A la capella gruta dedicada a la Mare de Déu de Lourdes “m’hi vaig casar”, recorda Joan Dot, un dels últims directors de la fàbrica de Can Trinxet, a Sant Quirze, i “probablement m’hi van batejar”, ja que va néixer als habitatges vinculats a la Indústria Tèxtil Tomàs, SA. Com ell, moltes altres persones ho han fet durant els més de 125 anys d’història, i que des de fa un temps poden tornar a gaudir de l’espai quan vulguin. “La porta està oberta, no puc tancar una cosa que és de tots”, expliquen Evelyn Sampanis i Àngel Anton, de Sant Joan de Sora. Ells van començar a restaurar l’espai ara fa tres anys quan el van descobrir. “Estava abandonat, volíem rescatar l’ermita de l’oblit”, i per això de mica en mica hi han anat fent accions per consolidar-la. Es tracta d’un racó obert als jardins, dins la propietat de l’antiga fàbrica que toca a l’estació de tren, ara sense activitat, que segons explica Dot es va construir el 1896.
L’espai destinat al culte religiós es va construir amb pedra tosca provinent de la ribera de Sora, probablement de la Font de Caldes, relata Dot. Vol imitar la gruta dedicada a la Mare de Déu de Lourdes de França. Per això l’espai i la col·locació de la imatge hi fan pensar. La verge, però, no és l’original de finals del segle XIX. Segons l’exdirector, durant la Guerra Civil va ser destruïda i el 1940 se’n va encarregar una de nova a un escultor d’Olot, com també la creu, en aquest cas a Vic, ja que també es va malmetre.
Actualment, diu Sampanis, només hi ha tancat l’accés a l’altar on hi ha la gruta, perquè la sagristia “està enfonsada i és un perill” i arreglar-la suposaria una despesa que ara no estan disposats a assumir. Des de fa tres anys, n’han anat fent el manteniment gràcies als voluntaris que hi posen la mà d’obra o fan aportacions per adquirir material. En una banda de l’espai hi ha l’altar, la verge i un tron i al centre, bancs que poden acollir un centenar de persones.
Cada mes hi fan una neteja i també hi han començat a fer activitat, des de l’agost del 2020, amb concerts i misses, una de les quals amb el bisbe de Vic. La darrera proposta va ser divendres una missa i un concert amb l’acompanyament del grup Duocastella Música i el Cor de Rocaprevera, coincidint amb el dia de la Mare de Déu de Lourdes, a la qual van assistir prop d’un centenar de persones.
Actualment, diu l’alcalde de Sant Quirze, David Solà, la fàbrica i els jardins són propietat del Banc Santander. El consistori, comenta, tenia un conveni amb l’antiga propietat “per gestionar la capella” que ara s’ha de renovar. Solà explica que s’ha fet la comunicació però que per ara “no ens han respost”. Sampanis diu que “ens agradaria molt que el Santander ho donés al poble” i ara entenen l’activitat que hi estan fent, en certa manera, com una ocupació de l’espai, ja que l’utilitzen sense el permís explícit de la propietat, qui a finals de desembre va tapiar els accessos a la fàbrica per evitar que hi entrés gent i prengués mal.
La recreació de Lourdes té ara una segona vida oberta al poble.
Peces decoratives que provindrien del monestir de Ripoll
Sant Quirze de Besora A la zona de l’altar dedicat a la Mare de Déu de Lourdes dels jardins de Can Trinxet hi ha diverses peces esculpides que creen un tron. Segons apunta l’exdirector de la fàbrica, Joan Dot, a finals del segle XIX s’haurien adquirit d’una subhasta d’elements procedents del monestir de Ripoll. Antoni Prat també ho recull en el seu blog . Ell detalla que durant la Primera Guerra Carlina, el 1835, el monestir va ser saquejat, cremat i pràcticament derruït i que posteriorment alguns edificis malmesos del conjunt van ser considerats pedrera i les pedres es van vendre a particulars. Algunes s’haurien utilitzat llavors per a la decoració de la capella.
