Amb la clau per fer girar Ripoll

Qualsevol que hagi gaudit d’una activitat organitzada a Ripoll durant les últimes quatre dècades ho haurà fet sota l’ajuda d’un tècnic de l’Ajuntament gràcies al qual tot plegat s’ha desenvolupat sense estridències, i facilitant l’encaix entre organitzadors, participants i públic. Joan Colomer ha sigut l’home que ha tingut la clau de fer girar Ripoll, un funcionari que es trobarà a faltar i que farà suar el substitut o substituts que hagin d’assumir-ne la tasca. A finals dels anys setanta Colomer estava estudiant Ciències Físiques a Barcelona i involucrant-se en feines provisionals. Després de diverses pròrrogues per perllongar l’inevitable pas pel servei militar que en aquella època havies de realitzar per a l’exèrcit espanyol, va allistar-se a files el 1979, coincidint amb les primeres eleccions municipals després de la mort del dictador. Va ser tornant de la mili quan va entrar a l’Ajuntament de Ripoll en tant que administratiu, tot i que no va fer-ho com a l’opció de vida que ha acabat sent. Al primer mandat amb Pere Jordi Piella encara estava tot per fer, “des de consolidar la màquina consistorial que no deixa de ser una empresa amb unes normatives diferents d’una de convencional, que ofereix serveis, els dona directament o cedeix materials perquè els vilatans ho faci”, afirma Colomer. Va trobar-se amb altra gent nova que hi havia confluït, més per coincidència en el temps que no per renovació natural, en un moment que es van crear molts serveis nous, com ara la residència de gent gran o la salubritat de l’aigua cor-rent als domicilis dels ripollesos. El moment era d’il·lusió col·lectiva, en una tasca pel futur de tots plegats. Inicialment, es va dedicar a tasques de secretaria, redactant actes i gestions administratives com la de la urbanització del barri de la carretera de Barcelona, que va comportar una feinada, però que era una millora constatable en una zona en molts punts fins i tot sense asfaltar. Durant més d’un any i mig va ser el secretari de l’alcalde Pere Jordi Piella, fins que el 1986, un cop creats els patronats de la residència, de festes o d’esports, va reformular-se l’organigrama municipal en tres àrees diferents: urbanisme; serveis econòmics, policia i administració; i serveis a les persones amb cultura, esports, joventut, serveis socials. “El primer Ajuntament del nostre entorn que va tenir un assistent social va ser Ripoll, a finals dels vui-tanta o principis dels noranta”, afirma un Joan Colomer a qui n’hi van assignar la gestió. L’increment de funcions ha anat augmentant amb el temps. La biblioteca ha esdevingut una empresa en si mateixa, com ho ha fet també el museu, o la mateixa residència d’avis. Van ser anys on es va crear el Consorci de Benestar Social de competència comarcal, i moltes altres estructures on les administracions no només han evolucionat com a esponja d’atribucions, sinó també de les eines que han hagut d’uti-litzar. En un principi “tot es feia manual, però de mica en mica es va anar informatitzant tot”, inicialment amb programes primitius, i després ja amb Windows, on tothom pot consultar tota mena d’expedients. Joan Colomer reconeix que ha tingut més visibilitat que altres funcionaris de l’Ajuntament, perquè ha estat al capdavant de la cultura, espectacles o esports, però assumeix que ha sigut una persona “que m’ha agradat ser-hi, donant suport o preveient què feia falta o no”. Hi ha ajudat la seva disponibilitat personal i les “circumstàncies”, però a ell no li ha desagradat el seu paper, sigui presencialment o bé delegant en els responsables dels respectius espais on es fes cada activitat. De cara a la successió creu que “el traspàs no ha estat l’ideal”, perquè li hauria agradat fer un acompanyament al carrer, en l’organització d’activitats o fins i tot en la gestió de subvencions. Tot i això, es mostra predisposat a col-laborar en el que faci falta en favor del municipi. Durant els primers dies de jubilació ja ha hagut d’estar-hi, conscient que hi ha hagut un canvi de govern “potent”, en el sentit que no ha sigut una substitució de persones sinó també d’estil, i amb l’avinentesa que és un vilatà al qual li agradarà seguir rebent els serveis que fins ara ell oferia. Les aficions de Colomer són suficients per no caure en el desànim després d’una etapa laboral intensa. Un cop superat l’estiu “potser ho notaré més”, però si el respecta la salut no té cap dubte que tindrà prou aficions per esmerçar-hi el seu temps. També és conscient que hi ha gent que pugui tenir d’ell una imatge més seriosa del compte “potser perquè he sigut sec i seriós, perquè l’Ajuntament no pot fer miracles i no ho ha de fer tot”, però no es considera més sorrut del que ja de per si demanava la seva feina.

Amb la clau per fer girar Ripoll

Torelló reprèn la plantació d’arbres al carrer Núria

Diferències entre l’Ajuntament i el Casal Boira Baixa, que denuncia “sancions” i “traves”

Els naturalistes d’Osona demanen poder conèixer el projecte de reserva d’animals de Sant Sadurní

La Cartoteca digital de Catalunya incorpora sis cartells històrics del cremallera de Núria

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Tres ferits lleus en una sortida de via a la C-17

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

Trànsit recorda que no es poden fer obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

Aliments que semblen saludables, però que no ho són tant

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

“Les obres al nus de la Pascual són una molt bona notícia per a Gurb i per a tota la comarca”