És possible viure generant el mínim de residus? Sí. És difícil? També. Però iniciatives ciutadanes com Residu Zero Osona hi poden ajudar. L’any 2018, arran d’una xerrada a Vic d’Esther Peñarrubia, traductora del llibre Zero waste home, els assistents es van interessar per la qüestió i van obrir un canal a Telegram per anar-se passant informació i compartir experiències de compra per generar menys residus. Precisament “era el dia del Black Friday”, recorda Gemma Pasqual.
Ara tenen unes 70 persones al Telegram i 1.063 seguidors a Instagram (@residuzeroosona). En aquest perfil s’hi pot trobar informació de nous comerços que obren, productes que no generen tants residus o idees que es poden posar en pràctica a casa. Al perfil hi ha un enllaç de linktr.ee on s’hi poden trobar enllaços a diferents recursos informatius.
El col·lectiu és molt heterogeni, bàsicament el que tenen en comú és que són persones preocupades per temes ambientals i pel malbaratament de materials. Arran de la informació que han anat recopilant fan xerrades, tallers i ajuden a aplicar-la en organitzacions o entitats on treballen. “Allò fàcil és generar residus, perquè el món està muntat perquè tot el que compres i facis en generi. Hem d’intentar consumir i viure d’una altra manera. Aquesta és la filosofia”, diu Jus López.
Compra conscient i socialització
Per generar el mínim de residus utilitzen pots de vidre, tàpers i bosses de roba a l’hora d’anar a comprar, però també poden fabricar-se productes, com és el cas del dentifrici o el desodorant, “fent-los tu mateixa evites residus i els fas amb productes ecològics”, diu Pasqual. López, per exemple, compra una crema facial que fan al Montseny, és natural, de proximitat i permet retornar l’envàs. “No només es tracta de generar menys residus, sinó tota una altra manera de consumir: més localment i productes que són més respectuosos.”
Josep Verdaguer diu que també fan una tasca de lobby “a molt petita escala”, perquè a base d’anar demanant a les botigues han aconseguit que algunes els reomplin els envasos de iogurt o que puguin comprar la llet a granel o bé en ampolla de vidre. Josep Lluís Garcia fa una crida perquè arran de l’acord entre el Grup Bon Preu i Vaquers Plana de Vic per donar sortida a la llet a un preu just inclogui també l’ampolla de vidre retornable.
Tots fan incís en el fet que ara se substitueixen alguns plàstics per productes que en diuen compostables (sobretot bosses) d’un sol ús i que es llencen. Aquí alerten del fet que “no es poden compostar al compostador de casa” sinó a través d’un procés industrial. Per tant, es tracta d’intentar evitar tot allò “que sabem segur que no és reciclable” o que aquest procés implica molt consum energètic. Els fregalls i baietes, per exemple, “van a l’abocador”; l’alternativa: fibres naturals com esponges de luffa, fregalls de cel·lulosa i paper o un drap dels de tota la vida que després va a la rentadora. Amb tot això es pal·lia “l’esgotament de materials”.
Verdaguer també fa un incís en la roba, “tots aquí som bastant usuaris de roba de segona mà”. López s’hi mostra una mica reticent i aposta per “donar més recorregut a la roba” o comprar en botigues que venen peces de fabricació més local, “roba que està feta a prop i de forma molt més respectuosa”. Viure consumint menys també vol dir preocupar-se per l’energia que arriba a casa: formar part de cooperatives energètiques, tenir plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum o caldera de pèl·let, per exemple.
Tot plegat fa pensar que cal molt temps i molta militància, però Verdaguer subratlla que al final converteixes la compra en un “acte de socialització”. És important planificar i comprar més quantitat per haver-hi d’anar menys. Pasqual remarca que si vas al petit comerç pots participar de les decisions de compra que fan. Admeten que comprar al petit comerç i productes ecològics és més car però no representa un sobrecost econòmic perquè “deixes de comprar moltes coses que ara quan hi penses veus que eren inútils”, perquè “estem parlant també de compra conscient”, diu López.
En línia quan no hi ha més opcions
I les compres per internet? Amazon, descartat. Compres en línia quan el producte no es troba enlloc més i plataformes de segona mà: Wallapop o Vinted. Aquí el cost del transport hi és igual “però t’assegures que dones una segona vida al producte”, diu Verdaguer. I el telèfon mòbil? Un exemple: la marca holandesa Fairphone (telèfon just). Els materials que s’utilitzen tenen traçabilitat, “t’asseguren que han estat obtinguts en condicions justes i intenten lluitar contra l’obsolescència”, diu López. Si s’espatlla alguna peça es pot canviar; això sí, comprat per internet perquè “aquí no es venen”.
{{ comment.text }}