El 9 de febrer, l’adjudicació per a la redacció i execució de les instal·lacions de seguretat vinculades al desdoblament parcial de la via just a la sortida de l’estació de Vic en direcció a Barcelona va quedar desert. En un altre moment, aquest entrebanc administratiu hauria passat desapercebut i el projecte aturat durant mesos, però l’oficina tècnica de suport al desdoblament de l’R3 –creada recentment a Osona– ho va detectar de manera gairebé immediata. “Si no es torna a licitar en breu, ho reclamarem i insistirem perquè es faci”, apunta el conseller delegat de Creacció, Joan Turró, fent evident, a través d’un exemple pràctic, la utilitat d’aquest nou òrgan. I és que l’oficina “vol ser un corcó” en el seguiment de tot el projecte de desdoblament i millora de l’R3. “I això va més enllà de vetllar que es posi una via al costat de l’altra”, remarca l’enginyer de Camins i expert en l’àmbit ferroviari i membre de l’oficina de seguiment, Jordi Julià.
Amb aquesta idea, el president de Creacció, Josep Arimany, destaca la importància d’implicar “tot el territori en l’avanç del desdoblament”, i detectar les conseqüències positives que el projecte pot generar tant a Osona com al Ripollès. Algunes derivades que es podrien produir seria “el creixement de l’alumnat de la UVic” –ara mancat de places residencials a la ciutat–, així com l’establiment de noves empreses i habitants, “ja que el vincle amb l’àrea metropolitana ha de ser molt més fluid”.
Des del vessant tècnic, Julià matisa que la tasca de l’oficina ha de ser “supervisar des de l’expertesa què fa l’administració pública amb les obres de desdoblament”, però sobretot aportar un criteri perquè aquesta infraestructura “es faci d’una determinada manera”.
Aquest seguiment inclou estar atents al compliment de terminis d’obres però també respondre a uns objectius que vol el territori vinculats al servei ferroviari “i que són ambiciosos”. Això recull des de considerar les freqüències que podrà absorbir la línia desdoblada, pensar en les vies per guardar els trens que no circulin o que acabin trajecte en una determinada estació o fins i tot valorar si cal desdoblar el recorregut fins a Torelló perquè es converteixi en l’estació de referència de la Garrotxa. “Si detectem aquestes demandes, les hem de poder reclamar i justificar davant qui pren les decisions”, conclou Julià.
Actualment, més enllà de la feina de seguiment del dia a dia, l’oficina treballa en l’elaboració d’un document titulat “Desenvolupament del corredor de l’R3”, on a través de diversos volums d’acció “recollim com podem arribar a oferir el millor servei a tota l’àrea d’influència de la línia ferroviària”, explica Arnau Comajoan.
OPTIMISME MODERAT
L’enginyer Jordi Julià apunta que les grans millores a Rodalies van quedar aturades a mitjans dels anys noranta, “amb l’aposta de l’Estat per l’Alta Velocitat”, on reconeix que s’han fet “inversions i infraestructures impressionants”. Julià també explica que la diferència entre una xarxa ferroviària que funciona “de forma impecable” com la de Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies “són 20 anys de millores contínues en una i molt poca inversió en l’altra”. Precisament per posar al mateix nivell el funcionament d’una i altra “ens queden dues dècades d’obres a Rodalies”, i exclama que cal començar ja, “perquè si no ho fem tot es complicarà encara més”.
L’optimisme moderat en l’avançament del desdoblament de l’R3 es veu reforçat per fets com la nova adjudicació de les obres del tram entre la Garriga i Parets del Vallès, “i també perquè hi ha sensibilitat política per aquest tema”, assegura Josep Arimany. En aquest sentit, el regidor vigatà i president de Creacció destaca la importància de tenir fil directe amb interlocutors com el senyor Alfonso Ruiz, de l’oficina d’Adif; el senyor Xavier Flores, secretari general d’Infraestructures de l’Estat; Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies, “o fins i tot la ministra de Mobilitat, Transports i Agenda Urbana del govern de l’Estat, la catalana Raquel Sánchez”. De fet, Arimany no descarta en els propers mesos la visita de la ministra a Vic per conèixer de primera mà la necessitat del desdoblament de l’R3.
L’oficina tècnica de suport al desdoblament de l’R3 compta amb el finançament i la cobertura logística –és a on s’ha instal·lat l’espai de treball comú– de Creacció i tots els seus socis, així com també amb la força del Consell Comarcal d’Osona, l’Ajuntament de Vic, el de Manlleu i la Universitat de Vic. “I hi volem seguir aportant recursos perquè ens interessa molt aquesta oficina”, conclou Arimany.
Qui forma l’oficina tècnica de suport al desdoblament de la R3?
JORDI JULIÀ
Enginyer de camins
Amb gairebé 40 anys de trajectòria en l’àmbit de l’enginyeria ferroviària, el terrassenc Jordi Julià ha format part de la planificació i gestió vinculades al tren en institucions com la Generalitat, Rodalies o Barcelona Regional, “una oficina semblant a la que s’ha creat a Osona però en l’àmbit metropolità”. Actualment forma part d’una assessoria privada en matèria de mobilitat i a temps parcial s’ha incorporat a l’oficina tècnica.
ARNAU COMAJOAN
Enginyer de Camins
Arnau Comajoan estudia el màster d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports, i a la seva formació acadèmica s’hi afegeix un gran coneixement i sensibilitat per la mobilitat, i en especial per la ferroviària. Comajoan és qui fa més el seguiment dia a dia dels processos tècnics i administratius que afecten el desdoblament de l’R3. Estudia a Barcelona, per tant agafa el tren de manera periòdica, “i vull un servei que funcioni bé”.
JORDI TORDERA
Enginyer municipal de Vic
Jordi Tordera és l’enginyer municipal de Vic, i més enllà de les moltes tasques que fa per la ciutat ara hi ha incorporat el seguiment de l’activitat que es fa des de l’oficina. Fent tasques de coordinació i supervisió, el seu objectiu “és que no es perdi informació al llarg del temps” i posar en valor la feina tècnica que s’hi fa. “Que no visquem un déjà-vu i quedem encallats en coses que ja hem tractat”, conclou.
