Fa cinc anys va assumir presentar-se a les eleccions substituint un històric com Esteve Perpinyà. En què s’està diferenciant la seva alcaldia?
La diferència és bestial. Ell va tenir una temporada de moltes inversions perquè era època de bonança. Hi havia moltes més subvencions i el PUOSC. En canvi a nosaltres ens ha quedat un deute que no ens ha deixat fer gairebé res més enllà del manteniment del que tenim. La nostra política ha estat social i de dinamitzar la gent del poble perquè l’hivern és pesat a Pardines.
Quina lectura fa de la victòria en les municipals del maig passat i els resultats que s’hi van produir?
Molt bona. En ser llistes obertes jo no esperava tenir tants vots, i vaig tornar a ser la més votada. Però més enllà d’això, ens va resultar molt complicat fer la llista. Crec que a pobles com Pardines caldria un mecanisme per implicar-hi més a tothom.
Que una llista vinculada al PSC s’hi presentés per treure només un vot, és positiu per la democràcia?
Com més llistes tenen, més diners perceben com a partit. Positiu ho devia ser pel PSC. A Pardines no va tenir cap sentit, perquè la gent ni tan sols en coneixia el candidat.
“M’hauria agradat un govern de concentració al Consell Comarcal
Què pensa del paper d’ERC a escala nacional en els darrers mesos, representant com va fer-ho una llista vinculada a aquest partit?
Fa cinc anys ens hi vam associar perquè crèiem que era més fàcil i teníem cobertura legal, a banda de l’afinitat que hi sentíem. Després del que ha passat no m’hi sento gaire identificada. Nosaltres no som polítics. A més dins del nostre equip no tothom és afí ni tan sols al procés.
En cas que les eleccions fossin ara ho faria de nou en una llista associada a ERC?
Preferiria fer-ho amb una llista independent. De fet, no m’agrada que m’encasellin.
ERC va gestionar prou bé la presidència del Consell Comarcal?
En l’anterior mandat vaig demanar a Carme Freixa que em tinguessin en compte per ser consellera, i així m’ho van proposar oferint-me la possibilitat de ser presidenta. Vaig accedir-hi, tot i que la Carme no podia ser-ne la gerent. No vaig participar en les reunions de contacte per la presidència, però sembla que hi havia el pacte força tancat entre els altres grups. M’hauria agradat un govern de concentració, però no tothom pensa així. El que em va decebre va ser el discurs que va fer Enric Pérez i el paper de Ramon Roqué, que va impulsar el que hi ha ara.
Què és el més complicat de fer encaixar la vida del centenar i mig de residents al municipi amb els de segona residència que hi arriben cada cap de setmana?
Tenim sort perquè la gran majoria de gent de segona residència s’ha adaptat perfectament al poble. M’atreviria a dir que col·laboren més en les activitats que la gent del poble de tota la vida, encara que ens costi de pair. S’han adaptat molt bé.
Algú que vulgui venir a viure a Pardines ho té fàcil actualment?
No. Tenim segona residència, en alguns casos ocupada per gent que ve ocasionalment, però que no tenen intenció de llogar. Pel que fa a les masies, n’hi ha alguna que es podria rehabilitar, però l’Ajuntament no pot fer-hi res més enllà d’explicar la situació per als que tinguin possibilitat de llogar.
Fa uns anys alguns es queixaven del malestar que els provocava l’extractor d’un restaurant. Són habituals aquestes demandes?
Va ser un tema puntual que es va solucionar. No és habitual, si bé darrerament hem tingut una mica de problemàtica amb la recollida de residus o amb l’estat de la carretera després d’una glaçada.
“Després del que ha passat no em sento gaire identificada amb ERC”
La recollida de residus és precisament el gran maldecap?
Fins ara el cost anava en funció de la generació de residus. Amb el nou model teníem unes despeses molt grans, i ara hem d’esglaonar la recollida tenint més capacitat d’emmagatzematge, instal·lant un compactador. El problema és per accedir-hi i per això en canviarem la ubicació. També ens cal aconseguir que la gent de segona residència s’involucri a fer un percentatge més alt de selectiva.
La carretera per accedir al municipi té possibilitats de millora?
L’asfaltat d’ara es fa amb rec asfàltic i abocant-hi la grava perquè s’adhereixi a l’asfalt sense compactar-la. Això fa que no rellisqui tant però en canvi ens mengem molt els pneumàtics. A banda d’això el temporal Glòria va posar al descobert diverses esllavissades que ens obligaran a instal·lar-hi malles.
La collada verda és un dels camins que comunica la Vall de Ribes amb la de Camprodon. Quin ús té i quines dificultats comporta?
Estem molt a prop i estaria bé fer una carretera per circular-hi bé. L’ús és purament de caçadors o de gent que hi passa amb moto o bicicleta o algun pagès que hi té feixes.
Precisament alguns alcaldes de la Vall de Camprodon s’han queixat darrerament de la poca eficàcia de la seva mancomunitat. La interacció entre els pobles de la Vall de Ribes és prou fluida?
Darrerament no ens hem vist tant, però al final de l’últim mandat sí que hi havia hagut més fluïdesa. Ara hi ha alcaldes nous i sigui per manca de temps o altres motius ens comuniquem més amb els tècnics que entre alcaldes.
Com afecta la crisi sanitària als habitants de Pardines?
Cada dilluns ve l’infermer i cada quinze dies, el metge. Abans venien tots dos cada setmana al consultori mèdic local. A escala comarcal hi ha gent que ha d’anar sovint al metge i està força molesta perquè els allarguen la visita, o bé s’han de traslladar a Olot o Girona. La salut és prioritària i cal tenir-la a l’abast.
Un altre encaix complicat és el de les curses esportives i el territori. De quina manera s’aconsegueix?
L’encaix fins ara havia sigut problemàtic amb els ramaders, perquè els costava d’entendre que un dia en concret es modificava la seva relació amb la muntanya per la presència dels corredors. Ha calgut fer molta pedagogia i transmetre els valors en tots els àmbits, també entre els ramaders que cada cop estan més implicats en l’organització de curses com L’Esquella. Crec que ho hem aconseguit i que ara l’encaix és millor que fa uns anys. Hi ajuda també la fusió entre el Centre Alpí Vall de Segadell i el Club Pirinenc Queralbs-Núria, per oferir activitats per dinamitzar la Vall.
L’impacte d’aquesta mena d’activitats sobre l’economia local és òptima?
Intentem quantificar-ho no només el dia de la cursa, sinó durant tot l’any. Però en converses amb el sector terciari tothom n’està molt content. Els dies de L’Esquella l’ocupació d’allotjaments rurals és del cent per cent.
Un altre àmbit que us comporta feina constant és l’organització de festa major, fires, cavalcada de Reis… Com ho fa una comunitat tan petita per sortir-se’n?
És complicat. Fa deu o vint anys hi havia Ajuntament i Comissió de Festes que se’n cuidaven. Però la gent se n’ha cansat o ha marxat a viure a fora. L’ideal seria un conjunt de gent jove i gent gran, organitzats, que es repartissin les diferents festes. Però costa implicar-los i no pot ser que tot s’acabi fent des de l’Ajuntament. Si no ho aconseguim el que se’n ressentirà serà la festa.
Núria Pérez tindrà una vida política tan longeva com Esteve Perpinyà?
No. La dedicació que cal tenir si vols fer-ho bé comporta molta feina. He renunciat a moltes coses en l’àmbit personal i professional per ser-hi, però no tinc ganes de seguir-ho fent. A més em crea neguit no poder arribar a tot arreu.
