Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Anna Barnadas: “Volem que Catalunya sigui capdavantera en energia de proximitat”

Entrevista a Anna Barnadas, Secretària d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya

Anna Barnadas (Olot, 1969) és llicenciada en Ciències amb l’especialitat de Biologia i màster en Gestió Ambiental en l’àmbit municipal. El passat 1 de juny va ser nomenada secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Entre les seves funcions hi ha l’impuls a l’establiment d’estratègies, plans i projectes en matèria de canvi climàtic, el desenvolupament de la política energètica i el foment de l’ús de les energies renovables. El passat 26 d’octubre el govern va aprovar la modificació del decret d’energies renovables per accelerar la transició energètica a Catalunya.

– Quins són els aspectes més rellevants de la modificació del decret d’energies renovables?

– El suport a les comunitats energètiques i cooperatives energètiques; és a dir, aquella energia de proximitat que volem que el nostre país en sigui capdavanter, i això es fa agilitzant els tràmits. Entenem que la gent quan fa una cooperativa energètica o una comunitat no són especialistes en energia, i aquest tema és molt complex. Per tant, aquí es facilita molt la tramitació dels projectes de menys de 5 MW a l’any. Són aquells que faria una comunitat de veïns, o un municipi petit. En aquests projectes se simplifica molt tota la tramitació, no només documental sinó d’avals que s’han de mostrar durant el procés. Si tot estigués dins del mateix sac, el mateix aval que hauria de presentar una companyia elèctrica molt potent l’hauria d’ensenyar també una petita comunitat de veïns. Això fa que les comunitats de veïns havent de presentar avals quantiosos no s’engresquin. Per tant, necessitem reduir-ho molt.

– El decret potencia tota aquesta part d’energia de proximitat?

– Sí. Per altra banda, als grans productors d’energia o, tècnicament, a les instal·lacions de més de 5 MW els diem que han de seguir un procés de comunicació amb el municipi i amb els propietaris dels terrenys on s’han d’ubicar aquestes plantes. Volem que hi hagi, mínim, un 50% dels avals per començar la tramitació, i que obrin aquests projectes a la participació veïnal (del mateix municipi, de municipis de la mateixa comarca o, fins i tot, de municipis de comarques veïnes). Perquè si els habitants d’un municipi poden ser propietaris de l’energia que es produeix allà, els farà sentir que allò és seu. No és allò que ens posen instal·lacions, nosaltres no en veiem res, no ho sabem, i ens n’assabentem quan ja surten en un mapa. El que fem és acostar aquest gran productor a la població i fer-li fer un exercici de proximitat. Creiem que això és molt important.

– Els grans productors s’avindran a acostar-se i consensuar amb el territori? Estan acostumats a anar a la seva.

– Per això hem fet un decret llei. L’hem fet perquè sigui llei. No és un suggeriment. Igual que tots els criteris agrícoles, que fins ara només eren criteris, impugnables a qualsevol tribunal, ara també són llei. Per tant, tots aquells sòls de producció agrícola que estan protegits, ara ja no és opinable, ara estan dins dels criteris de la llei. Per tant, s’hi hauran d’avenir si volen començar el seu tràmit.

– S’esperaven que hi hagués oposició? Es donarà resposta a les queixes que hi ha hagut, bàsicament a la manca de participació?

– Nosaltres no estàvem fent un decret nou, sinó una modificació d’un decret. Això jurídicament és com un equilibri quirúrgic. Només pots modificar aquelles coses que ja estan a l’anterior decret i pots canviar substancialment molt poqueta cosa, perquè teòricament és un tràmit d’urgència. Nosaltres volíem anar ràpid per poder donar sortida, perquè és evident l’estat d’emergència climàtica en què ens trobem i és esfereïdor el que ens podem trobar. Necessitàvem començar a fer la transició no només en una part del país (que és a la part sud, on hi ha aquesta gran quantitat d’energia eòlica) sinó que a tot el país comencessin a aparèixer aquestes estructures. Vam fer una modificació del decret llei anterior d’una manera molt tècnica. No vam fer una participació real, en som absolutament conscients, sinó que vam comunicar el que anàvem canviant a diferents grups d’interès. Ho entenc, des de l’altra perspectiva; quan s’obre una oportunitat així tothom hi vol participar. Però nosaltres ara tenim per elaborar la Llei de Transició Energètica; aquest sí que serà un procés participatiu obert a tothom, i s’ha d’entendre que hi hauran de participar tots els sectors, des de les empreses que instal·len renovables fins als grups d’energia sostenible. Per tant, aquí s’obre un gran ventall. El que volíem era anar ràpid amb el decret i obrir la llei.

– Què els diria, als que desconfien de la idoneïtat d’aquesta modificació?

– Quan vam començar a fer aquesta modificació, nosaltres mateixos ens pensàvem que ens permetria abastar molt més legalment. Com que és una modificació vam tenir molts límits. El que diríem és que és molt millor que l’anterior. Hem fet només un petit pas endavant, però també és veritat que aquest decret ens ha d’ajudar a arribar a la llei equilibrant una mica el que no estava equilibrat. És a dir, fins ara la ponència inicial donava pas a certs projectes que potser tensaven els municipis perquè havien de preparar recursos, al·legacions, però encara no eren projectes validats ni havien començat el tràmit. Per tant, deixem de tensar els municipis i, per altra banda, quant a protecció agrària s’ha millorat molt i és una molt bona cosa. S’han mantingut i augmentat una mica els nivells de protecció natural. Per tant, el que diria és senzillament, deixem caminar les renovables, comencem a demostrar a tota una part del país que sí que estem per les renovables de veritat, busquem les millors ubicacions perquè tenim dues grans eines: la llei i el pla territorial sectorial de renovables; és aquí on la població podrà decidir on vol, no on no vol, perquè haurem de fer un pas endavant si realment ens creiem que estem en emergència climàtica.

– Donar prioritat a uns parcs energètics de petites dimensions farà que no tinguin la temptació d’instal·lar-s’hi les grans companyies energètiques? Això pot generar més confiança al territori?

– Ara nosaltres sobre la taula hi devem tenir uns 600 projectes, tots de grans magnituds. No en tenim de petits. La gent ha de fer un pas endavant. Fem aquestes ubicacions, muntem-nos comunitats. Necessitem aquest moviment social que decideixi fer les seves comunitats, ocupi els espais als quals tindran prioritat perquè tenen un tràmit molt més àgil i, per tant, aniran molt més ràpid que les altres tramitacions. Per tant, fem acció. La Generalitat farà la seva energètica pública, però el que no podem és fer-ho tot des d’aquest sector públic, que ja ens agradaria, però és impossible. Necessitem que les comunitats de veïns, les cooperatives agràries que ja estan organitzades, passin a ser cooperatives de producció energètica. Tenen molts sostres, granges, moltes possibilitats de fer un pas endavant. Una vegada tinguem el màxim de població (també de l’entorn de la zona metropolitana) que es pugui abastir de la pròpia energia, si el preu de les elèctriques puja o baixa ens serà bastant més indiferent. Ara mateix, el que tenim damunt la taula només són projectes dels grans, als quals donarem tràmit perquè toca per llei i segons la reglamentació del nou decret. Però necessitem que sobre la taula ens pugi el piló de les comunitats de veïns i cooperatives. No es tracta que no en tinguem de grans perquè els necessitem: hi ha tota una sèrie d’equipaments de país que s’han d’abastir d’energia i perquè si volem tancar les nuclears aquests ens faran falta, però evidentment nosaltres hem de poder caminar com a ciutadans a part d’aquest tipus d’energia més a l’engròs, i fer-nos-la nostra. Ara hi ha la possibilitat.

– En quin punt està la creació de l’energètica pública?

– Estem en els treballs inicials. S’està creant un grup tècnic de treball perquè necessitem saber quina és l’energètica pública més eficient. No volem fer una comercialitzadora; el país en té moltes i de molt bones. No entrarem en competència amb comercialitzadores. Volem fer una empresa que generi i distribueixi i, per tant, hem de trobar quin és el millor model d’empresa. Ara aquest grup està treballant en això. Creiem que en uns sis mesos tindrem ben definit quin és el model, i a partir de llavors ja la podrem constituir.

– Estem en un moment en què hi ha una sensibilització especial a causa de les fortes pujades del preu de la llum. S’espera que això es pugui corregir si es fan realitat projectes d’aquests tipus que parlava?

– Totalment. Per exemple, a les comarques gironines hi ha 68 comunitats energètiques que ja estan en procés. Aquestes comunitats es generen la seva pròpia energia durant el dia perquè són de plaques fotovoltaiques. Tu pots programar tots els aparells de casa perquè funcionin durant el dia (rentadores, rentaplats…), mentre hi ha el pic de producció, tu fas el teu pic de consum. Per tant, si arribes a màxims, tot aquell espai de la factura elèctrica no l’estàs pagant, te l’estàs generant tu.

– La millor manera per lluitar contra la factura elèctrica és l’autoconsum?

– Evidentment. Hem de poder fer un canvi de xip. Tots estem disposats a canviar-nos el cotxe, perquè el necessitem i no dubtem a invertir-hi els milers d’euros que siguin, però pensem que en instal·lacions comunitàries on potser hem de fer una inversió de tres o quatre mil euros, podem rebaixar molt la nostra factura de la llum. I com que la llum és tan cara, cada vegada els períodes d’amortització d’aquesta inversió són més curts. Com que va pujant el preu de la llum, cada vegada és més rendible fer una instal·lació d’aquest tipus i l’única manera de controlar la factura elèctrica és tenir la nostra pròpia instal·lació. Si hi ha economia d’escala les instal·lacions surten més econòmiques, i si un s’ha de fer la seva és una inversió que cada vegada té un període de retorn més curt.

– I el govern espanyol què podria fer per reduir la factura de la llum?

– Van dir que el rebaixarien i que no deixarien que pugés. Es van rebotar les nuclears i van dir que tancarien… quant a grans empreses, fins i tot al govern espanyol se li escapa. Per això jo tinc poca confiança que ho puguem regular a través de les elèctriques clàssiques i tinc molta confiança que ens ho puguem regular nosaltres, els consumidors. De fet el prosumer, que és un concepte europeu, és productor i consumidor alhora, aquesta és la idea que estaria bé que entenguéssim tots. Fins ara només érem consumidors, obríem l’interruptor i ens entrava la llum. Ara hem de passar a ser prosumers. En aquest sentit, tindrem l’energia a la nostra mà (si més no fins que no tinguem bateries o fins que no decidim instal·lar acumuladors), durant les hores del dia i això pot acabar rebaixant moltíssim la factura de la llum.

– Un dels aspectes que genera més dubtes o inseguretat és l’impacte que aquests projectes poden tenir al territori. Quines són les figures de protecció ambiental que no seran compatibles amb la implantació de parcs eòlics o fotovoltaics?

– Tots els Espais Naturals de Protecció Especial en queden exclosos. Llavors hi ha tota la part de connectors biològics, que és una incorporació nova. El que es diu és que aquelles instal·lacions que no vulnerin l’objectiu pel qual són connectors podran ser instal·lades. Vol dir que si jo tinc una zona de protecció d’aus no s’hi pot posar un aerogenerador. Però potser si és una zona de connexió d’espècies terrestres, que allà hi hagi un aerogenerador no interfereix per res en la vida d’aquell espai. Necessitem aquestes energies perquè si no no arribarem de cap manera als terminis que ens marca la Unió Europea. A Holanda, per exemple, aquestes instal·lacions es combinen amb la vida diària i no hi ha massa problema. Ara bé, en els espais naturals serem el màxim d’estrictes.

– Hi ha altres països d’Europa que tenen molt assimilat el canvi de model energètic, penso sobretot en Dinamarca. Què ens falta aquí per implementar un sistema similar?

– Moltíssima pedagogia. I el govern de la Generalitat n’ha de ser el màxim responsable. Fins ara, les instal·lacions de renovables s’han vist com una agressió i s’han de veure com una oportunitat. Hi ha petits municipis a Alemanya que han fet d’això una font d’ingressos brutal i han ordenat el seu territori. En territori català en tenim un exemple molt potent a Tivissa (Ribera d’Ebre). Serà receptora de gran quantitat d’instal·lacions d’aquestes. L’Ajuntament ha agafat el toro per les banyes, i decidirà a través de licitació quins projectes i on van… per tant, falta aquesta pro activitat. El paisatge ens canviarà, no ho dubteu: si no ens varia per l’escalfament global ens canviarà per una cosa o per l’altra. Si hem de continuar mantenint la nostra manera de viure, hem d’abraçar les renovables. I no pas només a la teulada de casa, sinó amb les instal·lacions que calguin. Cal molta consciència perquè el canvi climàtic l’estem visualitzant en els temporals i en les costes i el veurem en cultius; per tant, hem de fer el màxim per rebaixar aquests nivells de CO2 i abaixar la temperatura global.

– Quines són les diferents accions que preveu el full de ruta per a la transició energètica a Catalunya?

– Són diferents accions que es complementen. La modificació del decret és una eina que ens ha de permetre avançar. Ara cal l’energètica pública. Hi ha tota una quantitat d’energia pública que es pot fer en aquells espais que tothom identifica: vorals d’autopistes, sostres de naus industrials, edificis de la Generalitat que poden tenir tot el seu sostre fotovoltaic i fer comunitat energètica… aquesta energètica pública és una peça clau. Però l’eina més potent que nosaltres ara veiem són les oficines comarcals de transició energètica. Posar una persona a cada consell comarcal perquè pugui dedicar-se a fer aquesta planificació territorial que necessitem. No volem fer un dibuix en un mapa des de qualsevol despatx de Barcelona. Volem que cada comarca decideixi on vol implementar aquestes estructures. Això portarà un debat a la pròpia comarca. I ens ajudarà molt en aquest exercici de responsabilitat conjunta que cal que fem.

– En quin punt estan?

– L’energètica pública, el decret, la llei de transició energètica, la planificació territorial i les oficines comarcals són peces d’un esquema que, quan el tinguem rodant tot junt, farà un salt molt important en la transició energètica al nostre país, i un model diferenciat del de l’Estat espanyol. També som conscients que hem d’ajudar amb línies de subvenció tant per a particulars com per a comunitats i empreses. La primera és de 114 milions per plaques i per acumuladors d’energia i surt a finals d’any.

El paper dels ens locals

– Els ens locals sembla que tindran un paper rellevant en el nou model energètic.

– Absolutament. Quan el pla territorial aterri a les comarques a través del consell comarcal, però també a totes aquelles entitats que el consell comarcal decideixi: actors implicats de totes les parts (comerciants, ecologistes, productors d’energia…), hi haurà molta participació i és el que volem. Quan vegem funcionar l’engranatge (en tenim moltes ganes), creiem que marcarà un abans i un després en la transició en aquest país. Remarco la determinació del govern a ajudar que tothom pugui fer la transició  energètica. Pensant en els petits, perquè els grans ja van sols. Tothom que  vulgui tenir una comunitat energètica hem d’estar al seu costat, tant en  recursos tècnics com econòmics, i a això és al que dedicarem els propers  anys.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que s’hauria de reduir a 100 km/h la velocitat a l’autopista?

En aquesta enquesta han votat 1314 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.