La Fundació Privada Girbau va lliurar aquest dissabte a la tarda en un concorregut acte al Casino de Vic el Premi Natura i Societat. El premi, que arribava a la tercera edició, va ser per un projecte del Grup de Naturalistes d’Osona per crear una reserva de rapinyaires a la Plana de Vic. Albert Palou va recollir de mans d’Anna Girbau el guardó simbòlic –una peça del ceramista Josep Madrenas–, mentre que Jordi Baucells va desglossar les línies mestres d’una proposta que, amb els 12.000 euros del premi, persegueix la complicitat de propietaris, masovers i gent de bosc per delimitar una reserva de 1.200 hectàrees entre Taradell, Malla, Tona i Vic amb més de 60 finques per assegurar la presència de rapinyaires nocturns. Per fer-ho possible calen estratègies vàries en tres línies: potenciar les àrees de caça perquè puguin alimentar-se, facilitar llocs de cria perquè puguin reproduir-se i minimitzar impactes negatius per evitar, com passa ara, que molts polls d’òliba acabin atropellats i molts de mussol comú, ofegats.
Baucells va subratllar que el projecte parteix d’una feina de dècades en l’estudi d’aquestes aus que ja va concretar-se amb el naixement de Rapnoccat, programa impulsat des d’Osona per al seguiment dels rapinyaires nocturns. A banda de fer-ne el seguiment, però, calen accions per assegurar-ne la presència al territori –és bàsica per l’equilibri ambiental–, objectiu que precisament persegueix la creació d’aquesta reserva en una zona com la Plana de Vic on, tot i la regressió, de les vuit espècies de rapinyaires nocturns encara se n’hi troben sis: mussol banyut, òliba, xot, gamarús, mussol comú i duc. La tesi que defensa Baucells és que si es fan accions, i a Osona se n’han fet, s’obtenen resultats. Com a mostra va referir-se a un atles europeu d’ocells nidificants en què Osona, juntament amb una zona de Dinamarca, és la que té més presència d’òlibes i mussol banyut. El duc es va donar per extingit a Osona, però, amb programes de reintroducció, l’any passat va tornar-se’n a identificar una parella reproductora. “Això torna a arrencar”, va dir en un missatge final d’optimisme al qual contribuirà la posada en marxa de la reserva.
La seva elecció, com va explicar Anna Subirana, de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, responsable de la gestió tècnica del premi, ha anat a càrrec d’un jurat format per Anna Girbau, Josep Saña, Carles Castell, Eduard Turró i Andrea Córdoba. En total, s’hi van presentar 39 propostes, les més destacades de les quals va detallar la biòloga Bet Font per cloure l’acte.
UN ACCÈSSIT I UN RECONEIXEMENT
A banda del primer premi per a la reserva de rapinyaires, la Fundació Privada Girbau també va atorgar un accèssit i un reconeixement. L’accèssit va ser per al Col·lectiu Eixarcolant, amb seu a Jorba (Anoia), pel projecte de creació d’un arborètum per a la conservació i promoció del cultiu de varietats tradicionals de fruiters i altres llenyoses, dels quals Marc Talavera i Albert Castells en van explicar els detalls, mentre que el reconeixement va ser pel projecte Bicibús, de l’Associació Canvis en Cadena, que van detallar Helena Vilardell i Eduard Folch. Tant l’accèssit com el reconeixement tenen una dotació econòmica de 6.000 euros.
{{ comment.text }}