La reutilització de les aigües depurades és una de les solucions més efectives –i que ja funcionen actualment– per fer front a l’escassetat hídrica. L’aigua regenerada, un cop depurada, es pot retornar en condicions òptimes als rius i aqüífers per començar de nou el cicle urbà de l’aigua. Espanya és un referent mundial en la regeneració de l’aigua i té experts com Javier Santos Ramírez, director de Tractaments d’Aigua i Economia Circular d’Agbar. La seva experiència apunta a un futur més optimista en què es pugui reutilitzar l’aigua seguint un model circular i, així, alleujar la pressió que els diferents usos exerceixen sobre els ecosistemes hídrics.
Què és l’aigua regenerada?
Després de depurar les aigües residuals, disposem d’instal·lacions que tornen a tractar aquestes aigües per eliminar la resta de microorganismes o patògens que encara puguin quedar a l’aigua. L’aigua resultant d’aquest procés és aigua regenerada perfectament adequada per a usos agrícoles i industrials, o per injectar en aqüífers, mantenir cabals ecològics, netejar carrers, regar parcs, etc.
Quins percentatges aproximats d’ús d’aigua fem?
A Espanya, el consum d’aigua es distribueix majoritàriament en el sector de l’agricultura, que utilitza el 80% de l’aigua; l’abastament de nuclis urbans en consumeix el 14%, i la indústria en representa el 6%.
Per tant, si alimentéssim la indústria i el camp amb aigua regenerada…
Reduiríem de manera espectacular l’extracció d’aigua dels rius, dels aqüífers, i altres formes d’obtenció d’aigua. Hi insisteixo: de l’aigua depurada i que, per tant, ja ha tingut un ús, n’obtenim aigua regenerada perfectament reutilitzable. Gairebé tancaríem el cicle de l’aigua completament.
Pel que ens explica, podríem imaginar un gran dipòsit d’aigua del qual una ciutat viuria eternament només reposant la que s’evapora i es perd?
Aquest seria el màxim exemple de gestió circular de l’aigua i m’aventuraria a dir que de qualsevol altre projecte d’economia circular a escala mundial. D’aquí ve la potencialitat que té l’aigua regenerada, perquè permet desvincular les sequeres del subministrament d’aigua.
M’ho pot explicar amb més detall, això?
L’aigua es capta del riu, dels aqüífers… i es potabilitza, es fa servir i arriba a la depuradora que la tracta. Si hi sumem el procés de regeneració, podríem tornar a disposar de més del 90% de l’aigua que hem extret anteriorment del medi. És a dir, la nostra extracció d’aigua de la natura es reduiria dràsticament i, per tant, no dependríem tant dels cicles de sequera.
I des del punt de vista tecnològic, estem preparats?
No és cap problema de tecnologia ni de legislació.
I quin és el problema?
El problema és multifactorial. Però hi ha dades irrefutables, com ara que regenerar mil litres d’aigua ja depurada costa al voltant de 10-15 cèntims. Si dessalem l’aigua, fàcilment podem parlar de multiplicar per quatre o cinc aquest cost. Per poder regenerar moltíssima més aigua, calen inversions que a mitjà i llarg termini serien infinitament més rendibles que, per exemple, les dessaladores, que són unes grans consumidores d’energia. A més, hi ha altres reptes que caldria abordar com arribar a un consens global per als usos de l’aigua, que es doni valor real a la producció d’aigua regenerada, la transformació digital de les plantes de tractament, el control dels abocaments a les xarxes de sanejament i la millora dels controls analítics en temps real.
El canvi climàtic fa anys que avisa…
Claríssim. L’aigua regenerada permet augmentar la resiliència hídrica de qualsevol territori i, en conseqüència, reduir la pressió sobre un altre tipus de fonts alternatives, com l’aigua dessalinitzada o els transvasaments.
Quina quantitat d’aigua es regenera ara mateix a Espanya?
Espanya n’és líder europeu i regenera el 7,1% de l’aigua. Nosaltres, com a companyia, estem regenerant entre un 13% i un 14% de l’aigua que tractem. Ens hauríem de marcar un objectiu de país d’acabar la dècada regenerant un 50% de l’aigua que fem servir.
A Espanya, en qui ens inspirem?
En som un referent mundial. La millor tecnologia del món la tenim aquí. Insisteixo que el cercle gairebé tancat de l’aigua ja és possible. És un tema d’inversions inicials i manteniment dels sistemes de regeneració actuals, amb un retorn altíssim tant des del punt de vista mediambiental com des del social i l’econòmic.
Invertir perquè això fos diferent comportaria molt de temps?
Si els processos fossin àgils, en quatre o cinc anys podríem tenir estacions de regeneració a les principals ciutats d’Espanya. Una altra cosa, però, és la burocràcia i els ritmes administratius. Crec que les administracions públiques haurien de fer una aposta més ambiciosa per la regeneració.
Pot donar-nos algun exemple d’ús?
A Barcelona, destacaria la lluita contra la intrusió salina de l’aigua del mar sobre l’aqüífer de la ciutat mitjançant aigua regenerada osmotitzada. A més, podem enviar aigua regenerada uns quants quilòmetres aigües amunt del riu Llobregat. Allà aquesta aigua es barreja de forma natural a la llera i la tornem a captar. També tenim xarxes d’aigua regenerada que poden subministrar aigua a les indústries de la Zona Franca de Barcelona, o del polígon de Sant Pau de Riu Sec de Sabadell.
És a dir, ja consumim aigua regenerada…
I potabilitzada. Com he comentat, primer depurem, després regenerem i, si ha d’anar a consum humà, la retornem al medi perquè torni a entrar en el cicle.
{{ comment.text }}