40 anys fent Jardinet

Un Divendres Sant, el de 1980, Víctor Vilanova i Maria Dolors Pi obrien El Jardinet, al carrer dels Corretgers de Vic. Una alenada d’aire fresc per a un nucli antic aleshores fosc i decadent. El local, que ha viscut tres grans etapes, totes referents, s’ha consolidat com un dels restaurants de referència a la ciutat, avui a mans de la segona generació: el cuiner Ivan Vilanova i la seva parella, Fani Plans. L’aniversari els ha enxampat amb el restaurant tancat a conseqüència de la crisi del coronavirus, però aquests dies han recordat l’efemèride amb un vídeo commemoratiu a través de les xarxes socials. “Tenim moltes ganes que passi tot això per tornar a obrir i retrobar-nos amb clients i amics”, apunta Ivan Vilanova, tot confiant que aquesta aturada forçada només sigui “una pedra en el camí” dins de la llarga trajectòria de l’establiment. “Tenim tota una història i una solera al darrere”, destaca el cuiner, conscient que és on és gràcies al llegat dels seus pares, “que als anys 80 es van mullar molt fort; la gent els deia que durarien quatre dies i mira!”. El Jardinet va néixer com un restaurant especialitzat en patés i formatges de qualitat, una moda inspirada en els petits bistrots francesos que de seguida va tenir molt bona acollida. A mitjans de la dècada dels 80, l’establiment agafaria un altre aire, més a l’estil dels cafès-teatre, convertint-se en un dels epicentres de la moguda contracultural de Vic. Hi van actuar des de Kul de Mandril fins a Rafael Subirachs o Loquillo, en uns anys en què era habitual veure-hi moltes cares conegudes del món de l’espectacle. A finals dels anys 90, amb la proliferació dels primers bars musicals a la ciutat, El Jardinet va decidir centrar-se decididament en la restauració. I en aquest últim procés de canvi va ser clau el fet que el 1999 s’incorporés a la cuina “de casa” el fill dels fundadors, Ivan Vilanova, després d’haver completat un periple formatiu per fogons de restaurants de renom com Via Veneto, Neichel, l’Àbac o El Racó de Can Fabes. Aquells primers anys, l’Ivan va treballar de bracet amb els seus pares, però quan aquests es van jubilar, l’any 2014, ja en va agafar definitivament les regnes. D’una manera o altra, però, “sempre els he tingut al costat; i això ha estat una gran sort”, els agraeix. Des del primer dia, Ivan Vilanova va procurar d’aportar un segell gastronòmic “personal” a la cuina, però partint d’unes línies mestres irrenunciables: “La qualitat, el bon servei i els productes de mercat i de proximitat”. I és que “per nosaltres és important saber d’on ve cada producte i treballar amb productors de prop, a qui coneixem”. En un sector que exigeix “molt de treball i esforç”, Vilanova troba especial compensació en la fidelitat de la clientela: “Veure que la gent respon és molt maco. És agradable que valorin la teva feina; et sents correspost”. Per això ja estan esperant amb candeletes tornar a fer bullir les olles, malgrat ser conscients que ho hauran de fer intensificant i reforçant “totes les mesures que calgui” per afrontar els reptes higiènics que implicarà el procés de desconfinament.

40 anys fent Jardinet

Cap de setmana musical al Moianès

El Forn d’Osona, quan tanca molt més que un forn de pa

L’Ajuntament de Torelló licita la gestió tècnica del Cirvianum durant la reforma

Pregària

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Aquests són els beneficis de beure cafè

De Vilanova de Sau a la NASA

La detinguda per apallissar un home a Torelló és la llogatera que temia perdre el pis on vivia

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves

Els rellotges de la catedral i l’ajuntament de Vic, sense toc

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Accident entre un cotxe i una furgoneta a la C-17 a Balenyà

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”