Als casals d’avis normalment s’hi fa tertúlia tot jugant a cartes o al dòmino, però la tardor passada com a mínim sis d’Osona i el Ripollès ja es van reconvertir en punts de vacunació per la grip. Ara el Departament de Salut torna a optar per la mateixa estratègia i, en paral·lel amb la campanya als centres de dia i domicili a domicili, n’ha habilitat diversos on s’està vacunant contra la Covid-19 persones de més de 80 anys o en situació de dependència i els seus cuidadors. L’objectiu és continuar avançant en la immunització dels col·lectius més vulnerables, no malgastar ni una sola dosi i activar espais alternatius –també teatres o sales polivalents– perquè no es creïn aglomeracions als centres d’atenció primària.
Entre els municipis que han reobert els seus casals per deixar-hi entrar agulles i xeringues hi ha el de Ribes de Freser, on dimarts al matí les infermeres Alba Marty i Teresa Franquesa van administrar en una hora les 18 dosis amb què comptaven. Si n’haguessin tingut més, també les haurien posat, però la velocitat de vacunació continua molt condicionada per l’arribada i la disponibilitat de vacunes.
Maria Badet i els seus pares van ser dels primers a arribar. Ella és usuària dels serveis de la Fundació MAP, però després de contraure la Covid-19 amb el brot que s’hi va declarar a finals de novembre no hi ha tornat a anar presencialment. Es distreu fent videotrucades a Alemanya, on viu la seva germana i un nebot de 5 anys, amb moltes estones de mòbil i sortint a caminar, tot i que dimarts admetia que “no és el mateix. Trobo a faltar els tallers i els amics”. La vida petita, la vida d’abans. I les ganes de recuperar l’enyorada rutina que precisament van fer que Jordi Badet i Teresina Artigas no s’ho pensessin dues vegades quan el dia abans els havien trucat del CAP: “Vam dir que sí de seguida. Més malament es passa tenint la Covid-19 que posant-se una vacuna”.
“Més malament es passa tenint la Covid-19 que posant-se una vacuna”
Un quart després de la punxada, tots tres sortien del casal d’avis sense trobar-se malament, intercanviant salutacions a distància amb veïns com Pilar Rasa i la seva mare, Pilar Ruiz, que té 89 anys i des del març passat ha hagut de renunciar a petits retalls del dia a dia que la feien feliç. Una llista que inclou des de vermuts en una terrassa després que la traguessin a donar el volt fins a les converses a baix al carrer o les mostres d’afecte que li regalaven els nets. “Tota la vida ha sigut una dona molt sociable, estava acostumada a petons i abraçades, a donar-nos la mà… Haver d’apartar tot això després de 80 anys és trist i evidentment li costa d’entendre”, explicava Rasa. Per “deixar de patir tant i a tothora”, però també per recuperar instants com aquests, ella mateixa esperava el moment de vacunar-se, com si la injecció insuflés també alegria i resiliència.
La convocatòria de famílies com la seva, amb persones molt grans o en situació de dependència, va a càrrec dels CAP, que parteixen d’una priorització d’usuaris determinada per Salut. Elvira Solà va ser de les últimes a vacunar-se dimarts a Ribes. El virus l’ha tocat de prop perquè, tot i que se’n va sortir, el seu marit va passar 15 dies a l’hospital: “Amb 75 anys, privar-te de tot, ni que sigui anar a fer un cafè, és acabar-te de matar. Em vacuno perquè l’únic que vull és que tot això s’acabi”. Ara el primer pas ja el té fet. D’aquí a 21 dies, mateixa hora, segona dosi, i un pas més a prop de tornar a tenir els nets a dinar.
