Fa unes setmanes que la Ponència Ambiental de la Generalitat ha rebut peticions per fer macroparcs solars a Malla. Hi està en contra.
Sí. El decret d’emergència climàtica i potenciació de les energies renovables liberalitza la possibilitat de fer instal·lacions de parcs fotovoltaics. Interessa a Malla perquè aquestes empreses busquen un lloc proper a xarxes d’alta tensió per evacuar aquests 50 megawatts. Evidentment això ens apareix per sorpresa, apareix perquè la mateixa empresa envia l’avantprojecte a la Ponència Ambiental de la Generalitat on es verifica o autoritza la instal·lació que ens ho tramet a l’Ajuntament i hem d’informar com ens afecta, però ens posa un problema a sobre la taula, perquè d’entrada els propietaris no en tenen coneixement..
I què faran a partir d’ara?
Demostrar a la ponència que la instal·lació d’aquests parcs fotovoltaics es vol fer en una zona com Malla, que té un tipus de sòl agrícola d’alt valor i la ponència estableix que en aquests sòls tipus 1 i tipus 2 no s’hi poden instal·lar parcs fotovoltaics, però com que no està feta la classificació de sòls per part de la Generalitat, som els que ho hem de fer. O bé nosaltres o la ponència ho remet a la mateixa empresa que faci l’estudi dels sòls, amb la preocupació que això genera, perquè si tu ets art i part ho pots fer de manera coherent o pots tirar pels interessos de l’empresa. Estem fent els treballs de cata dels terrenys per poder fer una classificació d’aquests.
Aquest és un dels arguments que utilitzaran. També van fer una suspensió de llicències.
Ens ensumàvem que podíem estar afectats i vam fer la suspensió de llicències de tota la instal·lació sempre que no sigui per a autoconsum. No estem contra la transició energètica, del que no estem a favor és d’aquest model.
Estan en contra d’aquest tipus de model, de qui hi ha al darrere.
La transició energètica s’ha de fer, però ens hi hem d’involucrar tots. Si fem unes dimensions més acotades i que la gent del territori hi puguem participar, amb comunitats energètiques, ens en beneficiem tots. Això fa establir més gent al territori i donar-li riquesa i ser d’alguna manera independents també amb la producció d’energia. El que no pot ser és que al final vingui una empresa de fora, t’ho munti aquí i siguin ells qui decideixin quin tipus d’energia tens i gairebé el preu que la pagues. El preu serà difícil de contrarestar, però si som capaços d’autoabastir-nos, això ens dona un plus de llibertat i d’independència.
És també el que planteja el pla que s’està fent a escala comarcal.
Hi hem treballat des de Malla amb la idea de fer un model de parcs més acostat a la realitat del territori. És un territori bastant trossejat, amb petits propietaris, amb produccions diferents i llavors el que es planteja des del Consell Comarcal és que cada poble pugui fer una comunitat energètica amb uns sostres màxims que poden ser de 10 hectàrees, lògicament cada ajuntament acabarà decidint quin és el model que s’ajusta més a la seva realitat. De 10 hectàrees té la particularitat que per evacuar és una línia de mitja tensió, que a la Plana n’hi ha força.
Parlava d’aquesta suspensió de llicències d’un any. És el temps que es donen de marge per poder regular a escala municipal com han de ser aquests parcs?
El POUM no el tenim aprovat definitivament, ni provisionalment, llavors ens regulem amb unes normes que no consideren la ubicació de parcs fotovoltaics. Hem fet suspensió de llicències d’un any, revisar el POUM, modificar puntualment l’aprovació inicial, amb l’inicial ens dona un any més de suspensió de llicències, per tant tenim dos anys gairebé. I amb dos anys ho hem de tenir regulat i establir uns criteris de què hem de fer en comú acord entre la majoria de veïns.
Amb aquests dos anys, creuen que el POUM estarà aprovat definitivament?
El nostre POUM gairebé fa vergonya parlar-ne, perquè l’aprovació inicial va ser el 2011, el 2015 una altra i ara ha aparegut un informe del 2012 en el qual estem afectats pel pla territorial aprovat del 2009, però aquest informe Urbanisme no ens el va fer arribar i hem de veure com ho desencallem. El nostre objectiu és posar-hi els recursos que calgui per poder resoldre-ho en dos anys. És una prioritat d’aquesta legislatura.
Deia que ho han d’acabar de parlar, però on poden ubicar-se els parcs petits?
Ara mateix se’m fa difícil. Malla té un percentatge de terra d’alt valor agrícola, hi ha molt pocs indrets, els turons els tenim protegits. Sí que hi ha llocs que se n’hi podran posar, però quan parlem de 10 hectàrees a Malla no hi encaixarem, potser haurem de plantejar una limitació més petita. Ens aniran bé aquests estudis de sòls concrets, en una zona, per tenir una idea.
En quina situació es troba el relleu generacional en l’activitat agrícola de Malla? Perilla?
És complicat. Vam fer una reunió amb uns quants joves o no tan joves de Malla. La nostra sorpresa va ser que vam contactar amb 16-17 persones. Si parlem d’explotacions de vacum, n’hi ha poques i el futur és poques; porcí n’hi ha, però també poques; però tot i això també hi ha diferents realitats. També hi ha pagès que té ramaderia, però altre té horta, cavalls… Hi ha diferents activitats que són motiu d’esperança. Els vam plantejar com ens imaginem Malla a 20 anys vista, a veure quines possibilitats hi ha. I això venia donat perquè crec que hi haurà algú que no podrà créixer, però sí que podrà transformar i elaborar i vendre productes. La idea era pensar com obrir una oportunitat. Però no deixa de ser un sector més, com altres sectors, que el relleu generacional és complicat i aquesta és la realitat. Gent que vulgui viure a pagès, molta, però treballar no n’hi ha tanta, perquè tampoc és fàcil trobar una finca, una activitat… Si no és que l’heretes o ja els teus pares ho feien, és molt complicat.
Pot ser sucosa pels propietaris una oferta de determinades empreses per posar-hi plaques solars si en el futur no es treballen les terres? Temen que pugui passar?
Dilluns vam fer una reunió amb els propietaris de les finques i la gent que les treballa, masovers o arrendataris, per explicar el que teníem a sobre la taula. Tots van coincidir unànimement que aquest model de plaques no el volen. No sé en el futur què pot passar. Sí que és cert que les terres abandonades no hi quedaran, que els camps es conrearan, que les explotacions que estiguin bé les arrendaran, que per tant tindran continuïtat.
Pel que fa a les masies, però, plantejaven que hi pugui viure més gent.
Recollim l’experiència de fa dècades quan a la majoria de masies hi vivien 12 i 15 persones i ara en molts casos n’hi viuen dues, tres o quatre, però l’edificació és la mateixa. Estem fent una modificació puntual del catàleg perquè a cada masia hi pugui haver més d’un habitatge, amb dos objectius: augmentar la població i facilitar habitatge i l’altre, conservar el valor arquitectònic que tenen les masies.
Són del poble.
Jo repeteixo sovint que les masies és el nostre nucli antic, dels pobles, i les hem de mimar. I el fet de donar-hi una mica més rendibilitat, facilitar-hi que hi pugui més habitatge, ho fa més atractiu, perquè algú pot dir que vol anar a viure a pagès i no treballar al lloc. Si d’un en fas dos o tres, o a la cabanya, això ho fa més viable. De fet, la pandèmia ens avala en això. Les conseqüències de la pandèmia en el sentit que cada dia hi ha més gent que ens demana habitatge a Malla. Tenim masies, algunes dissortadament abandonades o destruïdes, i les que hi ha hem de mirar de poder-les restaurar o incentivar que es puguin rehabilitar, que pugui venir a viure més gent.
Fer més habitatge és un dels objectius del mandat.
El POUM preveu un petit nucli urbà a l’entorn de l’ajuntament i, després, ja hem fet el concurs, estarem en fase d’adjudicar l’obra, de la restauració o rehabilitació de la masia de Pratdesaba. Ara en principi hi haurà una zona comuna, una sala multicultural, i llavors a dalt hi haurà una zona per fer-hi dos habitatges.
Amb el posicionament pels camps solars també hi ha unanimitat amb els alcaldes independents. Es van trobar la setmana passada.
Aquesta proposta de macroparcs gairebé no agrada a ningú. De fet, els independents al Consell d’Alcaldes presentarem una moció en el sentit que això cal revisar-ho, i que aquest model no és el que ens convé. A més a més, és que si això tirés endavant posa en perill la proposta que s’està fent des del mateix Consell amb recursos europeus, treballar perquè hi hagi una comunitat energètica a cada municipi. També és veritat que estem en aquesta situació perquè com a país ens hem llevat tard.
Com és la relació entre els independents? No estan sota el paraigua de cap gran partit. Es troben sovint?
La pandèmia ens ho ha limitat molt, però anem fent reunions periòdiques. Al final nosaltres tenim representants al Consell Comarcal i fem els nostres suggeriments, aportacions o reivindicacions, o les nostres propostes, i llavors ho recullen els nostres representants. Les coses les decidim en assemblea i llavors entre tots consensuem la postura. Hi ha bona sintonia i jo hi veig un bon treballar.
Una qüestió de mobilitat comarcal és l’anomenada pota sud. Es plantejaven alternatives redimensionades. En quin punt està?
El departament va fer un estudi de diferents alternatives. Abans d’acabar la legislatura passada es van reunir amb els tècnics i les van explicar i van valorar que la millor proposta és una que està directament al municipi de Vic. A partir d’aquella es va quedar que es faria una reunió, però no s’ha fet res més. Nosaltres pensem que si uns estudis avalen que aquesta és la millor proposta, de calaix ha de ser aquesta. Espero que la decisió sigui tècnica i no política, perquè si és una decisió política, patirem.
Alguns veïns de Múnter, en terme de Muntanyola, demanaven dependre de Malla. S’ha avançat en aquest procés?
Passa com les relacions Catalunya-Espanya, i fa gràcia dir-ho. Ara si el govern de la Generalitat gairebé està parat o s’avança poc, passa igual amb Muntanyola. El partit que va guanyar a Muntanyola es va comprometre a fer una consulta per verificar quina era la voluntat dels veïns. Els veïns sí que m’han manifestat que estan preocupats perquè no s’acaba de desencallar. Si hi ha una majoria que diu que la relació podria ser diferent la manera democràtica de poder-ho verificar és votant. Estem a l’expectativa, perquè al final és l’Ajuntament de Muntanyola i els veïns qui tenen l’última paraula.
Un objectiu que tenen és potenciar l’àrea cultural per cohesionar els veïns en ser un poble dispersat.
La Covid ens ha atabalat molt i l’activitat cultural l’hem reduïda moltíssim, ara la tornem a activar una mica. Teníem un espai de xerrades que en dèiem l’espai Pratdesaba, estàvem organitzant un fòrum que en diem Naturmalla que pretenia reforçar i donar valor al món rural en tots els aspectes… I tant aquest any com el passat el vam haver de suspendre. Esperem que el que ve el puguem fer bé. Vam haver d’inventar-nos la festa major d’una manera especial… Si això es va alliberant, tenim diferents projectes i esperem poder-los anar executant.
Com els ha afectat la pandèmia?
A Malla hi ha hagut alguns casos, gent hospitalitzada, això sí, i gent que ha estat greu, però no hem tingut més incidència. Penso que la incidència ha estat menor. El fet de viure aïllat et dona cert avantatge. I la gent més gran ha fet molta bondat, que era el sector més sensible. Amb això hem sigut prudents.
Mig mandat marcat per la Covid, queden encara dos anys per fer projectes, té pensat què farà vostè d’aquí a dos anys? Es tornarà a presentar?
No, no m’hi presentaré. Ho tinc clar. Estem treballant en el model de poble que defensem la majoria, el de poble rural, pròxim a les persones, amb els serveis molt a prop, que és l’avantatge que et dona un poble petit, volem que això tingui continuïtat. I hi estem treballant, però aquest ja és el meu segon mandat i personalment penso que amb vuit anys ja n’hi ha prou, ho dic per mi, no pensant en ningú. M’agradaria que estigués regulat per llei que en un càrrec només s’hi pogués estar dues legislatures i fora. Hi he estat una època, ho veig com un servei a la comunitat. És saludable democràticament que hi passi altra gent.
