Una pedra que fa ensopegar. És el significat del mot alemany stolpersteine que dona nom també al projecte artístic dissenyat per l’alemany Gunter Demnig en record de totes les víctimes del nacionalsocialisme alemany. Des d’aquest dimecres a la tarda davant de l’estació de tren de Vic hi ha 10 de les anomenades llambordes Stolpersteine de llautó que converteixen l’ensopegada en un gest de respecte i humanitat cap a 10 veïns de la ciutat que van ser deportats als camps nazis entre els anys 1940 i 1944. Sis d’ells, Joaquim Delgado Ribadulla, Josep Franquesa Vidal, Artur Piqué Fargas, Lluís Serradell Santanera, Felicià Tona Bassas i Josep Verdaguer Anglada, van ser assassinats al de Gusen i a Schandelah. Quatre, Ramir Badia Quintana, Carles Franquesa Güell, Miquel Gudiol Rovira i Joan Rodríguez Pons, van poder sobreviure a l’horror nazi i van ser alliberats a Mauthausen, i en el cas de Gudiol, a Buchenwald.
A cada llamborda s’hi grava el nom complet de la persona, l’any de naixement i de deportació, el camp de concentració on va ser enviada i la seva situació final, és a dir, si va ser assassinada o alliberada. “Cada vegada que vulguem llegir el que hi diu haurem d’acotar el cap” i aquest gest “serà un senyal de respecte”, deia dimecres a la tarda en l’acte de col·locació de les llambordes la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. Ho feia davant de familiars de tres dels qui van morir –Piquer, Franquesa i Tona– i, a banda de representants institucionals, d’un grup d’estudiants de 4t d’ESO que participen al projecte de memòria democràtica vinculat a les pedres cobertes de llautó. Adreçant-se als joves va dir que actes com aquest són “necessaris perquè els joves conegueu què va passar, i reconegueu les persones que van patir la barbàrie”, i remarcava que cal “defensar els drets i llibertats perquè el feixisme torna a aixecar el cap”.
Les plaques se solen posar davant dels edificis on van viure o en espais simbòlics per a la recuperació de la memòria històrica. En aquest cas es va escollir l’estació de tren perquè és el nexe per a moltes de les persones que van fugir cap a França. Ara “per primera vegada a la vida, sabem on dur una flor”, deia el director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro. L’acte de dimecres a la tarda servia per “desfer una part del que van fer als caps de concentració nazis”, que va ser “treure la individualitat” a les persones que hi van deportar, ja que com recordava Villatoro els van donar un número i un uniforme. Amb aquest fet “deixaven de ser persones i passaven a ser coses”. En aquest espai on van ensopegar “tornen a ser persones amb nom i cognom”.
Durant l’acte l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va llegir precisament tots els noms i cognoms i també la informació que s’ha pogut recollir dels tres deportats que hi tenien familiars, ja que a Vic “també volem fer un acte de justícia i de responsabilitat”. L’explicació d’Erra es basava en el treball que ha fet el guàrdia urbà de Vic Manel Montero, que des de fa 12 anys compagina la seva feina amb la recerca i recuperació de la memòria i ha treballat també en el projecte educatiu vinculat a la instal·lació de les llambordes Stolpersteine. Ell era a l’acte com també Adrià Casas, besnet de Felicià Tona Bassas, que va dedicar el treball de recerca de Batxillerat a reconstruir la història del seu avantpassat, un treball que ha estat guardonat amb dos premis de recerca, entre els quals el de de la UVic l’any 2019. Tota aquesta informació es pot recuperar a través del codi QR que hi ha al costat d’una de les 10 plaques i que va col·locar Villatoro juntament amb una senyera.
Quatre dels deu van tenir la sort de sobreviure a l’horror nazi
Dins del projecte, el mateix Villatoro va fer una xerrada dimecres i s’han programat exposicions, xerrades, un espectacle teatral i una ruta guiada a càrrec de Montero.
Al final de l’acte, es va interpretar El cant dels ocells i van convidar a tots els assistents, entre els quals els familiars, a posar una rosa blanca en un punt on finalment perdurarà la història dels qui van patir, en primera persona, l’horror nazi.
