La gran majoria es troben al nucli antic de Torelló i a tot el poble en tenen documentades almenys 13. Ara l’objectiu per als més joves és que en trobin el major nombre possible, expliquen Pasqual Bernat i Gerard Verdaguer, de l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET), en el marc d’un concurs. Es tracta de localitzar les diverses fornícules que hi ha a les façanes del poble, és a dir, les petites capelletes dedicades a la devoció d’un sant o una santa que s’ubiquen en un buit semicircular, en moltes ocasions il·luminat a la nit. I qui en trobi més abans que acabi el mes de març tindrà un premi que es lliurarà el 22 d’abril en el marc de la cerimònia dels Premis Literaris Vila de Torelló, que es farà al Teatre Cirvianum.
Bernat comentava que després de la bona acollida que va tenir una activitat similar que consistia a trobar fonts públiques al poble van plantejar fer una altra edició similar. En aquella ocasió, recordava, el grup guanyador “en va documentar alguna que no coneixíem”. Ara van pensar en les fornícules que “caracteritzen els pobles de la Vall del Ges”, i també per donar-les a conèixer. Segons Verdaguer, apareixen a l’inventari de patrimoni i tenen diferents orígens. L’historiador n’apunta tres. Per una banda, hi ha les que es creaven “en agraïment”, per exemple, per haver protegit els veïns d’una casa o d’un carrer d’una epidèmia. D’aquestes, n’hi ha al carrer Nou o al carrer Sant Roc. En aquest cas, recordava que s’hi va acabar fent una capelleta que es va destruir per la Guerra Civil i que posteriorment es va reconvertir en un pedronet. Una segona modalitat de fornícules, afegia Verdaguer, són les que creaven les confraries d’oficis com els torners, una activitat molt pròpia al poble i que feia que en alguns llocs hi hagués el seu patró, Sant Antoni de Pàdua, ja fos a les cases o fins i tot en algunes de les grans torneries com la Vidal, on ara hi ha el museu, o la Pujol. Finalment hi ha un tercer origen que era quan es creava un nou carrer als pobles. En aquest cas, s’hi posava el sant relacionat amb el nom del qui havia impulsat el carrer, com passa als carrers Sant Miquel, Sant Josep o Sant Bartomeu. A banda d’aquests, al poble se n’hi poden trobar d’altres de curiosos com un sant Jordi que va voler posar l’amo d’una pensió o un buda, més recentment, al carrer de Rocaprevera.
{{ comment.text }}