Just el dia que feia 46 anys de la mort al llit del gran ideòleg de la dictadura franquista, l’espai cultural Can Costa de Taradell va acollir aquest dissabte en el marc de les jornades de la Memòria Democràtica d’Osona tot un exercici de reparació històrica. I és que tal com va explicar des de l’escenari la historiadora i escriptora Assumpta Montellà, la Guerra Civil espanyola “no es pot resumir amb blancs o negres, hi ha molts matisos”, però en el cas dels judicis sumaríssims realitzats pel règim de Franco un cop acabat el conflicte bèl·lic “s’hi troben moltes injustícies”.
En el cas de Taradell, 45 persones van passar per aquest procés militar “sense garanties de defensa, amb una sentència ràpida i una execució immediata”. Vuit taradellencs van acabar afusellats, i la gran majoria no es van escapar de la presó. La repressió també va arribar a les famílies, ja que el temor va provocar que el silenci sobre aquests fets s’imposés durant dècades.
El rescabalament a la dignitat i a l’honor d’aquests taradellencs es va produir aquest dissabte al migdia en un acte que tal com va explicar l’alcaldessa del municipi, Mercè Cabanas (ERC), “encara que sigui pòstum i simbòlic” era “del tot necessari”. Cabanas va repassar algunes de les històries de repressió que van viure persones i famílies del municipi, com per exemple el mestre Anastasi Aranda o l’alcalde Ramon Blasi: “Podia haver marxat a l’exili”, explicaven dissabte les seves netes Marta i Elisenda Soler Blasi. De fet, “així li van recomanar alguns amics”, puntualitzen, però també remarquen que en les explicacions de la seva mare i la seva àvia sempre recordaven que ell no veia cap motiu per fugir “perquè no havia fet mal a ningú”. Les idees republicanes, però, el van portar a la mort per afusellament al camp de la Bota el 26 de maig de 1939. L’arbitrarietat del fet s’accentua si es té en compte que el Bisbat de Vic va enviar una carta avalant la trajectòria de Blasi, però va arribar hores després de la seva execució.
Els descendents de Ramon Blasi, juntament amb una quarantena d’altres famílies de Taradell, van rebre en l’acte de dissabte i de mans de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, el document que acredita la nul·litat de les sentències emeses pel règim franquista: “Cap paper tornarà el patiment que van viure aquestes persones, però pot ajudar a restablir la veritat i l’honor de les seves famílies”, va exclamar la consellera.
Osona és la tercera comarca de Catalunya amb més judicis sumaríssims
A Catalunya, el règim franquista va realitzar més de 69.000 judicis sumaríssims, i més de 1.700 sentències feien referència a persones amb origen osonenc, sent la tercera comarca de Catalunya amb més causes obertes per darrere del Barcelonès i el Segrià. El document de reparació jurídica el poden sol·licitar al Departament de Justícia els familiars de víctimes dels tribunals franquistes jutjats entre el 1938 i el 1978.
{{ comment.text }}