Viure una vida extraordinàriament ordinària al Ripollès

Una primavera, Lorea Palacios i Imanol Salvador van arribar a Beget fugint, per uns dies, de Barcelona. A Can Castells, al costat del riu, un grup de joves escoltava vinils de Creedence Clearwater Revival en un tocadiscos. La imatge se’ls va quedar gravada. Encara no ho sabien, però en aquell poble on havien anat a escapar-se començarien, anys després, una altra vida. Ella, de 38 anys i nascuda a Eibar, havia estudiat Belles Arts i disseny d’estampació tèxtil. Ell, barceloní del Raval de 36 anys, Educació i Control Ambiental, i treballava sobretot muntant exposicions artístiques i museístiques. A Barcelona, una forta pujada del lloguer els havia obligat a traslladar-se provisionalment i aprofitaven qualsevol ocasió per marxar de la ciutat. Beget va acabar convertint-se en refugi. Entre el 2018 i el 2019 ja hi llogaven una petita casa per als caps de setmana. Els diumenges, abans de tornar a Barcelona, especulaven amb els amics sobre què podrien inventar-se per quedar-s’hi. Fins que la pandèmia va precipitar la resposta. El 15 de març de 2020 van arribar a Beget i ja no en van marxar. Poc després, l’Imanol va anar a buscar una gossa d’atura, la Crispeta. Ho recorda gairebé com una declaració d’intencions: tenia clar que aquell gos no tornaria a Barcelona. La Lorea va continuar treballant a distància com a dissenyadora i l’Imanol va començar a fer visites guiades a Sant Cristòfol de Beget, una església que durant sis anys li va permetre guanyar-se la vida i arrelar al poble. Però la casa on vivien era de lloguer i el propietari la volia recuperar. Trobar-ne una altra en un nucli on resideixen habitualment una quinzena de persones no va ser senzill. L’oportunitat va arribar amb Can Batlle, una masia que acabaria convertint-se en casa i lloc de feina. Allà va néixer Flora et Labora. L’Imanol sempre havia estat apassionat per les plantes i van començar cultivant dàlies, cosmos i altres flors. En interessar-se per l’origen de les que trobaven en casaments i floristeries, van descobrir que bona part arribaven de milers de quilòmetres. Van decidir cultivar les seves i treballar al ritme de les temporades. “Un projecte com el nostre no es pensa gaire, perquè si el penses massa, probablement no el fas.” Aquest és tot just el segon any que s’hi dediquen al cent per cent. La Lorea s’ocupa més dels arranjaments florals i l’Imanol del cultiu, tot i que tots dos acaben fent de tot. El calendari no el marca tant el rellotge com la terra: sembrar, plantar, desherbrar, collir o preparar un casament. Entremig també hi caben una migdiada, un sopar amb els amics o quedar-se a casa llegint i escoltant música. Ho resumeixen com “una vida extraordinàriament ordinària”. L’aïllament té cara i creu. Transportar les flors des de Beget obliga de vegades a fer “autèntics equilibris”, però el mateix aïllament és una de les principals fonts d’inspiració del projecte. “Ens quedem amb l’aïllament en detriment de la comoditat.” Internet completa la paradoxa: dos enamorats de l’analògic poden treballar des d’un dels racons més apartats del Ripollès i mostrar la seva feina arreu. Després de sis hiverns, tampoc idealitzen el canvi. “Hem estat molt feliços a Barcelona i penso que és la millor ciutat del món”, diu l’Imanol. No consideren haver-hi renunciat, més aviat haver canviat de moment vital. I quan se’ls pregunta què cal perquè arribin nous habitants als pobles, ell gira la pregunta: abans de portar-hi gent, “el primer que s’hauria de procurar és no expulsar els que ja hi viuen”. No saben com serà Flora et Labora d’aquí a deu anys. La comoditat, expliquen, els acaba avorrint i sospiten que encara els esperen aventures que avui no poden imaginar. Tampoc voldrien explicar als dos joves que s’escapaven de Barcelona com acabaria aquella història: “Desvetllar el misteri seria un crim”. Però sí que saben resumir què han trobat a Beget. Després de sis anys, una masia, un projecte propi i una vida que aleshores només imaginaven, no els cal cap discurs: “Bellesa.”

Viure una vida extraordinàriament ordinària al Ripollès

L’ascensor del barri de Sant Pere de Ripoll, espatllat durant gairebé dos mesos

El batec del poble al compàs d’un ball

El Ripollès, una comarca turística?

“Mai he tingut una oposició tan bel·ligerant. No han acceptat els resultats”

LA PREGUNTA

Veu bé que Pedro Sánchez hagi convocat eleccions?

Mor Jaume Serrabassa, ramader i jutge internacional

Unió de Pagesos veu la nova planta de mozzarella de Tarradellas una oportunitat per revaloritzar la llet

Josep Terradellas, nou president dels Tonis de Manlleu

“Mai he tingut una oposició tan bel·ligerant. No han acceptat els resultats”

Una celebració agredolça a la Guàrdia Urbana de Vic

La Generalitat suspèn per la pluja totes les activitats a Osona, el Ripollès i el Moianès

Viladrau, entre els llocs on més ha plogut

Un carril tallat a la C-17 a Seva per un camió que ha fet la tisora

Cau la teulada d'un pati interior al carrer Nou de Vic

Acabada la font de trencadís del passeig Ragull de Ripoll