Juan Garcia Nieto, metge de professió, estiueja a Camprodon des de tota la vida. L’orígen de la seva història al poble es remunta als anys trenta, quan el seu avi, buscant lloc d’estiueig, va quedar captivat per la vila i la vall que l’envolta.
No va ser l’únic. En aquell moment va arribar al municipi tota una colònia de famílies procedent de diferents punts de Catalunya, enamorades del projecte al voltant del passeig Maristany.
Això va derivar en una zona residencial en què l’avi de García-Nieto, juntament amb el seu germà, va edificar dues cases actualment habitades per la seva mare i els quatre germans.
Des del punt de vista del metge, part de l’encant del poble resideix en “les infinites” possibilitats que ofereix, “des d’excursions per la muntanya o la pràctica d’esports com el tennis, el pàdel i el golf fins a sortir a dinar o a sopar“.
Alguns d’aquests serveis justament estan lligats a les primeres generacions d’estiuejants, families que de bracet amb veïns i veïnes nascuts a Camprodon se senten impulsors de la requesta turística que acredita la vila en ple segle XXI.
Per García-Nieto, instal•lar-s’hi definitivament ara mateix seria complicat: “La feina de metge m’impedeix abandonar Barcelona”. Malgrat tot, no tanca la porta a plantejar-s’ho en un futur o a allargar-hi les estades, sobretot a l’estiu.
En això hi té molt a veure l’al•licient de les amistats: amb el pas dels anys, García-Nieto n’ha forjat tant amb gent que hi estiueja com amb residents tot l’any. Un fet que reconeix que era més difícil als anys trenta, a causa de les desigualtats socials i econòmiques entre estiuejants i la gent local”.
Ara aquest teló de fons ha canviat per complet: la unió que s’ha establert entre tots és un dels motius pels quals ell i la seva família se senten tan arrelats al municipi.
