que ho faran perquè “sigui de gestió pública”.
Des del PSC, Josep Pou també lamentava que “s’hauria d’haver agafat el toro per les banyes fa molt temps” i evitar arribar a un “mercat buit, obsolet i abandonat”. Malgrat això, “hem d’aprovar la resolució per mirar endavant”, apuntava.
També va aprofitar per recordar la seva aportació: l’acord amb Junts per l’aprovació del pressupost. Es va augmentar a 500.000 euros la inversió, el 2027, per treballar el projecte del futur mercat. “Ens haurien agradat que fossin més”, afegia.
Per la seva banda, Josep Anglada (SOMI) recordava que tots els partits ho tenien com una prioritat al programa electoral. “El gran problema és que no hi haurà mercat municipal aquest mandat”, lamentava. Per això va emplaçar els partits d’esquerra a fer “una proposta valenta i atrevida” per poder tirar endavant el projecte. “Ens comprometem a fer el que faci falta i donar suport a qualsevol grup per tenir-lo durant aquest mandat”, subratllava.
Des del mateix govern, Xavier Farrés (Ara Vic) va atribuir-se el mèrit dels 500.000 euros d’inversió per al Mercat. “Ho vam parlar i ho vam pactar nosaltres”, deia el regidor, remarcant que estan “contents que tots demanem el mateix”. Va comprometre’s a ser al darrere del projecte, malgrat ser conscients que “no es pot fer d’avui per demà”. “No estarem contents si es queda al tinter en acabar el mandat”, concloïa.
Al torn de rèplica, Piella va reiterar la voluntat de fer un nou mercat. Va entomar el compromís de portar-ne a terme el sanejament, l’estudi de patologia i la redacció del projecte. En aquest sentit, admetia que era “molt difícil” poder-lo fer de nou durant aquests quatre anys.
Ara bé, si s’aconseguissin més diners, “el pla d’inversions és modificable”. Malgrat els retrets, la regidora de Comerç va convidar els partits “a remar junts”. “Serà el millor mercat per la ciutat, adaptat als temps i sense perjudici de la resta de comerciants”, concloïa. Tots els partits van acabar aprovant el dictamen, desencallant així la situació administrativa i amb un nou capità a bord.
