La inhabilitació del president Torra el setembre passat per no haver retirat durant una campanya electoral una pancarta del balcó de la Generalitat on s’hi reclamava la llibertat dels presos polítics va engegar el compte enrere cap a unes noves eleccions. Aquest escenari va ser una realitat dilluns al vespre quan el president del Parlament, Roger Torrent, i el vicepresident del govern, Pere Aragonès, van anunciar i confirmar l’ordre de dissolució de la cambra. D’aquesta manera es posava punt final a la dotzena legislatura, que va començar el 17 de gener de 2018 en un escenari marcat per la ressaca del referèndum de l’1 d’octubre i l’aplicació del 155, i que ha finalitzat 1.070 dies després enmig d’una situació de pandèmia provocada per la Covid-19 i amb el conflicte entre Catalunya i Espanya encara ben latent.
Tot i que el mandat sorgit de les urnes el desembre de 2017 hagi sigut més curt del que és habitual, l’activitat política al Parlament ha estat en constant ebullició. Un escalfament que en la majoria de casos ha tingut com a detonant la irrupció de diverses decisions judicials en l’esfera política. I és que aquests 35 mesos han canviat força coses al Parlament de Catalunya. Començant pels representants osonencs i ripollesos amb opció a ocupar un escó. En la campanya electoral d’aquells comicis hi apareixien Anna Erra i Jordi Munell (JxCat), Ramon Espadaler i Marta Moreta (PSC) i Marta Rovira i Carles Mundó (ERC). Mundó va renunciar a l’acta de diputat abans de prendre possessió en un escenari condicionat per la seva situació judicial derivada de la participació en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. Pel que fa a la vigatana Marta Rovira, tot i que va ser present en el primer intent d’investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat celebrat en la prèvia de la seva compareixença davant del Tribunal Suprem, tot seguit renunciava a l’acta de diputada i aquella mateixa nit emprenia el camí cap a l’exili. En concret a Ginebra, a Suïssa, en una maniobra per eludir un destí que estava escrit abans de passar per qualsevol jutjat: la presó. D’aquesta manera, a la força, Esquerra perdia l’accent osonenc de dos dels seus pesos pesants.
Per contra, al llarg de la legislatura Marc Parés –en substitució de Joan Josep Nuet, d’En Comú Podem– i el vigatà Pep Puig –agafant el relleu de Josep Rull, de JxCat– han entrat al Parlament. Des d’Esquerra, el maig de 2018, es va apostar per la ripollesa Teresa Jordà per encapçalar la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
A l’hora de fer valoració, l’opinió dels parlamentaris osonencs i ripollesos que l’han tancat des de l’escó varia segons si formen part del govern o no. Des de Junts per Catalunya, l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, coincideixen que la repressió i la judicialització de l’activitat política “ha marcat tota la legislatura”. El representant ripollès recorda com en els últims anys s’ha demostrat que la separació de poders a l’Estat espanyol “no es compleix”, des del moment que la intervenció judicial en el poder legislatiu “va evitar la investidura de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull”. En aquesta línia s’expressa Anna Erra, aprofundint en el fet que la “por i sensació de control ha condicionat la publicació al diari del Parlament de mocions i declaracions”. Aquesta intervenció del poder judicial també ha condicionat l’activitat legislativa, ja que fins i tot àmbits en els quals el Parlament té competències “estaven supeditats al recurs que es presentava al Tribunal Constitucional”, diu Munell, amb el risc que s’acabés anul·lant o quedés llimada respecte a l’aprovació inicial.
Des d’En Comú Podem, l’osonenc Marc Parés coincideix en el fet que no es pot normalitzar un escenari de repressió “que manté companys polítics escollits a les urnes a presó”. Tot i això, també remarca que la seva valoració no pot ser positiva “perquè no hem guanyat més autogovern i només la pandèmia ha fet accelerar l’activitat legislativa”.
Ramon Espadaler ha format part del grup socialista en aquesta legislatura representant el projecte polític d’Units per Avançar, un acord en el qual assegura que “ens hi hem sentit còmodes”. Espadaler remarca que s’han reconegut “com a opcions polítiques diferents però amb moltes coses en comú”, i ha sigut en aquesta unió “on hem pogut treballar”. Pel que fa a l’acció de govern, l’osonenc la considera “raquítica” i creu que fa evident que “les forces democràtiques estem condemnades a l’entesa davant l’avanç de la ultradreta”. La veu més crítica amb el que ha passat en la legislatura que ara es tanca és la de Marta Moreta (PSC). La manlleuenca considera que Torra ha sigut “un president simbòlic”, que ha centrat la seva activitat “en la causa del procés” i que només s’han aprovat lleis “a última hora i d’urgència”. Moreta té clar que es tanca “una dècada perduda parlant del procés” i que la prioritat a partir d’ara ha de ser recuperar les polítiques socials “i pensar en el benestar de la ciutadania”.
El diputat vigatà Pep Puig (JxCat) rebat aquest argument i assegura que en l’any i set mesos que ha estat al Parlament “he aprofitat el temps”, creant la comissió de seguiment d’emergència climàtica i treballant en diverses mocions i propostes vinculades a les energies renovables. Puig acaba amb una reflexió interessant: “Es fa molta feina, però als mitjans ven més les picabaralles”
La veu dels parlamentaris osonencs i ripollesos
Anna Erra, de JxCat: “La repressió ha marcat la legislatura des del primer dia”
Ramon Espadaler, Units per Avançar: “Es tanca un mandat raquític i amb poca cosa feta per part del govern”
Marta Moreta, del PSC: “Tanquem una dècada perduda només parlant del procés”
Jordi Munell, de JxCat: “Ha sigut un mandat complicat i molt condicionat per la intervenció judicial”
Marc Parés, En Comú Podem: “Un govern que gairebé no ha legislat no ens serveix”
Pep Puig, de JxCat: “En la parcel·la de les energies renovables i el medi ambient hem fet molta feina”
