Per construir un edifici nou o fer una rehabilitació important sempre es necessita un projecte realitzat per un professional competent: l’arquitecte.
El document ha de passar per la supervisió del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), amb l’objectiu de certificar que el que es vol fer està ben redactat i compleix amb la normativa vigent. Aquest tràmit és el que es coneix com a visar, verificar i posar-hi la conformitat perquè un projecte tingui validesa. Així doncs, els metres quadrats visats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya “són un bon indicador de l’activitat urbanística”, tal com explica el president de la delegació a les comarques centrals, Miquel Sitjà. Ho són, principalment, perquè pel Col·legi “hi passa la totalitat de l’obra nova que es fa”, així com les grans rehabilitacions o canvis d’usos d’habitatges ja existents.
Amb les dades de l’any 2021 sobre la taula s’observa que amb un 20,2% del total de la Catalunya Central (258.667 metres quadrats), Vic és la ciutat amb més superfície visada de la demarcació. A la capital d’Osona es van visar 52.205 metres quadrats, respecte als 19.917 de Manresa (7,7%) o els 14.226 d’Igualada (5,5%). Posant la lupa sobre les dades, l’edificació d’habitatges col·lectius –blocs de pisos– han tingut un pes important a Vic durant l’últim any, ja que s’hi van registrar 31.000 metres quadrats amb aquesta tipologia, “quan a Manresa van ser una mica més d’11.000 metres quadrats”, explica Sitjà. I és que la superfície visada, més enllà de ser un indicador de la recuperació del sector de la construcció, també mostra les línies urbanístiques que segueixen els diferents municipis. En una ciutat com Vic les promocions de blocs de pisos tenen un pes molt important, i en canvi l’edificació d’habitatges unifamiliars és molt més baixa. Un exemple: a la capital d’Osona es van visar uns 3.600 metres quadrats d’aquesta tipologia, quan a Taradell la xifra va ser de 4.600 metres quadrats.
Pel que fa a l’objectiu de la superfície visada a la Catalunya Central, la gran majoria és per obra nova (67%), i tot i que la rehabilitació va creixent –un 17% respecte al 2020 i un 33% respecte al 2019–, “ho fa menys del que tocaria o ens agradaria”, matisa Sitjà, tot remarcant que caldria posar “més èmfasi a la recuperació d’edificis. Ens falta cultura de la rehabilitació”, ja que va en la línia dels nous temps “amb ciutats més sostenibles i compactes”. En l’àmbit de la rehabilitació cal remarcar Ripoll, la segona ciutat de la demarcació de Girona que més superfície ha visat amb l’objectiu de recuperar edificis: 14.673 metres quadrats i 12 expedients. Per contra, quant a comarca el Ripollès és el que presenta més desequilibri entre obra nova (72%) i rehabilitació (28%).
En l’apartat d’obra nova, Vic acumula el percentatge més alt de la Catalunya Central (21,5% i 36.470 metres quadrats), lluny de la segona ciutat, Igualada, amb un 7% del total dels 170.334 metres quadrats visats per obra nova a la demarcació.
Les dades facilitades pel COAC també mostren algunes conseqüències de la pandèmia, com el fet que la demarcació amb més expedients visats sigui la Catalunya Central juntament amb Tarragona, un fet que podria mostrar l’inici d’una tendència a fugir de l’àrea metropolitana i apostar per construir i anar a viure en zones perifèriques a Barcelona.
En aquesta línia, Sitjà també explica que la pandèmia “ha fet aflorar deficiències en les edificacions i l’urbanisme de les ciutats”, tot remarcant que els habitatges “no es poden considerar un bolet aïllat del que hi ha al seu entorn”. Així doncs, les situacions de confinament als domicilis o als municipis han fet prendre molta importància a espais dels habitatges com balcons i terrasses, així com d’un espai verd adequat a prop de les zones.
Ripoll és el segon municipi de Girona amb més super´fície rehabilitada
Així doncs, ara hi ha molta més sensibilitat perquè un pis “et cobreixi la necessitat d’una mínima sortida a l’exterior”, o en cas que no sigui possible, que t’ho pugui aportar “l’espai urbà més immediat”.
{{ comment.text }}