Vic apuja el sou de les treballadores de les escoles bressol municipals, una demanda històrica

El clam de les professionals de l’etapa 0-3, que el passat mes de maig es van reunir a Vic per impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) per reformar el marc normatiu que regula el primer cicle d’Educació Infantil, comença a ser escoltat. L’Ajuntament de Vic ha estat dels primers d’arreu del país a respondre-hi i va aprovar per unanimitat al ple de finals de juliol, marcat per les protestes dels defensors del CAP dels Caputxins, l’ampliació de l’encàrrec de gestió a la Fundació Educació i Art (Feduart), la que gestiona les escoles bressol municipals. Així aquesta setmana les treballadores van començar el curs havent aconseguit la millora salarial que fa anys que reclama el sector. “Hi ha hagut un punt d’inflexió molt important perquè s’ha donat als equips educatius el sou que es mereixen, equiparat al de les mestres del segon cicle d’Educació Infantil”, celebrava dilluns en l’arrencada del curs la directora de les Escoles Bressol Municipals de Vic, Glòria Olmos. El col·lectiu explica que el conveni actual marca sous gairebé a tocar del salari mínim i “tot i que Vic sempre els havia millorat i no teníem tanta precarietat encara estàvem lluny de les mestres”. Olmos destacava que “a Vic el 0-3 importa i molt”, però lamentava que les millores salarials del sector depenguin de la voluntat política dels ajuntaments. “Sabem que hi ha altres municipis que gaudeixen de bona salut, però la gran majoria tenen moltes mancances perquè la llei no ens protegeix”, es queixava. D’aquí la importància de la ILP que van elaborar a partir d’un primer treball de les escoles bressol municipals de Vic, la Universitat de Vic-UCC i la llar d’infants Ralet Ralet de Santa Eugènia de Berga i que després es va complementar amb aportacions de les llars d’infants de la resta d’Osona i el Lluçanès. La iniciativa ja ha estat admesa a tràmit i ara estan a l’espera que s’autoritzi la recollida de firmes, de les quals en necessiten 50.000. “Esperem aconseguir-ne moltes més per deixar clar que s’ha d’invertir en 0-3 perquè és garantia de construir una societat amb més salut i benestar”, afirmava Olmos. Mentre lluiten pel canvi de llei, les educadores animen altres municipis a seguir l’exemple de Vic i a “prioritzar l’etapa perquè els ajuntaments hi tenen molt a dir”. Falta de treballadors socials Tot i aquesta consecució de millores a les escoles bressol municipals de Vic, que també inclouen formació, parella educativa a l’aula i suport a totes les aules on hi ha infants amb necessitats educatives específiques, altres centres educatius de la ciutat han deixat de tenir treballadors socials perquè ha acabat un projecte del Departament d’Educació, que és el que els finançava. L’Ajuntament ha decidit fer front a la pèrdua amb la intensificació de la feina dels tècnics socials municipals que les escoles i instituts tenen de referents, però la situació preocupa especialment els centres de màxima complexitat. “Lamentem moltíssim la pèrdua de la nostra educadora social perquè estava fent una feina increïble. La diversitat a les aules és molt difícil de gestionar sense els recursos humans necessaris”, es queixa la directora de l’institut La Plana, Mònica Herrera. El col·lectiu d’educadors i integradors socials ha convocat una protesta dimarts a les 6 de la tarda a la plaça Major de Vic i l’Ajuntament reclamarà al Departament poder recuperar aquestes figures així com que l’Aula d’Acollida Intensiva per a alumnes de tercer i quart d’ESO que ja s’ha consolidat s’ampliï també al primer cicle d’ESO. Aules plenes i pau social A Vic aquest curs hi ha 6.500 alumnes de 0 a 16 anys. D’aquests, 240 són d’escola bressol, 1.200 d’Infantil, 3.000 de Primària i 2.400 de Secundària. Tot i que la tendència general a Catalunya i a Osona és a la reducció d’alumnes per la baixada de la natalitat, la ciutat ha tornat a començar el curs amb les aules plenes. “Nosaltres no notem la baixada i tenim nivells saturats, com el quart de Primària i el segon d’ESO i estem a punt de demanar el desdoblament”, explicava en l’acte de presentació del curs la regidora d’Educació, Elisabet Franquesa. Al llarg de l’estiu, la regidoria s’ha reunit amb les famílies que a finals del curs passat van mostrar el seu malestar a EL 9 NOU per no obtenir plaça d’I3 en cap dels centres escollits i comenten que s’han resolt la majoria de casos. “S’han mogut molt les llistes a l’estiu i també hem fet ampliacions de ràtio i ajustat grups classe buscant la pau social. Només tinc constància d’algun alumne no matriculat i també alguna família que ha marxat de la ciutat”, comentava Franquesa. De cara a aquest curs s’han marcat com a objectiu “explicar bé el model que tenim, com funciona el repartiment i què ens aporta. És un dels grans reptes”. L’equip de govern també vol consolidar una comissió dins el Consell Municipal Escolar per continuar treballant contra la segregació escolar. Canvis en les ajudes econòmiques Per tercer any consecutiu Vic destinarà una partida de 400.000 euros dels 70 milions del pressupost a ajudes econòmiques relacionades amb l’educació. Se’n beneficiaran 1.800 famílies i un total de 2.300 infants, aproximadament un terç dels que hi ha escolaritzats en l’educació obligatòria. Des de l’Ajuntament s’ha apostat per no condicionar les ajudes a conceptes tancats. “Els fem confiança perquè les destinin a les seves prioritats com a família i això ens sembla un valor important per generar veïns autònoms”, explicava en l’estrena del curs la regidora de Benestar i Família, Núria Homs. També s’han modificat els criteris econòmics per accedir-hi. La renda familiar continua sent l’element nuclear però es donen més punts a les famílies on treballen els dos progenitors. “Ens sembla més interessant incentivar la cultura de l’esforç al treball que no la del subsidi i això ha fet canviar una mica els destinataris de les ajudes”, detallava la regidora de Benestar i Família. Creen una zona de governança educativa Una de les novetats del nou curs és que la ciutat de Vic i diversos municipis del seu entorn formaran part del que el Departament d’Educació ha batejat com a zones de governança educativa. S’ha engegat una prova pilot amb cinc zones a tot Catalunya i l’objectiu és que serveixin per millorar la gestió i coordinació entre els agents educatius i optimitzar recursos. “Estem contents que se’ns hagi escollit per poder trobar millores i tenir una mirada més col·lectiva per avançar en projectes propis del territori”, deia Franquesa. Un dels temes que la regidora d’Educació de Vic creu que s’hi haurà de tractar és la situació de l’escola d’educació especial Estel, que ha quedat petita i això fa que diversos alumnes que no hi obtenen plaça hagin d’anar a l’escola ordinària.

Vic apuja el sou de les treballadores de les escoles bressol municipals, una demanda històrica

L’AFMADO organitza un concert solidari per recollir fons per la lluita contra l’Alzheimer

La defensa de la identitat, la millora de la seguretat i el creixement demogràfic, els tres grans reptes que entoma Vic

L’Hospital de Vic estrena una unitat per portar assajos clínics al territori

La gent gran diu prou a la discriminació per motiu d’edat

LA PREGUNTA

Quina valoració fa la de la visita del papa?

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Es constitueix la societat Làctics Tarradellas

Cinc agents dels Mossos acaben ferits quan anaven a detenir un lladre a Vic

El sisè Cabró Rock, a punt per l’adeu d’Oques Grasses a casa

Oques Grasses desferma l'eufòria al Cabró Rock en l'últim concert a Osona

Denuncien un conductor novell per circular begut i a 196 quilòmetres per hora a la C-17

Cremen dos cotxes a Sant Hipòlit diumenge a la matinada

Pilarin Bayés, 85 anys: “Continuo dibuixant cada dia, i moltes hores”

Pilarin Bayés, al papa: "Gràcies per parlar en català"

Se salta un semàfor i provoca un accident a Vic