“Tothom hauria de passar per l’Ajuntament per veure què passa allà dins”

Amb tres anys d’experiència al consistori vigatà, la regidora de Capgirem Vic Carla Dinarès repassa l’actualitat de la capital d’Osona i aprofundeix en alguns dels temes més destacats que s’han tractat en aquest mandat. Tercer any d’un mandat marcat per la majoria absoluta de Junts al govern de Vic. Se’ls hi està fent llarg? S’està fent llarg i s’està fent dur. I no només per les persones que hi compartim el consistori, sinó també per tota la ciutat de Vic. Sigui del color que sigui, una majoria absoluta mai és bona. Sempre s’haurien de buscar mecanismes de contrapoder, o de fiscalització perquè no es consolidin males praxis. Està sent dur a l’hora de proposar coses. I és molt difícil accedir a la informació i estar al dia sense haver de fer un treball d’investigació continu. I és dur en el sentit que veus com es pregonen, es difonen i es defensen uns criteris polítics que no es creuen ni elles mateixes. Tot i la majoria absoluta, hi ha hagut la voluntat de mà estesa tal com es va expressar en la nit electoral del maig del 2019? En absolut. Es va començar el mandat en plena digestió de la majoria absoluta i prometent un consens i un diàleg que no hi han sigut. De fet, hem hagut de batallar molt perquè en els mateixos plens s’expliquin els punts de l’ordre del dia. I també hem lluitat i ho seguim fent perquè s’argumentin amb criteris polítics totes les accions i decisions que pren el govern. En comissions informatives i taules de treball és molt difícil que hi hagi diàleg, perquè la seva actitud és la de tancar files. Davant de qualsevol crítica o reflexió de com està la ciutat en el context social hi ha una negació sistemàtica del problema. És molt difícil plantejar solucions. I què han après en aquest mandat? La pedagogia hi és: aprendre el que no s’ha de fer. És així de senzill. Darrerament s’estan gestionant molts milions de romanent, i s’han aprovat temes importants com el pressupost, les ordenances o tot el projecte del Seminari Vell. Són coses importants per la ciutat i les han hagut d’aprovar sols. Això vol dir que no hi ha flexibilitat possible en la seva acció de govern. Entenc que és una situació volguda. En la majoria aconseguida per Junts el 2019 hi té algun punt de responsabilitat l’oposició? De no haver muntat una alternativa prou forta? Sí, molta. I sempre hem sigut conscients que un dels esculls importants, una de les coses més complicades de fer, és aconseguir treure de les parets de l’ajuntament el que passa allà dins. Perquè si fóssim capaços d’explicar-ho millor no ens trobaríem com ens trobem ara. De si tenim la culpa dels resultats que van donar la majoria absoluta convergent? Doncs una part potser sí. Però no l’atribuiria tota a nosaltres, sinó als grups que s’autoanomenaven d’esquerres i que en el mandat anterior van acabar apuntalant el govern de Junts. Vol dir Vic en Comú Podem i el PSC? Sí, i segurament hi va haver la lectura que les esquerres, fent de crossa, van acabar apuntalant la majoria absoluta convergent. El temps ha demostrat que va ser un encert no fer aquell pacte d’esquerres que havia de canviar les coses. Va ser un encert no fer un pacte entre partits d’esquerres el 2015 que hauria pogut canviar el color polític de Vic? No ens penedim de no haver-lo fet perquè hauria sigut contraproduent. És el que li comentava. El temps va demostrar que hi havia dos socis d’aquest possible pacte a quatre que la seva voluntat no era clarament revertir les polítiques que s’estan duent a terme a la ciutat des de fa 40 anys, sinó el fet d’assegurar-se una cadira com fos. Seguim defensant de forma clara que aquesta ciutat necessita un canvi de govern perquè s’estan generant uns mals vicis que són dolents per tothom. Fins i tot per les persones que formen part del govern. El 2019 Capgirem Vic entra amb quatre regidors i d’aquelles quatre persones només queda vostè al ple. No són molts canvis? La CUP i Capgirem portem 16 anys a l’Ajuntament de Vic, i fins ara hi han passat 13 persones diferents. Per nosaltres és una manera d’entendre l’acció política. No som polítics professionals, no ens dediquem a això ni ens hi volem dedicar. El fet d’ocupar un càrrec electe no s’ha de convertir en un modus vivendi com passa amb altra gent. És interessant aquest mecanisme de fer relleus perquè permet que tothom de l’assemblea passi pel consistori. Penso que tothom hauria de passar un dia o altre per l’Ajuntament. Per veure què passa allà dins, quines dinàmiques hi ha i com funciona tot plegat. Pel que fa al que em preguntava, a l’inici del mandat ja vam anunciar tots aquests canvis i els hem anat fent gradualment. "El clientalisme que hi ha hagut amb el projecte del Seminari Vell i l'aparcament soterrat ha sigut descarat" El projecte de la venda del Seminari Vell i la construcció d’un aparcament soterrat al parc Maria Àngels Anglada no els convenç. Per què? Aquí hi ha dos projectes que van lligats. D’una banda, la venda i rehabilitació de l’edifici del Seminari Vell, que estava buit, i en termes de regeneració urbana pot ser interessant. Nosaltres no l’hauríem venut a una empresa privada. L’hauríem aprofitat per la ciutat. L’altra és la construcció d’un aparcament soterrat, un projecte que genera molts dubtes, no només pel que fa a l’urbanisme sinó també arqueològicament. De fet, el POUM eximeix el centre històric d’aquest tipus de construccions. Més que el projecte, el que no ens convenç és com s’ha gestionat. La construcció de l’aparcament s’engega justificant una necessitat pública de l’equipament. I el que hem criticat nosaltres és que en realitat l’aparcament anava lligat amb l’activitat del Seminari Vell. Fa dos anys que ho denunciem, i en l’últim ple la regidora Palmero ens va confirmar que la necessitat de l’aparcament no era el dèficit de la ciutat, sinó que era una necessitat de l’empresa que va comprar el Seminari Vell, que és Can Bayés. I per si quedava algun dubte, serà la mateixa empresa de Can Bayés qui construirà i explotarà l’aparcament. Aquest clientalisme tan descarat no és que ens molesti, sinó que ens veiem en l’obligació de denunciar-ho. Hi ha clientelisme a l’Ajuntament de Vic? Sí, històricament hi ha hagut clientelisme. El cas de l’aparcament és descarat. Però també ho és donar subvencions i cedir espais a dit. Portem anys reclamant un mecanisme transparent i just per adjudicar subvencions i cessions d’espais. Perquè no es generi aquesta sensació que l’entitat o la persona deu alguna cosa al govern. Quan entres en aquest joc és clientalisme. I fa que l’empresa o l’entitat ja no et pugui criticar o alçar la veu perquè hi ha una subvenció pel mig. Van portar l’adjudicació de l’aparcament al Tribunal de Contractes i els van rebutjar el recurs. Segurament vam pecar de confiar en uns mecanismes que haurien de servir per controlar aquests temes i segurament no siguin del tot neutrals. El recurs argumentava molt detalladament 10 incongruències, i la resposta del Tribunal semblava que no s’ho haguessin ni llegit. Era una sola frase. Els deien que ells no feien valoracions polítiques i en l’àmbit tècnic no hi veien errades. Aquí tothom ha extret les seves conclusions. El que és veritat és que la presidenta del Tribunal de Contractes que va valorar el recurs al cap de pocs dies va ser nomenada directora general de Contractació Pública. Un càrrec al qual només s’accedeix si ets un càrrec de confiança d’algun partit, en aquest cas de Junts. A la plaça de la Noguera s’hi faran pisos tal com recollia el POUM. S’ha lluitat prou per mantenir aquest espai? Si hi ha voluntat política, de solucions a les coses n’hi ha moltes. En les reunions de preparació del POUM, des de Capgirem Vic vam apuntar sempre que volíem la plaça de la Noguera pel barri. És un dels barris amb més necessitats de Vic i un espai públic d’aquestes característiques era necessari. "No hi ha hagut voluntat política per mantenir la plaça de la Noguera" N’haurien d’haver fet més una prioritat en la negociació del POUM? Nosaltres en el POUM ens vam abstenir, en part per temes com aquest. Amb els diners de romanent que s’estan gastant ara mateix es podria haver expropiat la plaça de la Noguera. O haver modificat el POUM tal com fan sempre que els interessa. Aquí el tema és que per molta lluita i reivindicació veïnal que hi hagi, si no hi ha voluntat política és molt difícil revertir les coses. Impossible, vaja. La Biblioteca Pilarín Bayés ajudarà a difuminar la línia invisible que històricament ha separat dues realitats a Vic? Sí, però potser no cal posar els equipaments tant al límit del barri. Dir que la biblioteca serà al sud de la ciutat, home, una mica en pinces. El que demanen des de fa molts anys els barris del sud de Vic són més equipaments públics. Que se’ls tingui més en compte. Ara és una mica un maquillatge: vinga, ja teniu una biblioteca. I ara què? Fins d’aquí a vint anys no tornaran a mirar el sud de la ciutat? Doncs no. Al Remei es va crear un consell de barri. Hi han participat? Ho veuen amb bons ulls? No hi hem participat i tot el que sigui nodrir l’associacionisme ens sembla perfecte. Sempre que no es faci orquestrat i amb unes voluntats polítiques al darrere. El tema de la plaça de la Noguera va ser com un detonant de tot de problemàtiques i necessitats que tenia el Remei. Es va recuperar el pla estratègic del Remei, i s’ha creat aquest consell de barri que esperem que funcioni. Però deixi’m discrepar. "Els barris del sud de la ciutat reclamen més equipaments. Que se'ls tingui més en compte" En l’àmbit de la mobilitat, l’equip de govern ha sigut valent amb decisions com el carril bici a la ronda Camprodon o s’han quedat curts? S’ha fet curt. Una de les marques de la casa de la majoria absoluta convergent és la instrumentalització de moltes lluites. Li podria posar més exemples, però la mobilitat sostenible n’és una. És allò de dir farem i ens creiem una cosa però a l’hora de la veritat res de res. Però el carril bici s’ha consolidat. El volien retirar i es va haver de fer molta pressió en comissions i a través de les entitats perquè es quedés. S’ha treballat també perquè es faci una xarxa ciclable a la ciutat ben feta, amb criteri. És el que deia. Aquesta feina de formiga, de la pressió que fem la resta de partits és la que no transcendeix i és molt important. En el cas de la mobilitat sostenible, si realment s’ho creguessin no farien un aparcament soterrat al mig del nucli històric. O no farien campanyes promocionant el comerç perquè la gent vingui amb vehicle privat. O no estarien intentant redibuixar en el projecte urbà el vial del Puig dels Jueus. Han començat les obres de rehabilitació de les adoberies. Una reivindicació que el 2011 vostès i Esquerra van portar a l’arena política. N’estan satisfets? Molt. Perquè és una victòria del moviment veïnal com poques n’hi ha. Era impensable ser on som: que s’hagi presentat un projecte executiu, que s’hagi rebut una subvenció i que hagin començat les obres. En el seu dia l’alcalde Vila d’Abadal volia directament enderrocar tot el barri de les adoberies per fer-hi un vial fins a l’Atlàntida. L’activisme i l’autoorganització van aconseguir frenar-ho. I després de fer molta pressió i picar les portes correctes es va revertir la situació. De fet, va ser la mateixa Generalitat qui després de declarar-ho com a bé etnològic va fer tirar enrere la decisió del govern. Són aquelles coses que passen: Convergència va passar de voler-les tirar a terra a ara penjar-se la medalla de començar les obres. Però benvingudes siguin. "Que comencin les obres de les adoberies és una victòria del moviment veinal" Carla Dinarès encapçalarà la llista de Capgirem Vic el maig del 2023? Ni en tinc ni idea. Es presentarà Capgirem Vic a les eleccions d’aquí a un any? Tampoc ho sé. No hem començat el procés. Però sempre és el mateix. Quan es comença a parlar de què passarà el proper mandat la primera pregunta que ens fem és: ens presentarem? Hi haurà candidatura? En quin format? Si es decideix anar endavant, es treballa en el projecte polític des de l’assemblea; en tot el programa i la proposta que volem portar a terme. I per últim es confecciona una llista electoral perquè així ens hi obliga la llei electoral, perquè si no segurament tampoc ho faríem d’aquesta manera. De la llista se n’extreu qui anirà al capdavant. "No sé què farem, ni com ni amb qui, però la ciutat no pot continuar com fins ara" Però en l’assemblea hi ha ganes de tornar-hi a ser? És complex. No hi ha una opinió unànime. Ha sigut un mandat complicat no només per la majoria absoluta sinó també en l’àmbit social. Sí que hi ha unanimitat en el fet que aquesta ciutat no pot seguir com fins ara. No sé què farem, ni com ni amb qui. Però està clar que alguna cosa es farà perquè la ciutat no continuï com fins ara.

“Tothom hauria de passar per l’Ajuntament per veure què passa allà dins”

“Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer”

Retiren cartells de suport a Sílvia Orriols

El ripollès Ángel Rodríguez, entre els vuit millors del món a la ‘Champions’ dels dards

Els hospitals de la C-17 crearan unitats per tractar el càncer de manera integral

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà