40 anys fent Jardinet

Un Divendres Sant, el de 1980, Víctor Vilanova i Maria Dolors Pi obrien El Jardinet, al carrer dels Corretgers de Vic. Una alenada d’aire fresc per a un nucli antic aleshores fosc i decadent. El local, que ha viscut tres grans etapes, totes referents, s’ha consolidat com un dels restaurants de referència a la ciutat, avui a mans de la segona generació: el cuiner Ivan Vilanova i la seva parella, Fani Plans. L’aniversari els ha enxampat amb el restaurant tancat a conseqüència de la crisi del coronavirus, però aquests dies han recordat l’efemèride amb un vídeo commemoratiu a través de les xarxes socials. “Tenim moltes ganes que passi tot això per tornar a obrir i retrobar-nos amb clients i amics”, apunta Ivan Vilanova, tot confiant que aquesta aturada forçada només sigui “una pedra en el camí” dins de la llarga trajectòria de l’establiment. “Tenim tota una història i una solera al darrere”, destaca el cuiner, conscient que és on és gràcies al llegat dels seus pares, “que als anys 80 es van mullar molt fort; la gent els deia que durarien quatre dies i mira!”. El Jardinet va néixer com un restaurant especialitzat en patés i formatges de qualitat, una moda inspirada en els petits bistrots francesos que de seguida va tenir molt bona acollida. A mitjans de la dècada dels 80, l’establiment agafaria un altre aire, més a l’estil dels cafès-teatre, convertint-se en un dels epicentres de la moguda contracultural de Vic. Hi van actuar des de Kul de Mandril fins a Rafael Subirachs o Loquillo, en uns anys en què era habitual veure-hi moltes cares conegudes del món de l’espectacle. A finals dels anys 90, amb la proliferació dels primers bars musicals a la ciutat, El Jardinet va decidir centrar-se decididament en la restauració. I en aquest últim procés de canvi va ser clau el fet que el 1999 s’incorporés a la cuina “de casa” el fill dels fundadors, Ivan Vilanova, després d’haver completat un periple formatiu per fogons de restaurants de renom com Via Veneto, Neichel, l’Àbac o El Racó de Can Fabes. Aquells primers anys, l’Ivan va treballar de bracet amb els seus pares, però quan aquests es van jubilar, l’any 2014, ja en va agafar definitivament les regnes. D’una manera o altra, però, “sempre els he tingut al costat; i això ha estat una gran sort”, els agraeix. Des del primer dia, Ivan Vilanova va procurar d’aportar un segell gastronòmic “personal” a la cuina, però partint d’unes línies mestres irrenunciables: “La qualitat, el bon servei i els productes de mercat i de proximitat”. I és que “per nosaltres és important saber d’on ve cada producte i treballar amb productors de prop, a qui coneixem”. En un sector que exigeix “molt de treball i esforç”, Vilanova troba especial compensació en la fidelitat de la clientela: “Veure que la gent respon és molt maco. És agradable que valorin la teva feina; et sents correspost”. Per això ja estan esperant amb candeletes tornar a fer bullir les olles, malgrat ser conscients que ho hauran de fer intensificant i reforçant “totes les mesures que calgui” per afrontar els reptes higiènics que implicarà el procés de desconfinament.

40 anys fent Jardinet

L’última festa de Pelat i Pelut

Entre la paraula i el silenci

La Fira de l’Hostal del Vilar torna dilluns amb tradició, pagesia i activitats per a tots els públics

Mor Marcel Miquel, referent de la divulgació històrica de Sant Joan de les Abadesses

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Important dispositiu policial a la zona de Muntanyola

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Faran 55 pisos a l’antiga fàbrica de Galetes Birba de Camprodon

Demanden l’Ajuntament de Setcases per aplanar el camí al telecabina de Vallter

Més de 360.000 donacions als Bonpreu i Esclat recapten 43.000 euros per a causes socials

El regidor d'Esports de Calldetenes fa fora el Riudeperes del camp de futbol

En contra de l'enderroc de la vintena de cases de l'antic poble de Sant Romà de Sau

El voltreganès Jordi Checa serà al campionat del món d’Ironman

Obriran a Manlleu un OneDiR, el segon a Osona després del de Vic

Júlia Serrasolsas, de Ginestà: "El directe és un termòmetre de com ha anat la sortida del disc i està sent una passada"