Amb les xifres de contagi a l’alça, les autoritats sanitàries estan a l’expectativa de les conseqüències que pot tenir en l’expansió de la Covid-19 la gran mobilitat de persones que es va registrar a Catalunya durant la Setmana Santa. I és que el primer cap de setmana d’abril es va caracteritzar per multituds visitant llocs turístics i augmentant la interacció social, ja que la normativa que en aquell moment estava vigent així ho permetia. En van ser testimonis molts pobles d’Osona i el Ripollès, que davant la previsió que hi podien arribar moltes persones van prendre mesures per establir un cert ordre. Un dels casos més destacats es va viure al Collsacabra. L’Esquirol, Tavertet i Rupit van realitzar una prova pilot per controlar l’accés de visitants a la zona: en determinats punts estratègics de les carreteres d’accés s’informava de la situació de saturació de cada municipi i es feien recomanacions en funció de les necessitats i voluntats que tenien els turistes.
Des de les tres poblacions la valoració que es fa de la prova pilot “és molt positiva”, remarca l’alcalde de Rupit, Albert Marcé. La sentència la repeteixen els altres dos alcaldes de la zona, Àlex Montanyà, de l’Esquirol, i Albert Prado, de Tavertet. En aquest sentit apunten que la prova pilot “no anava ni de prohibir ni de tancar res, sinó de recomanar i explicar”, diu Marcé. I la gent “ho va entendre molt bé”, afegeix Montanyà, recordant que s’havia fet una bona anàlisi prèvia de capacitat de cada població pel que fa a aparcaments i comensals que es podien absorbir, “i quan un poble quedava massa carregat s’oferien alternatives, ja fos al mateix Collsacabra, la Garrotxa o tornar cap a Vic”, conclou Montanyà. La prova pilot “ens ha permès torejar una sortida massiva de persones”, i també s’ha pogut determinar “què necessitem per fer aquest desplegament, què hem de polir i quins recursos i suports ens calen per repetir-ho”, apunta l’alcalde de Tavertet, Albert Prado.
I és que la voluntat dels tres municipis és mantenir la iniciativa en períodes festius concrets o de cara a l’estiu, quan l’afluència al Collsacabra s’accentua. El principal obstacle, però, és cobrir el pressupost de despesa extra que suposa muntar tot l’operatiu. Durant els quatre dies festius de Setmana Santa es van generar una desena de nous llocs de treball que van ser imprescindibles perquè l’engranatge funcionés, però també es van ampliar torns de la brigada de neteja o del personal de l’oficina de turisme, amb l’increment de despesa que això suposa. És per aquest motiu que des del Collsacabra reclamen més suport institucional per part de la Generalitat i la Diputació, i que això permeti “trobar estratègies per finançar-ho i desplegar-ho quan creguem oportú”, diu Marcé.
Des de Territori i Sostenibilitat celebren iniciatives sorgides des de l’àmbit municipal que funcionen, i tot i que no entren a valorar el possible suport concret que poden oferir en aquest cas, sí que expliquen que amb Mossos i Agents Rurals es treballa un pla “per definir mesures de caràcter estructural i general” a l’hora de regular l’accés al medi i oferir suport a pobles receptors de turisme. A escala comarcal, l’àrea de turisme també treballa en aquest sentit.
Amb l’estiu a l’horitzó i el record recent de la massificació que es va viure l’any passat hi ha diversos municipis que es queixen que han passat els mesos i no s’ha posat fil a l’agulla per trobar una solució amb l’acompanyament d’institucions superiors. És el cas del Bisaura, i en concret de Vidrà. El seu alcalde, Josep Anglada, recorda que seria imprescindible “fer un aparcament a l’entrada del poble”, però que el municipi no té prou recursos per fer-hi front. Anglada es lamenta que el setembre passat “se’ns va dir que ens ajudarien a regular més els visitants que teníem, i a dia d’avui encara ningú ens n’ha dir res”.
