Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Alba Ventura: “Per tocar la ‘Suite Iberia’ l’has d’haver interioritzat”

La pianista interpretarà avui a Camprodon, a les 8 del vespre, la integral de la ‘Suite Iberia’ i rebrà la Medalla Albéniz

La interpretació integral de la Suite Iberia d’Isaac Albéniz representa cada any el moment culminant del festival que porta el nom del compositor nascut a Camprodon. Enguany serà a càrrec de la pianista Alba Ventura (Barcelona, 1978), que oferirà el concert aquest dijous a les 8 del vespre al monestir de Camprodon i rebrà la Medalla Albéniz.

Albéniz és un autor que vostè ha treballat al llarg de la seva trajectòria…
Moltíssim. Des de ben petita vaig començar a tocar obres seves. Vaig estar estudiant a l’Academia Marshall amb la pianista Carlota Garriga i de tant en tant rebia classes d’Alicia de Larrocha, dues grans intèrprets d’Albéniz. Em fa una il·lusió molt especial, i sobretot el fet de tocar-la sencera, de dalt a baix, que és poc habitual.

És una peça tècnicament complicada, la Suite Iberia?
Pianísticament, té moltes capes, a nivell harmònic i de motius. Quan diem tècnicament, a vegades ens equivoquem perquè volem dir mecànicament. Sí que has d’estar en forma per tocar-la sencera, des del punt de vista virtuosístic. Però sobretot pel nivell de concentració: té un gran contingut. Has d’entendre l’obra, les diferències entre els primers i últims quaderns. L’has hagut de gaudir i interioritzar durant un llarg temps per sentir-t’hi a gust. Ara no la toco igual que ho hauria fet fa vint anys.

Albéniz l’entenia com un tot, o com una acumulació de fragments que va anar component en un període vital força llarg?
L’obra té coherència. Però de mica en mica, veus com va experimentant amb la sonoritat de l’instrument, i amb els límits de quanta densitat podia posar-hi alhora. Fins arribar un gruix quasi orquestral. Veus com es va convertint en una obra més farcida a nivell de contingut i d’idees. Per això és important poder escoltar-la sencera i per ordre.

A Camprodon hi ha hagut algun pianista –pocs– que l’han alterat…
Sé que alguns ho prefereixen, perquè els resulta més còmode a nivell pianístic, però a mi em sembla més bé seguir l’ordre cronològic per apreciar l’evolució d’Albéniz.

Amb quina actitud hi ha d’anar l’espectador per gaudir-la plenament?
Si no l’ha sentida mai, li diria que es preparés per a una bona experiència. Segons quan i com coneguis l’obra, la gaudiràs d’una manera diferent. Si no la coneixes, t’impressiona, gairebé t’aclapara, no et deixa indiferent. Si hi ha públic més acostumat a l’obra, o que són músics, hi trobaran més detalls. Però estic convençuda que tothom en treu quelcom d’especial.

Que Albéniz hi inclogués melodies de música popular, facilita la connexió?
Sens dubte, això fa que sigui molt agradable d’escoltar. Hi ha temes que la gent coneixerà. Però, sobretot, és una música molt ben escrita, i això arriba a qualsevol públic. La qualitat es nota, igual com si vostè va a un museu i, encara que no sàpiga com s’aconsegueix un efecte, notarà si una pintura és més bona que altres.

Què representa per a vostè rebre la Medalla Albéniz i fer aquest concert?
Per a mi és un privilegi, veient els grans pianistes que hi han tocat. És un honor que hagin pensat en mi, i cuidaré aquesta medalla com quelcom molt especial.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.