Gerard Sancho (JxCat) ha passat l’equador del seu primer mandat com a alcalde de Sant Hipòlit de Voltregà, liderant un govern tripartit que Junts comparteix amb Som Voltregà-AM i la CUP.
Com ha estat l’inici marcat per la Covid-19?
La valoració és molt bona per part de les tres forces. És veritat que ha estat un inici difícil perquè va arribar la pandèmia, però tot i així el grup està molt cohesionat, treballem tots amb un únic objectiu.
Reeditaven el pacte de final del mandat passat i hi afegien la CUP. En aquest cas Hipòlit Serra, però, no era l’alcalde…
Va ser molt fàcil, es va gestionar sol, perquè quan ens vam planificar els quatre anys, estem parlant de fer la vida més fàcil als veïns i veïnes i amb això és fàcil trobar-se amb molta gent. Jo estic molt agraït a l’Hipòlit pel que ha fet aquest temps a l’Ajuntament, tinc paraules d’agraïment perquè és una persona de qui he pogut aprendre.
La relació amb l’oposició de Xavier Vilamala, també exalcalde, com és?
A través de les comissions informatives intentem traslladar tota la informació. Sempre és aquell punt d’oposició que mai acaben d’estar contents amb tot. Porto dos anys i hi ha una pandèmia pel mig i potser m’ha faltat una mica de comunicació i de tot se n’aprèn.
Ha millorat la relació amb l’Ajuntament de les Masies de Voltregà amb el canvi d’alcaldia allà?
Les relacions són cordials. El temps també hi ajuda, ara al capdavant de l’Ajuntament hi ha Verònica Ruiz, amb qui tinc una relació més que correcta. A més tenim una reunió pendent per començar a seure i parlar de coses. De mica en mica es tornen a intentar fer coses conjuntament. S’està començant a treballar en el sentit de no afectar la vida dels vilatans i vilatanes.
Hi havia temes heretats. Sergi Vilamala deia que vostè només escoltava Hipòlit Serra i que no tenia voluntat de refer els ponts.
Jo no soc gaire d’entrar en polèmiques. Ara l’Hipòlit no hi és i cadascú té el seu punt de vista. Jo escolto a tothom i prenc les decisions que crec que em pertoquen a mi, ningú té potestat per fer-me decidir una cosa per sobre de mi mateix.
S’han d’asseure amb la nova alcaldessa de les Masies. La comunitat de municipis estarà sobre la taula?
La comunitat de municipis ara no té cap funció perquè no podia tenir un NIF i per tant no podia actuar amb capacitat jurídica pròpia. Era una eina que no acabava de satisfer les necessitats. Hi ha altres eines, mancomunitats… que havien estat sobre la taula i es pot parlar de tot. Hem d’intentar ser capaços de no duplicar molts serveis i d’optimitzar-los.
És una possibilitat, la unificació dels municipis?
Ara estem en el moment d’intentar optimitzar serveis, de no trepitjar-nos, de fer-ho amb sentit comú. De fusió potser arribarà algun dia que n’haurem de parlar i si arriba serà perquè des de dalt o des d’Europa es va a reduir municipis. De moment no és un tema que hi hagi sobre la taula.
Buscaven finançament per licitar el projecte executiu del pavelló, unes obres que constaran uns 3 milions.
El projecte executiu està valorat en uns 100.000 euros i esperem tenir l’ajuda del Consell Català de l’Esport. Esperem poder licitar-lo durant l’any que ve.
Un cop tinguin el projecte s’han de trobar els 3 milions…
Un pavelló a Sant Hipòlit per a una entitat tan històrica com el CP Voltregà no podem finançar-lo exclusivament nosaltres. Estem disposats a posar-hi de la nostra part, però necessitem l’ajuda de la Generalitat i la Diputació. La intenció després serà forçar els terminis i anar a demanar ajudes per poder en breu licitar les obres, que tindran una durada d’entre un any i un any i mig.
Hi haurà una dificultat logística si hi ha més d’un any d’obres.
Sí, vol dir un any sense fer servir el pavelló. El Voltregà té molts equips i fa servir el pavelló gran, la pista i el pavelló de Vinyoles, i els entrenaments acaben tard perquè hi ha massificació. Hi ha diferents propostes: fer una pista provisional a l’aparcament amb una carpa per a entrenaments i intentar que els partits es fessin entre Vinyoles i la pista. Una altra solució seria parlar amb altres pobles que tinguin pavellons amb disponibilitat. Serà carregós, però si tots volem que el Voltregà tingui un pavelló digne és un peatge que hem de pagar.
Malgrat el canvi d’empresa del Consell Comarcal podran fer la recollida porta a porta aviat.
Aquí hi juga al nostre favor fer-ho en un municipi de 0,97 quilòmetres quadrats, és molt òptim i fàcil. No hi ha nuclis disseminats i per tant la recollida és molt més eficaç. El canvi de sistema no afecta el contracte i el Consell ha dit que sí que podem començar.
Quan?
Si tot segueix el planning seria el 8 de febrer. Al gener farem les campanyes i repartirem els cubells.
Per la reforma de la travessera, des del pont de Can Turró fins a l’ateneu i Can Dijous, hi ha data i cost?
Fèiem el projecte executiu i es va fer una pausa, es va licitar per part de la Diputació l’estudi de càrregues perquè variava el traçat. Ja s’ha fet, i caldrà reforçar un seguit de coses, però ja s’ha reactivat el projecte que era a la part final i espero que abans de final d’any ens el puguin entregar i licitar les obres, que costaran 1,2 milions i que anirà repartit entre Diputació i Ajuntament.
Un altre dels grans projecte del mandat és l’enderroc de les naus de Diemen, que queden al mig del poble.
El gran problema és que totes les propietats van quedar en mans de 10 bancs. A Diemen sempre hem tingut problemes i hem hagut d’acabar posant multes que ells paguen. Hem aconseguit fer seure a la taula les 10 entitats, que és molt difícil, i tenen la voluntat d’intentar posar a la venda els seus actius perquè veuen que per nosaltres és un problema. És important perquè hi ha persones o empreses que s’han interessat per un espai, intenten contactar amb ells i no se’n surten.
I ara què faran?
Intentarem fer de pont entre les persones o indústries que buscaven un espai i els bancs. Podem facilitar els contactes o asseure’ls.
I si aquesta via no és fructífera?
També tenim sobre la taula adquirir les naus de Diemen. És una operació complicada perquè parlem d’un import superior al milió d’euros, però hem trobat el finançament per poder-les comprar a llarg termini, entre 20-25 anys i sense gairebé interès.
I què s’hi podria fer.
La primera opció és que algú que necessiti l’espai pugui comprar-ho, perquè al final si ho ha de comprar l’Ajuntament, encara que sigui a llarg termini, és un endeutament que podem fer però serà amb la voluntat de tirar-ho a terra. Després podria subhastar els terrenys i si hi hagués algú interessat a edificar ho fes. Tampoc ens sentiríem malament per tenir un descampat, perquè almenys no ens generaria els problemes que ens està ocasionant ara.
També negociaven amb el Bisbat per l’edifici dels Sagrats Cors.
Abans d’acabar l’any ens hem de tornar a asseure. Al final l’enfocament és diferent, perquè el que no pot fer l’Ajuntament és adquirir un edifici per rehabilitar-lo perquè és una despesa fixa. Parlem amb el Bisbat de trobar la manera entre tots dos d’almenys sanejar una part i que es pugui obrir a la ciutadania.
Què hi ha previst?
Podria estar molt bé que el pati, l’espai entre l’església i els Sagrats Cors es convertís en una via pública de vianants que ajudaria a l’accessibilitat al centre. En tenim ganes però al final ajuda a obrir l’edifici encara que també hi ha d’haver la part del Bisbat o la privada que hi doni una utilitat.
Fer-hi habitatge protegit o formació es descartaria?
Ho tenim sobre la taula, però no ho pot articular l’Ajuntament. El Bisbat n’hauria d’entomar el lideratge i buscar altres vies. Portar formació al centre era per dinamitzar el centre i el comerç. El que descartem és la compra. Vam comparar el Malloll i no podem assumir una altra compra.
