El Ministeri de Transició Ecològica del govern de l’Estat ha subvencionat amb 2,5 milions d’euros vuit projectes de comunitats energètiques d’Osona i el Lluçanès vinculats principalment a l’autoconsum compartit. Se n’han subvencionat 12 en el conjunt de Catalunya i 52 arreu de l’Estat, de manera Osona i el Lluçanès es confirmen com a territori “referent” en l’àmbit de les comunitats energètiques locals.
En concret, les ajudes del Ministeri són per a projectes de Balenyà, Prats de Lluçanès, Santa Eugènia de Berga, Taradell, Tavèrnoles, Tona i Torelló, juntament amb la també osonenca cooperativa Vitamina D.
Permetran la posada en marxa de 24 noves instal·lacions fotovoltaiques i muntar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en tres d’aquests municipis.
Les subvencions cobriran al voltant del 60% de la inversió prevista en cadascun dels projectes, entre els quals destaquen els 1,1 milions que rebrà Balenyà per a la construcció d’una xarxa de fred i calor basada en la geotèrmia, i que ha de donar servei a una cinquantena d’habitatges, sumat a un camp fotovoltaic de 600 kWp i quatre instal·lacions d’autoconsum compartit.
A banda d’aquests ajuts, aquest dijous la Generalitat va anunciar que 17 comunitats d’Osona, 2 del Lluçanès, 2 del Ripollès i una del Moianès -d’un total de 59 a tot Catalunya- rebran fins a 80.000 euros cadascuna dins del programa SolarCoop, per finançar les despeses de constitució.
A Osona els ajuts aniran a Tavèrnoles, Rupit i Pruït, Sant Hipòlit, Manlleu, Vic, l’Esquirol, Sant Julià, Roda de Ter i les Masies, Santa Eugènia de Berga, Sant Pere de Torelló, Taradell, Olost, Santa Eulàlia de Riuprimer, Torelló, Gurb, Malla i Tona.
A la comarca del Lluçanès seran per a Prats i Lluçà; al Ripollès a Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses i, al Moianès, per a la cooperativa Moianès Sostenible.
Per Pau Pañella, tècnic de comunitats energètiques de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO), hi ha quatre grans factors que poden explicar per què Osona i el Lluçanès continuen essent, avui, un referent al país en el fenomen creixent de les comunitats energètiques locals. La primera, “les experiències cronològicament pioneres de Balenyà, Sant Pere de Torelló, Taradell o Olost”; la segona, el paper coordinador de l’ALEO, “que treballa des de 2002 fent costat als ajuntaments en l’àmbit de l’energia i en concret per fomentar les renovables”; la tercera, l’oportunitat de vertebrar alternatives a grans projectes de camps fotovoltaics “que van ser percebuts com una amenaça pel territori”; i la quarta, els efectes de la guerra a Ucraïna sobre els preus de l’energia i el fet de prendre consciència, a remolc d’això, que les solucions a petita escala “eren una oportunitat per a la sostenibilitat no només ambiental, sinó també social i econòmica”.
De els subvencions rebudes “n’hem d’estar contents perquè avalen la feina feta des que, fa tres anys, l’Agència va fer costat a les primeres experiències de comunitats energètiques”, diu Pañella, “fomentant el cooperativisme ciutadà i, alhora, situant els ajuntaments com a acompanyants i implicats en el procés”; per exemple amb la cessió de cobertes d’equipaments públics per a les plaques fotoboltaiques.
Avui ja són 28 comunitats i algun altre grup està en fase de tempteig per constituir-se. I superen la trentena les adherides la cooperativa de segon nivell que coordina i presta serveis a les locals. Fins i tot, en aquesta segona, “n’hi tenim alguna de fora”.
