“Un 70% dels pacients que ingressen a l’UCI són no vacunats”

Joan Serra es va incorporar a la sanitat osonenca l’any 1980, quan encara no existia l’Hospital General de Vic i es visitava a la Santa Creu. Es tracta del primer pneumòleg que va arribar a Osona. Des d’aleshores, el servei ha anat creixent fins a un total de cinc especialistes i un sisè que s’hi hauria de sumar el 2022. En aquesta entrevista, parla sobre la covid i les derivades de la malaltia, però també les patologies pulmonars més comunes i el fet que aquest 2021 s’ha pogut recuperar una jornada que comparteixen cada dos anys amb l’atenció primària. Que l’equip que lidera es vagi reforçant vol dir que les afeccions respiratòries van a l’alça? D’asma i malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) cada vegada n’hi ha més, però també perquè diagnostiquem millor. Molt malalt asmàtic abans no estava ben tractat ni orientat, no anava al metge, igual que la gent no donava importància a ofegar-se pujant les escales. Ara per sort la població s’ha tornat exigent, reclama atenció sanitària. Això ens permet controlar millor la patologia respiratòria i s’ha allargat l’esperança de vida. Però ja tenien previst incorporar nous pneumòlegs o ha sigut una derivada de la pandèmia? Ens feien falta d’abans, però és veritat que amb la covid hem pogut pressionar la gerència i la direcció mèdica, que han respost molt bé. També hem ampliat material. Era imprescindible per ajudar els pacients a respirar. Com recorda l’esclat del coronavirus, el març de l’any passat? Ningú s’esperava viure una cosa tan bèstia. La mortalitat era elevadíssima, ingressaven molts pacients a urgències, no teníem espai físic... Durant vuit o deu mesos ens vam centrar pràcticament només en aquesta malaltia. Els especialistes fèiem el que podíem, connectant-nos amb altres hospitals i països per compartir coneixements, però els protocols canviaven molt de pressa i s’ha de dir que al principi anàvem perduts. La gent es moria perquè no podia respirar. Ara ha començat la sisena onada i també tenim molts malalts ingressats, però és diferent. No veuen les pneumònies bilaterals d’aleshores? En el cas de la gent no vacunada, sí. Les persones vacunades poden agafar el virus igualment, però passen una setmana o quinze dies ingressades i marxen cap a casa. Això demostra que la vacuna és efectiva. Tothom se l’hauria de posar. Vol dir que entre els malalts de més gravetat no hi ha població vacunada? No, aquesta situació es pot donar, gent que es complica perquè tenen diabetis, altres patologies respiratòries, es recuperen d’un trasplantament... El virus exacerba la seva malaltia de base. Tot i això, un 70% dels pacients que ingressen a l’UCI són no vacunats. També s’ha de destacar que la capacitat de contagi d’una persona vacunada és molt més baixa que la d’algú que no ho està. Amb això insisteixo que no vacunar-se és egoista. Al llarg de la seva carrera ha vist milers de pulmons. Quina particularitat té la pneumònia que provoca la covid? No l’havíem vist mai, és rapidíssima. Hi havia gent que arribava a urgències amb una mica de tos, d’un o dos dies. Ingressaven amb una radiografia pràcticament normal i al cap de 24 hores et trobaves els dos pulmons completament ocupats i moltes dificultats per respirar. Si se’n sortien, el procés fins arribar a curar-se també era molt llarg. Ara això ha canviat. Professionalment la pandèmia ha estat el repte més gran de la seva carrera? No m’esperava que la meva vida professional acabaria amb una cosa tan bèstia, ningú del món estava preparat per una pandèmia d’aquesta magnitud. Tots sabíem que existien coronavirus, però ens ha sorprès la seva capacitat d’infecció i agressivitat. La part positiva és que la indústria farmacèutica va aconseguir proves PCR i vacunes en menys d’un any. A consulta hi atenen també persones amb seqüeles de la covid? Aquesta és la segona part. Ara tornem a viure una pujada de positius, però a l’octubre i el novembre ens vam començar a plantejar fer nous dispensaris per les cicatrius de la covid. A Can Ruti de Badalona han creat una unitat específica que es dedica a això. Funciona molt bé. El postcovid afecta la part respiratòria, però també la cardíaca. Es donen alteracions com taquicàrdies, palpitacions... Hi ha gent amb dolors musculars, dificultats per caminar, que perden l’olfacte... És per això que pensem en un equip molt ampli, des d’infermeres fins a metges d’atenció primària, especialistes, fisioterapeutes o psicòlegs i psiquiatres. Tenir seqüeles de la covid i covid persistent és el mateix? La covid persistent moltes vegades ens costa d’arribar a diagnosticar. Veus radiografies normals, però el malalt no té esma per fer res, es troba malament, sense ganes d’aixecar-se.... Són un conjunt de factors tan diversos que requereixen aquest abordatge multidisciplinari. En el cas concret dels pulmons, quines són les conseqüències més habituals a llarg termini? La més greu és la fibrosi pulmonar, trossos de pulmó que s’encartonen. El pulmó és com una esponja: s’obre quan s’infla d’aire i es desinfla quan l’expulsem. La fibrosi compromet aquesta elasticitat i la persona es troba que li costa respirar. El segon problema més habitual és l’ofec només caminar o pujar escales. A vegades la causa no s’acaba de veure clara. A partir d’aquí comencem una sèrie de proves que inclouen estudis de força muscular respiratòria, capacitat pulmonar, un TAC toràcic per veure cicatrius... Per sort un 80% de gent supera la covid sense seqüeles, però aquests pacients, ni que siguin 200 o 300 a la nostra comarca, necessiten molta atenció. De moment no tenim cap medicament que curi la malaltia. Per tractar-ne els símptomes, sí? Exacte. Després de gairebé dos anys disposem de fàrmacs a l’hora de rebaixar la inflamació del pulmó, ens ajuden a apagar el foc, però queda pendent una solució per matar el virus. Vostè mateix deia que s’han hagut de centrar en la covid. Com se n’han ressentit les llistes d’espera? Són tremendes, el problema que tenim ara és que tothom vol visitar-se amb el metge especialista. Els ambulatoris han estat tancats, la gent continua tenint dolor toràcic, ofegant-se... Les urgències se’ns col·lapsen. Estem desbordats. Per això és tan important que el 2022 puguem incorporar un sisè pneumòleg, i també que continuem optimitzant els circuits i coordinar-nos amb l’atenció primària i l’Hospital Universitari de la Santa Creu i el Sant Jaume de Manlleu. Fa unes quantes setmanes precisament van recuperar una jornada de pneumologia que reuneix diversos perfils professionals... La fem aproximadament cada dos anys. Les malalties respiratòries són de les més freqüents i és fonamental que hi hagi una bona coordinació entre atenció primària, ambulatoris i hospital. Quan falla això, els mateixos usuaris se senten perduts, no saben quina porta han de trucar. Des de l’esclat de la pandèmia no ens havíem tornat a veure. Durant la jornada vam parlar de la covid i les lesions residuals que provoca, que òbviament és un tema important, però també de patologies que continuem veient sempre, com ara asma, bronquitis, apnees de la son o infeccions respiratòries. En dos anys han anat sortint noves guies, tècniques i medicaments que era important compartir. És un exercici de transferència de coneixement, per tant? Sí, però l’objectiu fonamental és aquesta relació amb l’atenció primària, que ens transmetin les seves preocupacions sobre l’hospital, les llistes d’espera, les necessitats de contacte... Es tracta d’interactuar, i de manera bidireccional. També vam presentar els dos últims pneumòlegs que s’han incorporat al servei, la doctora Candela Serra i el doctor Santi Balmes. Un altre objectiu compartit és crear un grup de referència en pneumologia. Com funcionarà? A Osona hi tenim 11 àrees bàsiques de salut. Intentarem que un metge de cadascuna pugui ser referent i estigui en contacte amb nosaltres, així com en el cas de Manlleu i la Santa Creu. La idea és reunir-nos cada dos o tres mesos per compartir necessitats. Quants anys fa que es dedica a la pneumologia? 35. Per què va triar aquesta especialitat? Engloba malalties d’alta prevalença entre la població i hi ha una part també de tècnica de broncoscòpies, biòpsies pleurals, de pulmó... M’agrada pel fet que és una especialitat medicoquirúrgica i, després, de molt malalt tant a consulta externa com ingressat a planta o a l’UCI. Jo em vaig formar a l’Hospital Clínic de Barcelona i m’hi vaig quedar uns anys, mentre feia la tesi doctoral, però el 1980 ja vaig començar a compaginar-ho amb venir aquí. Durant aquest temps de ser un únic pneumòleg hem passat a cinc i, si tot va bé, el 2022 en serem sis. Deixant a banda la covid, quines són les patologies que atenen més freqüentment? La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), l’asma bronquial, les apnees de la son i el càncer de pulmó. Aquestes són les quatre de més prevalença, però a partir d’aquí venen també infeccions respiratòries i lesions pulmonars derivades de tuberculosi, cicatrius o altres afectacions. El càncer de pulmó, per exemple, continua estant molt associat al tabac? Totalment. És una de les xacres més importants de la nostra societat. Si algun dia aconseguíssim que tota la població deixés de fumar, el nivell de malalties respiratòries baixaria molt, però la gent no és encara prou conscient de tots els perjudicis que ocasiona. Sí que s’ha de dir que de pacients amb càncer de pulmó abans se’n morien molts. Avui disposem de medicaments que allarguen significativament l’esperança de vida. Té previst jubilar-se aviat? La intenció és deixar tot un equip funcionant i d’aquí uns dos anys, quan la cosa ja estigui més tranquil·la, retirar-me de l’hospital. A Osona parlem sovint de la qualitat de l’aire. Ens hem familiaritzat amb paraules com benzopirè, partícules en suspensió o el famós ozó procedent del trànsit de l’àrea metropolitana de Barcelona. És un tema que preocupa els pneumòlegs? No, almenys no és el primer de la llista. L’aire que respirem a la comarca és molt millor que el de Barcelona. No hi ha color. El que hem de procurar sempre és que la gent no fumi i, ara, en el context de la pandèmia, que tothom es vacuni.

“Un 70% dels pacients que ingressen a l’UCI són no vacunats”

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

“Amb les malalties hem de fer prevenció, no erradicació”

Detenen un conductor begut després de fugir d’un control pel Carnaval de Taradell

“Volem que ens escoltin abans de legislar”

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Aquell local d'adolescents

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

Una veïna del bloc de Manlleu afectat per l'incendi: "Per sort estic viva i ho puc explicar"

Especial El 9 Informatiu per l'incendi mortal de Manlleu

Una nit llarga i trista a Manlleu