A l’espera d’inversions que no acaben d’arribar mai més, la línia del tren que travessa Osona i el Ripollès també pot esdevenir, si més no, una via de referència a partir de la qual muntar caminades a peu que enllacin les diferents estacions. Això és el que proposa l’arquitecte i geògraf barceloní David Claret, en el llibre A peu de la Cerdanya a Barcelona. 25 excursions d’estació a estació de tren, que acaba de publicar l’editorial Cossetània Edicions.
El treball, que va merèixer un accèssit en els XIII Premi Vèrtex a un recull d’itineraris de muntanya, convocat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, proposa un seguit de recorreguts paral·lels a la via del tren, ideal per a un perfil d’excursionistes en família i que no vulguin agafar el cotxe. L’objectiu és poder anar avançant, sempre de baixada, des de Puigcerdà fins a Barcelona, “de la Cerdanya al mar”, a través dels 25 trams que ha seleccionat l’autor. La majoria de recorreguts es poden cobrir entre les dues i les tres hores. El més curt seria el tram de Borgonyà a Torelló, de només 45 minuts; i el més llarg, el que va de Ribes a Campdevànol, de gairebé sis hores. Els desnivells no superen els 500 metres, habitualment costa avall.
Els recorreguts estan pensats per fer a peu, tot i que alguns itineraris (els de la Cerdanya, els de la Plana de Vic o al Vallès) també es poden cobrir en bicicleta. Els caminadors van en tren fins a l’estació que queda més amunt, cobreixin a peu el tram, i tornen a casa agafant el tren a l’estació següent. L’autor recorda, en la introducció, que la línia de Barcelona a Puigcerdà és, segons ell, “la que té més potencial excursionista del país”, en el sentit que “travessa pràcticament totes les unitats de relleu de Catalunya”, amb la qual cosa “la diversitat de paisatges en potència que aquest tren posa a la nostra disposició és enorme”, esdevenint “tot un botó de mostra de la geografia de Catalunya”.
Al mateix temps, aquest recull d’itineraris vol aprofitar un dels avantatges del transport públic, més enllà dels econòmics i ambientals: “que no cal tornar al punt d’inici”. Des de la mateixa editorial també han volgut destacar que, fins ara, “no hi ha gaires guies especialitzades en línies concretes de transport públic, que proposin itineraris al voltant d’una línia determinada”.
{{ comment.text }}