“Vaig néixer durant una guerra i mai havia sentit una explosió així”

“Jo vaig néixer durant els anys de la guerra del Líban, i en la meva vida no he vist ni sentit una explosió com aquesta. De cop, al voltant de les sis de la tarda, tot va començar a trontollar i a moure’s, com si fos un terratrèmol”. Així narra Hamudi el Mokdad, libanès resident des de fa gairebé trenta anys a Catalunya i a Osona, el moment en què va produir-se l’explosió al port de Beirut, el passat 4 d’agost. El Mokdad es trobava en aquell moment a la capital del Líban per motius familiars, i va viure en la seva pell, a escassos sis quilòmetres de distància, l’explosió que va reduir la zona del port de la ciutat a ruïnes i que va emportar-se la vida de més d’un centenar de persones. “Van ser moments de molta incertesa. Quan vam veure que tots estàvem bé, vam baixar al carrer i es rumorejaven moltes coses, des d’una bomba fins a un atac, però jo no em vaig creure res d’això”, narra El Mokdad. I és que en aquest camí van anar les primeres hipòtesis sobre què va poder causar una detonació d’aquella magnitud. Era mitja tarda a la ciutat quan, després d’unes detonacions més petites, les més de dues tones i mitja de nitrat d’amoni que descansaven al magatzem número 12 del port de la capital va causar una explosió que va devastar la ciutat, deixant prop de 6.000 ferits i més d’un centenar de morts. Just després de l’explosió, les imatges no van tardar a córrer com pólvora a les xarxes, com tampoc es va fer esperar l’ajuda dels ciutadans libanesos, que es van abocar al carrer per socórrer a qui ho necessités. “Tinc alguns cosins que van sortir a ajudar, i la població va demostrar una gran solidaritat i amabilitat”, explica El Mokdad. El complicat estat de salut en el qual es trobava la seva mare requeria tota l’atenció d’El Mokdad i els seus dos germans, també residents a Osona, però aquest fet no els va impedir viure de primera mà un fet com aquest. “El dijous van haver d’ingressar la meva mare, i els hospitals eren un no parar. Hi havia molta gent que buscava familiars entre els ferits i els morts, i anaven d’hospital en hospital mirant en les cambres on eren els morts. Era una imatge molt dura”, narra El Mokdad. Però tot i la devastació que ja va causar l’explosió, opina que encara podria haver estat molt pitjor. “Jo crec que va haver-hi sort que l’explosió va anar-se’n cap al mar, i que la va parar l’únic edifici que ha quedat intacte al port, ja que hagués pogut estar molt pitjor del que ha estat”, explica El Mokdad, “els edificis a la ciutat són molt vells, i hi ha molta pobresa. No va quedar res de res”, segueix. “De cop, tot va començar a trontollar i a moure’s com si fos un terratrèmol” Tot i la desgràcia que ha suposat pel seu país natal, El Mokdad es mostra crític amb el govern i en com procedir a partir d’ara. “Al Líban hi ha molta corrupció, i per poder recuperar el país, això s’ha d’acabar. El problema és que, tot i la dimissió del govern, els que vinguin al darrere no canviaran res”, afirma. I és que, quan se li pregunta sobre com espera veure la seva ciutat quan torni al Líban, El Mokdad ho té clar: “espero que l’hagin arreglat, però no haurà canviat res. No pots canviar un país sencer si no canvies a la seva gent, i això no passarà”. Malgrat tot, el vincle d’El Mokdad amb el Líban segueix passant per la seva família, i és un fet que té molt clar. “Des del 1992 estic aquí, però vaig regularment a Beirut a veure tots els meus familiars, com també hi anem amb amics, que s’enamoren del Líban de carrer”, segueix. D’aquesta manera, El Mokdad viu a cavall entre tots dos països, amb la preocupació que el Líban ara encara un procés llarg i difícil, que “serà molt complicat de recuperar, ja que veig el país i la gent molt malament”, conclou.

“Vaig néixer durant una guerra i mai havia sentit una explosió així”

Ascens històric del Femení Osona a Copa Catalunya

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d’Oló

Un cotxe calcinat a l’Eix del Lluçanès

La salut femenina va de pujada… i encara hi anirà més

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens