“Tot i estar molt qualificada, aquí no t’accepten per portar mocador”

Quant temps fa que és aquí?Ja fa 14 anys. Vaig arribar amb 12, i ja he fet l’ESO, el Batxillerat i un grau superior d’Educació Infantil aquí. Ara estic treballant al Pare Coll de Vic, ajudant al menjador quan hi ha nens, i durant l’estiu estic amb les monges a la cuina. Com ha estat el seu procés d’integració a Catalunya?Vaig venir quan era molt petita i gràcies a l’escola vaig poder aprendre l’idioma i tenir amics d’aquí. En el cas d’una altra persona que hagi vingut més gran potser no té aquesta facilitat, ja que no va a l’escola i és més difícil. Els meus pares, per exemple, com que ja van venir grans, no tenen aquesta facilitat per aprendre l’idioma. Ells ho veuen molt complicat, i encara que vagin a aprendre’n sempre et diuen que és molt difícil o que no els hi queda. Parla un català perfecte.És cert que al principi costa més, ja que no entens res i els primers dies no entens a ningú i et penses que parlen de tu i no saps què diuen. Però penso que gràcies a això la persona també té més ganes d’aprendre. Quan tu estàs i convius amb persones que parlen un idioma diferent del teu i no entens res, és com si tinguessis por que et facin mal, i per tant una manera de protegir-te és l’idioma. Per a la gent nouvinguda l’idioma és la principal barrera?I tant. Vaig tardar un any a aprendre’l i durant un temps sempre havia d’acompanyar els meus pares a tot arreu per ajudar-los amb la llengua. Creu que la comunitat musulmana està prou integrada?Jo penso que la gent nascuda aquí i els que han arribat molt petits aquí estan molt ben integrats. En el cas de la gent gran és diferent, i tot i que crec que molts fan l’esforç per aprendre l’idioma i integrar-se els costa molt més. Com afronta el xoc entre dues cultures tan diferents?A mi personalment m’agrada molt la cultura d’aquí, però també admiro la meva. És cert que fa molts anys que soc aquí i em sento al meu país, ja que he estat més temps aquí que allà. Imagina’t que quan estic aquí em diuen que soc una immigrant, però quan vaig al meu país es refereixen a mi com “aquella que ha vingut d’Espanya”. Aleshores no saps d’on ets i quin és el teu país. Aquí ets una immigrant, i allà ets espanyola. Al final et preguntes d’on ets. Per això que exerceix com a pont entre totes dues cultures i ensenya àrab als nens d’aquí?Sí, ja que tots aquests nens parlen català. Cap d’ells sap pràcticament res d’àrab, però al cap i a la fi som musulmans i l’hem d’aprendre per saber sobre la nostra cultura i religió. Però a les classes, encara que les intentis fer en àrab, no t’entenen i em demanen que els ho digui en català. Han nascut aquí i no saben parlar en àrab, els diguis el que els diguis. Tot i ser la llengua de les seves arrels familiars, els queda molt lluny.Per a ells la seva llengua natal és el català. Vostè personalment ha viscut alguna discriminació?La veritat és que no. Més enllà de la típica gent que se’t queda mirant o que et crida pel carrer. L’altre dia em va passar que mentre caminava amb la meva germana un cotxe que passava em va dir “lletja”. Em va fer molta gràcia, i li vaig respondre que ell també. Són situacions que fan més gràcia que no pas em fan enfadar i molt menys voler barallar-me per no respectar-me. Per què la gent del Marroc decideix venir cap aquí?Per buscar una vida millor. És veritat que aquí hi ha hagut una crisi econòmica molt gran, però hi ha la sanitat i l’educació i no és com allà, on encara que t’estiguis morint has de pagar per assistència mèdica. Aquí pots buscar feina i tens la sanitat i l’educació. Molts marxem del Marroc per trobar una vida millor. Com veu vostè l’islam?L’islam, la nostra religió, vol dir ‘pau’ si ho traduïm al català. Per tant, per nosaltres i per mi el respecte és molt important. A mi m’agrada respectar els altres i m’agradaria que els altres em respectessin a mi. Penso que cadascú té una manera de pensar i tenim diferents opinions i que està bé que les comentem, però no m’has d’imposar altres tradicions, opinions i cultures. Es compleix aquest respecte mutu?No massa. Moltes vegades ens hem d’escoltar coses com “aquests són musulmans i van vestits així, però ara estan aquí a Catalunya i han de ser com nosaltres”, però jo no tinc per què. Com tots els estrangers hem vingut aquí per buscar una vida millor, perquè el nostre país no ens ha donat tot allò que volem. Jo només busco una vida millor i respectable. No exigeixo que m’acceptis, però sí que em respectis. Creu que la percepció de la gent ha variat amb els anys?La veritat és que encara em sembla que Espanya està endarrerida pel que fa a acceptar els estrangers. En altres països els accepten més fàcilment, però aquí encara hi ha com por als que venim de fora. A mi, com a musulmana, quan vaig a buscar feina el primer que m’imposen és treure’m el mocador, com si em tapés el cervell, les orelles o com si no pogués pensar amb ell posat. En canvi, a altres països quan hi vas veus que tot és diferent. Tot i estar molt qualificada, aquí molts llocs no t’accepten pel simple fet de portar el mocador al cap. Per a vostè és un tret identificatiu?Sí. És el que soc. No soc una altra cosa per portar mocador. Si una dona té el dret d’anar despullada, per què jo no tinc el dret d’anar tapada? Jo respecto que ella ensenyi el seu cos, però també vull tapar el meu cos. No fa cap mal a ningú. Creu que existeix una visió negativa cap als musulmans?Molta. Ens posen a tots al mateix sac que els terroristes, però encara que un ho fos no voldria dir que tota la meva religió ho sigui. Creu que aquesta problemàtica millorarà amb el pas dels anys?No ho sé. Potser d’aquí, no sé, 50 anys hi haurà una major acceptació, però ho veig complicat amb la mentalitat que té alguna gent. Costa. Creu que més enllà del desconeixement hi ha un punt de por a obrir les portes a noves cultures?Els humans pensem que, com que estàs aquí i és el meu país, has de ser com la gent d’aquí, i si no vols ser així te’n pots tornar cap a casa teva. Sempre escoltem comentaris xenòfobs com aquest. Volen que siguem com ells o que tornem cap a casa. Però un país no és de ningú ni és herència de ningú. Jo tinc dret a estar aquí, no soc il·legal i porto quasi tota la meva vida aquí, he estudiat aquí i he estat més aquí que al Marroc. Podria dir-se que no té terra?Exacte. Arriba un punt que no saps ni d’on ets. Sospesant tots els punts a favor i en contra, creu que Osona i el Ripollès són uns bons llocs per viure-hi?Malgrat tot el que t’he explicat, a mi m’agrada molt estar i viure aquí. M’agrada més estar aquí que no pas al Marroc. Jo em sento molt bé aquí. He pogut estudiar, cosa que els meus pares no van poder; estic treballant, em puc mantenir, puc comprar tot el que vull... estic molt bé. No pots trobar-ho tot bé i òbviament cada país té coses bones i coses dolentes, però mentre la persona visqui i respecti totes les opinions i visions no t’ha d’importar què pensa i què deixa de pensar la gent. Al cap i a la fi, no estic aquí per agradar a tothom.

“Tot i estar molt qualificada, aquí no t’accepten per portar mocador”

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Enxampats dos lladres a Tona que havien robat a un taller de Moià

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest dijous, 14 de maig?

El Manlleu lluita contra el favorit però acaba caient 2 a 1 a la Copa de la Reina

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"

Començar el dia al Taga