Primer va ser l’Eix Transversal de carril únic, després es va desdoblar, i finalment, un projecte comú de coneixement que no hauria pogut néixer sense aquesta comunicació física. El 26 d’abril de 2013 es formalitzava sobre el paper, a Barcelona, l’acord de federació universitària entre Vic i Manresa que donava lloc a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). El que llavors era alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i el que era i encara és alcalde de Manresa, Valentí Junyent, posaven negre sobre blanc el resultat de llargues negociacions, rubricades també pel secretari d’Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà. El curs següent, el de 2013-2014, començava a aplicar-se l’acord de forma efectiva, encara que no seria fins al posterior, el curs 2014-2015, que es començaria a matricular els estudiants sota el mateix nom.
S’han complert, doncs, cinc anys de funcionament efectiu d’un acord que feia possible treballar plegats des del respecte a l’autonomia de cada un dels dos socis de la federació: la Fundació Universitària Balmes, titular a la Universitat de Vic, i la Fundació Universitària del Bages, que fins llavors impartia estudis amb titulació de la Universitat Autònoma de Barcelona. La suma de dos i dos, en aquest cas, ha estat més que quatre. Vençudes les reticències inicials a una banda i altra, els alcaldes Anna Erra, de Vic, i Valentí Junyent, de Manresa, compareixien dimarts al costat del rector Josep-Eladi Baños per fer una valoració positiva, més enllà de l’estricte àmbit universitari: “S’ha generat una base de confiança entre dues ciutats que no ens miràvem gaire a la cara, i que és extrapolable a altres àmbits”, deia Junyent. L’alcalde de Manresa era el qui s’atrevia a parlar del tema que ha creat més suspicàcies, el de la vegueria de Catalunya Central, que té en la UVic-UCC el seu principal aparador: “Ens mostrem com una aposta de futur, una presència en el marc de Catalunya, les vegueries no s’han desenvolupat però són una necessitat del territori”. L’alcaldessa de Vic deixava de banda la qüestió i posava èmfasi en l’expansió del projecte a altres ciutats com Olot, Granollers o Manlleu, “fent-nos forts en la singularitat de cada territori”.
Erra destacava també els projectes conjunts que s’han posat en marxa en aquests cinc anys, singularment el de la Facultat de Medicina, “que ens ha donat un pes específic superior”. La federació ha avançat en ofertes conjuntes de postgrau, en projecte de recerca i en aspectes també menys visibles com les Normes d’Organització i Funcionament (NOF), que ara són les mateixes als dos camps. Anna Erra apuntava com a repte proper el de “revisar els estatuts de les dues entitats federades” per harmonitzar-los. En l’horitzó de futur no hi figura la unificació total, però tothom té clar que aquest va ser un camí sense marxa enrere: el març de l’any 2019 es va renovar l’acord de federació, amb caràcter indefinit.
Salt quantitatiu
El rector Josep-Eladi Baños va posar xifres a la part quantitativa del salt experimentat per la UVic-UCC: un 42% més d’alumnes (dels 12.000 als 17.000, en grans xifres), un 25% més de títols oficials impartits, una plantilla doblada (de 700 a 1.400 persones) i més recerca: de 17 a 30 grups i el doble de publicacions d’impacte.
Anna Fàbrega, classes i recerca entre els dos campus
La dualitat de la UVic-UCC no afecta els estudiants, que fan classes en un o altre dels dos campus. Però sí que hi ha alguns professors que combinen la seva activitat entre els campus de Vic i Manresa, i per als quals recórrer l’Eix Transversal entre les dues ciutats és un fet quotidià. És el cas d’Anna Fàbrega, professora i investigadora que imparteix classes de Microbiologia i Anatomia a la Facultat de Medicina. Amb una trajectòria com a investigadora al Vall d’Hebron Institut de Recerca, va començar a col·laborar amb la UVic-UCC com a professora al campus de Vic. “Després va sortir una plaça de coordinadora docent a Manresa, i m’hi vaig presentar.” El seu lloc principal de feina ara és a la capital del Bages, però “mantinc les classes que duia a Vic”. Funcionar així –i més ara que els estudiants de tercer curs de Medicina ja s’han repartit entre Vic i Manresa– comporta els seus reptes: “S’ha de garantir, sobretot, que els continguts que reben els alumnes siguin els mateixos, i per a això hi ha d’haver una tasca de coordinació important.” El desplegament de Medicina continuarà, en els dos campus, i per això encara s’haurà de reforçar: “Des de principi d’aquest curs ja hi estem treballant”, diu Fàbrega. “A l’hora de buscar sinergies, la meva participació la veig molt interessant.”
