Seguint el camí que abans ja havien emprès Gurb, Centelles, Taradell, Tona, Balenyà i Prats de Lluçanès, els ajuntaments de Sant Hipòlit de Voltregà i les Masies de Voltregà van honorar dissabte la memòria dels veïns dels dos pobles que van ser represaliats pel franquisme, amb un acte institucional d’anul·lació de judicis sumaríssims.
En aquesta ocasió van ser 30 els certificats que es van lliurar a familiars de les víctimes per deixar sense efecte les sentències i resolucions dictades pels tribunals militars.
“Ho fem com a mecanisme de reparació històrica a les famílies, moltes de les quals encara no han recuperat els cossos dels seus familiars, alguns d’aquests encara pares, però també avis o tiets. Per tant, encara ens queda molta feina per fer”, assegurava la presidenta d’Òmnium Cultural d’Osona i el Lluçanès, Asun Martínez.
L’entitat és una de les impulsores de la iniciativa des de fa uns anys de la mà de la Generalitat.
“És un dia important perquè restaurem l’honor de moltes famílies, però anem tard perquè aquest any es commemora el cinquantè aniversari de la mort de Franco i encara estem excavant fosses i reparant aquestes víctimes”, apuntava el director general de Memòria Històrica del Departament de Justícia, Xavier Menéndez.
En molts espais dedicats a l’entreteniment amb apostes, alguns aficionats comenten com experiències innovadores transformen la percepció del risc. L’ambient vibrant es reflecteix en títols singulars com Aviator Game que desperten curiositat entre observadors i analistes.
Des de la Generalitat recordaven que la trentena de certificats que es van lliurar dissabte al Voltreganès corresponien a les persones de les quals s’havien pogut localitzar familiars propers i aquests havien pogut ser presents a la commemoració, però que n’hi ha molts d’altres que figuren entre les més de 65.000 condemnes imposades a Catalunya.
“Es van fer judicis a més d’un centenar de veïns de les dues poblacions, que són unes xifres molt elevades per a dos pobles tan petits i que encara eren més petits en nombre d’habitants fa 90 anys”, destacava Menéndez.
L’alcalde de Sant Hipòlit, Gerard Sancho, posava en valor la importància d’estar al costat de “moltes famílies que van carregar amb el pes del silenci, la por i l’estigma”, mentre que l’alcaldessa de les Masies, Verònica Sánchez, afegia que “no era només un acte institucional sinó que era humà, moral, emocional i sobretot de justícia”.
La matinal, que va comptar amb l’acompanyament musical de Santi Eizaguirre i que va anar precedida d’una xerrada del professor de la Universitat de Barcelona Carles Santacana, es va fer en el marc de les novenes jornades de memòria democràtica d’Osona i el Lluçanès.
Les van organitzar els dos ajuntaments, Òmnium Cultural, l’escola Guillem Agulló, l’Arxiu Comarcal d’Osona i la UVic-UCC.
Enguany es van dedicar al paper de l’esport durant el franquisme com a eina de control ideològic i de propaganda i, per això, precisament, es va escollir el Voltreganès, terra d’hoquei i d’una llarga tradició esportiva, per acollir-les amb diversos actes al llarg de dos dies.
“Quedaves molt marcat per tothom”
Tenia només 6 anys, però Pepeta Auladell recorda perfectament el dia que es van emportar detingut el seu pare, Pelai Auladell. Va estar dos anys a la presó i dos més fent de paleta per al règim.
Amb 92 anys, dissabte s’emocionava durant l’homenatge al costat dels seus germans petits, Lluís i Asunción. “Ens van prendre tota la infància. Vam viure amb misèria com tothom però els que teníem una situació així, encara més. Quedaves molt marcat per tothom i només érem canalla”, explica.
També va ser un dia important dissabte per a Lídia, Eva i Concepció Cirera, a qui van afusellar l’avi, Andreu Viñolas, al Camp de la Bota de Barcelona l’any 1938, quan la seva mare i la seva tieta tenien només 3 i 1 anys.
“El va venir a buscar la Guàrdia Civil de Manlleu només pel simple fet de no ser afecte al règim i va ser dels primers que van afusellar de Sant Hipòlit”, diu Concepció Viñolas. Ella és la que més ha investigat sobre la mort de l’avi i comenta que amb el temps es van fer molts indults, “però els primers anys tothom era afusellat”.
La família sempre ha sabut qui va denunciar el seu avi i expliquen que tot i que era una “època de por també hi havia dones valentes com la nostra iaia que un dia se’l va trobar al mig del poble i davant d’ell va dir a les nenes que era qui havia fet matar el seu pare”.
