El “territori porta a porta” celebra 25 anys d’una “decisió valenta”

Fa 25 anys que l’Ajuntament de Tona, amb la complicitat de la Mancomunitat La Plana, va prendre “una decisió valenta: recollir els residus urbans d’una manera diferent”, deia divendres el president de la Mancomunitat, Pere Medina, en l’acte de commemoració del quart de segle del porta a porta. Els diferents models de bujol que hi ha hagut en aquest temps presidien l’escenari en un acte en què es va reconèixer els impulsors d’un sistema que aleshores va ser “pioner” a Catalunya. Primer va ser Tona (octubre de 2000) i rere seu la resta de municipis de la Mancomunitat, amb Balenyà (maig de 2001), Taradell (novembre de 2001) i Viladrau (abril de 2002) seguint l’estela. A més de la celebració, Medina també va aprofitar l’acte per reclamar al director de l’Agència de Residus, Albert Planell, un reconeixement en forma de compensacions als municipis que fan la feina i tenen millors índexs de reciclatge. https://www.youtube.com/watch?v=CDM-Um1-PgI Com a ideòleg del sistema tothom apunta a Joan Rovira, aleshores regidor de Medi Ambient a l’equip de govern de Josep Picó (Tona Futur). El moment no era fàcil. La incineradora de la Mancomunitat, que tanta divisió havia generat anys enrere, començava a ser un problema econòmic per a l’ens supramunicipal. “Va ser un acte de coherència i oportunitat. El vam proposar en el moment que la Mancomunitat tenia un problema amb la incineradora. Aquest era un model alternatiu”, recordava Rovira, al costat de Joan Redorta, aleshores president de la Mancomunitat. “En aquell moment érem totalment oposats. La incineració es complicava per costos i dialogant vam ser capaços de fer camí junts”, deia Redorta. Divendres tothom coincidia a dir que l’aposta va ser un encert. Les dades ho avalen. En el global dels municipis de la Mancomunitat –“territori porta a porta”, com el va batejar l’alcaldessa de Viladrau, Margarida Feliu– l’índex de reciclatge l’any 2000 era del 16,22%. El 2024 se situava en el 82%. Si el 2004 es recollien 5.500 tones de fracció resta i 2.225 d’orgànica, 20 anys després les dades s’han revertit: 4.535 tones d’orgànica i 2.194 de rebuig que han anat a l’abocador. El que equival a evitar l’entrada de 36.000 tones de residus a l’abocador, recordava Medina. Rere aquest territori porta a porta avui ja són 369 els municipis de Catalunya que han apostat per aquest model de recollida selectiva. Ara bé, no hi ha cap ciutat mitjana o gran de Catalunya, tal com reconeixia Francesc Giró, director de planificació estratègica de l’Agència de Residus. “Són el 40% dels municipis de Catalunya que sumen una població de 950.000 habitants.” Per a ell el model de poble o ciutat no ha de ser un impediment. “A Europa es fa en ciutats de 500.000 o un milió d’habitants”, deia Giró citant ciutats italianes com Milà. El que també es va coincidir a dir és que part de l’èxit passa per la comunicació. “La ciutadana va seguir. Va creure en un sistema molt bo que se’ns va explicar molt bé”, recordava l’actual alcaldessa de Tona, Judit Sardà. “Ho teníeu més fàcil que ara”, responia Albert Planell, director de l’Agència de Residus, tot apuntant que amb les xarxes socials hi ha corrents d’opinió que “generen un ambient que no té res a veure amb el que passa als pobles”. També es va destacar el fet que el porta a porta fa implicar els veïns perquè en certa mesura se’ls fa responsables de la gestió de les seves deixalles. Fins ara, d’ençà de la llei de residus de 1990, “on tot comença”, deia Giró, s’ha treballat per separar orgànica, paper, envasos, vidre i resta, però la Unió Europea estableix nous reptes en matèria de residus. “Hi ha nova normativa i en poc temps acabaran passant coses”, deia Giró, tot citant el retorn d’envasos a les botigues a canvi de 0,10 euros o les recollides de tèxtil, burilles de cigarreta i voluminosos. “El dia que la Mancomunitat no tingui reptes, no hi haurà Mancomunitat”, deia Redorta. I l’actual president, Pere Medina, està disposat a entomar-los, però demana acompanyament. D’una banda, per poder posar al dia la planta de triatge i, de l’altra, amb un retorn més just als municipis que fan els deures en els objectius de reciclatge i reducció de residus. L’objectiu de Catalunya és que el 2030 es reciclin el 60% dels residus i el 2035, el 65%. Xifres que avui els pobles de la Mancomunitat ja superen. “No és just que els municipis que generen menys residus, reciclen més i envien menys tones a l’abocador acabin assumint els mateixos costos que aquells que obtenen resultats molt inferiors i que no han fet els deures. Qui ho fa bé ha de veure reconegut aquest esforç”, reivindicava Medina, després d’afegir una dada més: l’índex d’impropis a l’orgànica és del 0,5%, la qual cosa permet fer un procés de compostatge de qualitat. Planell li va respondre que es treballa en la línia d’un escalat més just en l’aplicació del cànon de l’abocador i va situar la inversió a la planta de triatge en un nou pla d’infraestructures que preveu, entre altres, tancar 15 dels 25 abocadors que hi ha actualment a Catalunya entre ara i el 2035. “Amb contenidors és més molest” De quan es va implantar el porta a porta, divendres es va recuperar una foto del moment que una veïna, Ester Riera, sortia de l’ajuntament amb els bujols per fer la recollida. Hi apareixia amb el seu fill Ferran Vilardell. La foto es va recrear divendres amb els dos protagonistes 25 anys més grans. Riera explicava que va viure el canvi amb normalitat. “Si hi ha contenidors, l’incívic es deixa anar més”, reflexionava. Vilardell, que des que té ús de raó ha conviscut amb el porta a porta, va quedar impactat quan va anar a viure a Vic. “El porta a porta és un sistema molt còmode. En canvi anar amb contenidors és més molest.”

El “territori porta a porta” celebra 25 anys d’una “decisió valenta”

Urri fa el gol decisiu que dona la victòria al Sabadell i el tercer lloc a Segona Divisió

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dilluns, 7 de setembre?

El CATA Voltregà arrenca la pretemporada amb l’objectiu de lluitar per la part alta

Quatre representants d’Osona, convocats amb Catalunya per a la GoldenCat

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

Mor un home mentre pujava el Taga

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons