El proper mes de març farà cinc anys que Marta Rovira està exiliada a Ginebra. Des del moviment Free Rovira, impulsat des de l’entorn d’ERC arran de la repressió sobre els dirigents independentistes després de l’1 d’octubre de 2017, van organitzar aquest diumenge un acte de reconeixement a la política vigatana per mostrar la seva solidaritat amb la secretària general d’ERC i la resta de represaliats. Davant de prop de 200 persones, Marta Rovira va intervenir a l’acte a través d’una videotrucada i va participar en una conversa amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, i l’exconsellera i actual diputada Meritxell Serret, que va viure durant tres anys i mig exiliada a Brussel·les.
Responent a la salutació inicial d’Oriol Junqueras, Marta Rovira va explicar que tant ella com la seva família s’han “ubicat a nivell personal” a Ginebra. “La situació de repressió política no la volem, però estem bé. Hem passat de patir-ho a sentir-nos orgullosos del que estem superant com a societat”, deia a l’inici de la seva intervenció, després d’escoltar primer de la veu del seu pare, Joan Rovira, i de la portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Vic, Maria Balasch, en nom de les Vigatanes estupendes, com la repressió que exerceix l’Estat espanyol sobre l’independentisme els impedeix ser a casa.
I sobre la repressió i la manera d’afrontar-la va girar la conversa entre Rovira, Junqueras i Serret. Oriol Junqueras va destacar la feina que està fent Rovira a escala internacional. “Existeix una comunitat internacional que es pronuncia reiteradament a favor de les moltes raons que ens assisteixen en la nostra lluita. I aquí sempre és bo de recordar, i la Marta Rovira hi té un paper destacadíssim, imprescindible. Sense la feina de la Marta i d’altra gent seria impossible i tot això ens fa més forts cada dia i ho hem d’explicar cada dia perquè n’hem de ser conscients cada dia perquè no ens podem deixar menjar la moral per aquells que ens voldrien tristos i resignats.”
A Ginebra, recordava la vigatana, “fa quatre anys que piquem pedra. Aquí hi ha 50.000 persones treballant en l’àmbit de les relacions internacionals”, afegia Marta Rovira. Junqueras i Rovira van coincidir que l’Estat espanyol no cessarà la seva actitud repressora, perquè és el que ha fet històricament, recordava Junqueras. En aquesta línia, Rovira parlava de dues estratègies de l’independentisme: ampliar la causa i erosionar la tasca “repressiva i antidemocràtica” de l’Estat. Rovira, però, va demanar solidaritat entre tots els represaliats.
“Fer pinya és molt important, també per escurçar la capacitat que té l’Estat espanyol d’aplicar la repressió política. I en la solidaritat hem de dir de forma molt clara que no s’admeten fissures. La solidaritat entre represaliats ha de ser neta. Ha de ser amb el cor a la mà. Ha de ser amb consciència política. I aquí no admetrem fissures des d’ERC”, sentenciava Rovira, tot recordant dos episodis: Pilar Rahola negant l’exili de Rovira i Gonzalo Boye dient que a l’exili s’està més bé a Suïssa que a Brussel·les.
L’acte va acabar amb tot d’agraïments i les persones que ocupaven les cadires habilitades a la plaça de la Catedral girant-se cap a la càmera per saludar Rovira. Entre aquestes persones hi havia, per cert, representants de la comunitat Biafra, que pateix la repressió a Nigèria.
