Un ‘Verdaguer’ per tots els carrers

Els noms dels vials urbans configuren la identitat d’un territori. Recorden personatges il·lustres o esdeveniments significatius d’una comunitat i, en paraules de Guillem Dorca, politòleg vigatà, reprodueixen també “una realitat socioeconòmica i cultural determinada”. Aquest 2022 es compleixen 120 anys de la mort del poeta Jacint Verdaguer, però el seu llegat continua present al nomenclàtor de molts municipis catalans. I és que l’escriptor de Folgueroles és la segona persona que més carrers té al seu nom, en concret 396 si s’engloben totes les formes que s’utilitzen per referir-s’hi i que van des d’un complet Carrer de Jacint Verdaguer a l’Hospitalet de Llobregat fins a un familiar Carrer Mossèn Cinto Verdaguer a Santa Coloma de Gramenet. Per Dorca, “la confluència de reconeixement que va tenir Verdaguer, el gran poeta de la Renaixença, en el sector popular i en la política explica l’elevat nombre de places i carrers que té arreu de Catalunya”. Ara bé, l’empremta que va deixar en la societat catalana –el seu enterrament va aplegar 300.000 persones– no és prou forta per prendre-li el primer lloc al compositor i violoncel·lista Pau Casals, que encapçala, amb 400 vials, el rànquing de personalitats conegudes. Aquesta és una de les curiositats d’un estudi quantitatiu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya publicat pel geògraf Miquel Parella que recull més de 100.000 entrades dels noms dels carrers més nombrosos a Catalunya. En línies generals, és a dir, sense fer-ne una classificació temàtica, els més freqüents són els que duen la contracció “Can” o “Cal”, seguits per aquells que porten el mot “Major”. Això no és d’estranyar si es té en compte que moltes localitats acostumen a designar així el seu carrer principal. Precisament, Casals i Verdaguer també figuren a la llista dels vials més posats, ocupant la novena i desena posició respectivament. Respecte de l’agrupació del llistat en categories, ambdós personatges lideren el rànquing de noms de carrers vinculats a l’art, la cultura i la ciència. En el setè lloc sobresurt el filòsof i teòleg vigatà Jaume Balmes, que dona nom a 227 carrers, una xifra que no sorprèn a l’historiador vigatà Francesc De Rocafiguera, qui destaca que aquest pensador va ser un dels més llegits a nivell nacional i internacional al segle XIX. Tampoc li crida l’atenció que la llista no inclogui pràcticament cap dona: “Malauradament, hi ha una diferència notòria entre la quantitat de noms masculins i femenins. Falten dones als carrers”. La primera en aparèixer en aquest rànquing és l’escriptora Mercè Rodoreda, que ocupa la posició 28 amb 125 vials. Segons Dorca, els topònims dels carrers “reprodueixen la realitat del poder, històricament masculinitzat”. En el cas de Vic, només 35 de 532 carrers tenen nom de dona. Amb tot, Dorca comenta que “existeix una doble discriminació”, ja que “no només hi ha pocs noms de dones, sinó que quan la societat vol atorgar noms de carrers a personatges femenins, ja no hi ha lloc al centre i la majoria s’acaben ubicant a la perifèria”. Posant la lupa en els polítics, els més populars són els presidents de la Generalitat Lluís Companys (250) i Francesc Macià (203). Els segueix amb un xic de distància Enric Prat de la Riba (137), de Castellterçol, que el 6 d’abril del 1914 es va convertir en el primer president de la Mancomunitat de Catalunya. D’altra banda, i demostrant que també van deixar petjada en el panorama polític del seu temps, la influència de Josep Torras i Bages i Abat Oliba com a bisbes de Vic ha fet que, amb 56 i 38 registres respectivament, se situïn al quart i setè lloc del rànquing de personatges religiosos. Si bé tal com explica De Rocafiguera els ajuntaments, que tenen la potestat de determinar el nom de les vies urbanes “dediquen carrers a persones per tal de glorificar-los”, l’historiador concreta que “en el cas de noms d’indrets, solen optar per retolar-los amb llocs propers al municipi o que s’han instal·lat en l’imaginari col·lectiu”. És així com, per exemple, sigui pel seu passat romà o per la importància que té com a escenari de fires i mercats, Vic ha projectat la seva imatge arreu de Catalunya. Segons Dorca: “Molts municipis al voltant de Vic tenen un carrer de Vic, que és el camí històric que comunicava amb l’eix comercial”. Concretament, hi ha 67 carrers dedicats a la capital osonenca, la qual cosa la situa en el setè lloc del rànquing de poblacions catalanes amb més noms de vials. Per la seva part, Ripoll (32) i Ribes de Freser (29) s’ubiquen als llocs 26 i 32 de la llista. Ampliant el focus a les comarques, Osona (79) és la setena més posada i El Ripollès (61), la divuitena. Es troben lluny de la primera posició de l’Empordà (134). Pel que fa a elements naturals, Montserrat (238), símbol de la catalanitat, encapçala la llista de cims i muntanyes. La segueix de prop el massís del Montseny (232), que copa la segona posició i que esquitxa el rànquing amb alguns dels seus cims: El Matagalls (52) al novè lloc, Les Agudes (45) a l’onzè i el Turó de l’Home (35) al catorzè, empatant amb el del Tagamanent. Entremig, destaca l’Espai Natural de les Guilleries (51), amb el doble de registres que el santuari de Bellmunt (24), a Sant Pere de Torelló. Sense deixar la geografia física, el Llobregat és el primer riu (101), seguit pel Ter (98). Un dels seus afluents, el Freser (21), arriba al catorzè lloc, mentre que El Congost (42) és el setè riu amb més denominacions. Estudis com el de Parella reivindiquen la funció social del nomenclàtor, una part fonamental del patrimoni urbà. Sota aquesta premissa, no és agosarat afirmar que les adreces de Google Maps amaguen una part de la història i memòria d’una ciutat.

Un ‘Verdaguer’ per tots els carrers

El botó del pànic 2.0

Tastet de Gospel preestrena a Taradell el nou ‘Gospelpraise’

Panxolina convida a cantar amb el disc ‘Gresca genuïna’

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l’atac a la comissaria de Vic

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

Condemnen a tres anys i vuit mesos de presó el conductor que va causar la mort d’una jove de la Guixa

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Un detingut per l'atracament amb arma de foc al Dia de Centelles

Detenen un fugitiu a Manlleu buscat al Marroc per tràfic de persones

Commoció i dol a Manlleu