“Sau té aigua per un mes.” Aquest és l’alarmant titular que publicava l’edició d’EL 9 NOU del dilluns 12 de març de 1990, i que recollia l’episodi més important de sequera que ha viscut al llarg de la seva història el pantà. De fet, un mes després, l’embassament quedava pràcticament eixut, i segons dades facilitades per l’ACA la seva capacitat quedava reduïda a un ridícul 5,77%. A dia d’avui, aquest escenari encara queda lluny però el llarg període sense pluja acumulada ha tornat a situar el nivell de l’aigua per sota del 20%, una xifra que en la realitat es tradueix en gran part de l’antic poble de Sant Romà de Sau emergint de les aigües, entre ells el campanar i l’església, el gran termòmetre de la sequera de Catalunya. Segons les dades facilitades per l’ACA dels volums embassats entre el 1965 i aquest novembre, Sau ha rebaixat el 20% en cinc ocasions. A dia d’avui, se situa en el 18%. I com s’ha arribat a aquesta situació? Doncs per una combinació de meteorologia poc favorable –amb molta calor i poca pluja– i la contínua utilització de l’aigua del Ter que passa per Sau i és captada a Susqueda, principal funció d’aquest sistema d’embassaments.
Segons les dades recollides per la xarxa d’observadors meteorològics MeteOsona, en l’apartat de la temperatura l’octubre s’ha convertit en un dels més calorosos de la història. A l’estació de Vic, per exemple, Manel Dot apunta que la mitjana des de 1950 és de 14 graus, “mentre que aquest 2022 se situa en els 17,6”. Dot comenta que l’augment d’uns tres graus per sobre de la mitjana mensual ha sigut una tendència habitual en la majoria d’estacions osonenques. Ho confirmen les dades de Prats de Lluçanès, on la mitjana màxima ha sigut de 16,96, mentre que la històrica era de 13,51 graus. A Collsuspina es repeteix el patró, i MeteOsona hi ha registrat l’octubre més càlid.
Pel que fa al Ripollès, a l’estació de MeteoRibes s’ha registrat una temperatura mitjana de 13,4 graus, la més alta mirant la sèrie des del 2009.
En l’apartat de la pluja, la mancança també ha sigut important a Osona i el Ripollès, tot i que la xarxa d’observadors tenen en els seus registres octubres més secs. “El problema és l’acumulació de sequera que arrosseguem”, matisa Dot. A Vic, la mitjana de pluja caiguda en un octubre des del 1950 és de 67,08 litres, i enguany “només se n’han recollit 3,9”. Dot considera aquesta pluja “com una misèria”, però comenta que al llarg d’aquests 72 anys de recopilació de dades hi apareixen tres octubres pitjors: el 1970 no va caure “ni una gota”, el 1997 van ser 1,1 litres i el 1973 només 1,7. A l’estació de Prats de Lluçanès ha sigut l’octubre més sec des del 1964 amb només 9,3 litres. En la sèrie històrica, però, s’hi troba un registre encara inferior el 1944, quan només van caure 0,7 litres. Al Ripollès, i observant l’estació de MeteoRibes a Ribes de Freser, es detecta que l’octubre és el segon menys plujós dels darrers 13 anys: han caigut 17,2 litres, i només queda per sota la xifra de precipitació de l’any 2013 quan se’n van recollir 13,2.
La poca pluja, combinada amb la calor persistent dels últims mesos, i l’estrès hídric per consum humà al qual se sotmet el Ter han provocat que l’Agència Catalana de l’Aigua hagi hagut de prendre mesures: des del juliol, Osona i el Ripollès –que capten aigua de la capçalera del Ter– es troben en fase d’alerta per sequera. Això comporta un seguit de limitacions en l’ús de l’aigua, sobretot pel que fa al reg, la neteja i l’abastament domèstic, que se situa en els 250 litres per habitant. Això no vol dir que cada persona els hagi de gastar, sinó que inclou el global tenint en compte usos industrials, ramaders o comercials.
Amb el pantà de Sau sota mínims, l’atenció es trasllada a l’àrea metropolitana de Barcelona, la principal zona del país que s’abasteix d’aigua del sistema Sau-Susqueda. De fet, en les últimes setmanes s’ha passat aigua de l’embassament d’Osona cap al de la Selva, segons l’ACA, per garantir que la captació per al consum que es fa a Susqueda “es pugui fer des d’una cota més alta, garantint així una millor qualitat de l’aigua”. De fet, el gran nucli de població de Catalunya tiba aigua del sistema Ter-Llobregat, que inclou fins a sis pantans repartits pel curs dels dos rius: la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç –al Llobregat–, i Sau, Susqueda i el Pasteral, al Ter. Ara mateix, les reserves sumades de tots aquests embassaments se situen al 36%, amb 220 hectòmetres cúbics. L’ACA apunta que si no plou i es manté l’escenari actual, tota l’àrea metropolitana entrarà en alerta a finals d’aquest mes o principis de desembre.
L’abril del 1990, la delicada situació del pantà es va resoldre amb un important episodi de pluges durant el maig i el juny. Aquesta solució caiguda del cel –de fet, l’única– es va repetir en els episodis de sequera dels anys 2005 i 2008. Ara, de nou, toca esperar que les pluges de tardor facin pujar el cabal del riu Ter i, de retruc, el pantà de Sau es torni a omplir. En el punt actual, però, són ben vigents les paraules i l’anàlisi dels tècnics de la presa de l’embassament de l’any 1990: “Si Sau no té aigua, tots passarem set”.
