Al Mas Casanova de Sora han posat en marxa, des del passat mes de gener, un nou sistema per controlar les vaques que tenen pasturant per les més de 300 hectàrees de l’entorn de l’explotació. La zona de pastura no està delimitada per un filat, sinó a través d’un tancat virtual que es pot modificar sempre que es vulgui des del telèfon mòbil. Les vaques porten un collaret, amb un sistema de geolocalització per satèl·lit, i quan s’acosten al límit de la zona delimitada s’activa un senyal acústic que es va incrementant conforme s’arriba al límit i si l’animal no gira cua acaba rebent una petita descàrrega elèctrica. D’aquesta manera, l’animal associa el senyal acústic amb l’enrampada i a la propera ja no arriba al límit.
El desplegament d’aquesta tecnologia de l’empresa noruega Nofence s’ha fet en aquesta finca de Sora en el marc del treball conjunt del programa BCN Smart Rural de la Diputació de Barcelona i l’Associació de Propietaris Forestals de la Serra de Bellmunt. A través d’aquest programa s’han finançat els 33 collarets de les vaques (270 euros per unitat). A partir d’aquí, cal un manteniment anual de 56 euros per unitat. La responsable de l’explotació, Mercè Oms, reclama que aquest manteniment es pugui finançar a través de les ajudes a la millora de la competitivitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que permeten finançar fins al 45% dels projectes acceptats.
En el cas d’explotacions d’extensius com el Mas Casanova, el nou sistema suposa una millora important sobretot en aspectes com la conciliació familiar. “El temps que ens estalviem és gran”, admet Oms. No han d’estar pendents d’instal·lar un filat per tota la finca i mantenir-lo. Ara poden obrir noves zones de pastura. De fet, el primer pas, va ser netejar bosc per facilitar l’entrada de les vaques. A partir d’aquí, seran elles qui obrin nous camins i facin una feina important en la prevenció d’incendis, el principal objectiu d’aquesta acció del programa BCN Smart Rural, tal com explica l’enginyer de la direcció territorial agrària de la Diputació de Barcelona, Pere Navarro.
Amb el filat virtual poden delimitar l’espai on és més idoni que pasturin les vaques des de l’aplicació del mòbil que el governa, tenint en compte, també, la dispersió del fertilitzant per tota la finca, ja que les dejeccions són l’únic fertilitzant d’aquest entorn. El que també és cert és que el filat, en moltes explotacions, és tan important perquè no marxi el bestiar propi com perquè no n’entri de forani. Aquí és diferent. “Els senglars i els cabirols entren igualment, són els que fan malbé els filats”, diu Xevi Quirante, responsable de l’explotació al costat d’Oms. Per a les persones, estudien senyalitzar els punts de possible conflicte.
Aquesta aplicació, a més, permet tenir geolocalitzades les vaques en cada moment a partir dels punts calents en un mapa i monitoritzar informació com si han rebut descàrregues per arribar al límit. “La setmana passada n’hi havia una que portava molta estona sense moviment, la vam anar a buscar i estava parint”. Abans, localitzar la partera era més difícil. El dispositiu GPS que porten les vaques al coll pesa 800 grams. Seria el substitut de l’esquella, tot i que aquest ramat no n’ha dut mai obeint a criteris de benestar animal. Les agrupen amb un crit. Els collarets també incorporen una placa solar que els dona plena autonomia.
Carn de pastura d’Asturiana de la muntanya i Angus
Al Mas Casanova hi tenen 33 caps de vacú de la raça Asturiana de la Muntanya barrejada amb Angus. És una espècie de carn, més petita que les habituals brunes i llemosines. Tota l’alimentació és de pastura. El bestiar el porten a matar a l’escorxador comarcal del Ripollès i els productes s’elaboren en una sala d’especejament de Lluçà i fan venda directa a grups de consum. A finals d’any, preveuen incorprar un ramat de cabres per vendre la llet.
{{ comment.text }}