Àngels Pujol: “Excavar a Puig Ciutat és un somni fet realitat”

Des de l’any 2010 diferents equips d’investigadors han treballat al jaciment de Puig Ciutat, situat en un punt estratègic ben a prop de la riera Gavarresa, on han realitzat diverses intervencions que inclouen prospeccions, excavacions, tractament i difusió dels resultats. Un indret encara amb molts interrogants i que vol ser un punt de referència per acostar l’arqueologia al públic en general tal com es va fer fa pocs dies amb la jornada de recreació històrica. Al capdavant d’aquest projecte hi ha l’oristanenca Àngels Pujol, amb qui conversem sobre aquesta ciència que tant l’apassiona. Com es viu el fet de treballar en el mateix municipi on ha viscut sempre? Considero que estic molt de sort. La proximitat i l’escalf de la gent facilita les relacions i també que probablement vinguin més a visitar-nos. De fet no es pot demanar res més, és un somni fet realitat, i més poder excavar en un jaciment tan rellevant com Puig Ciutat. A part d’aquest, al Lluçanès n’hi ha d’altres que requeririen ser investigats? Sí, moltíssims. És un territori verge, on no hi hagut la pressió urbanística que ha tingut la Plana de Vic. Hi ha nombrosos trams de via que estem estudiant, però també són interessants el castell de Lluçà, el serrat de la Cirera, situat darrere de la Torre d’Oristà, el voltant de l’ermita de Sant Sebastià a Oristà, el castell de Merlès, i el descobriment més recent a Sant Martí d’Albars, que probablement sigui una vila romana d’època imperial, amb una datació una mica més tardana que Puig Ciutat. Quines línies de treball té obertes actualment? Jo soc autònoma i vaig combinant diferents activitats a part de Puig Ciutat. Al Clascar de Malla hi ha un jaciment ibèric i ja hi he col·laborat durant unes quantes campanyes. Ara també a Sant Martí d’Albars. A més faig intervencions preventives que són les actuacions de seguiment que es realitzen quan es troben restes significatives en fer obres dins una població o en l’interior dels edificis. Potser és la part de l’arqueologia menys coneguda. La gent està conscienciada que si troben restes ho han de comunicar? Hi ha de tot. Casos positius de persones que ens avisen per tal que ho anem a veure i al contrari, altres que ho viuen com un problema, en especial si s’hi troben quan fan obres a habitatges o locals particulars. Crec que s’hauria de donar a conèixer millor la legislació vigent perquè la Generalitat assumeix les despeses derivades d’aquests casos i, a més, hi ha línies de subvencions diverses. Quin paper juguen les noves tecnologies en l’arqueologia? Estan en renovació constant i ens ajuden molt perquè abans de dur a terme una actuació podem conèixer el punt exacte que ens interessa. En el cas de la geofísica ens permet no només detectar on hi ha construccions sinó també si hi ha zones que havien estat incendiades i això aporta moltes dades. O amb la fotogrametria, que a partir de moltes fotos realitzades des de diferents perspectives processades en un programa informàtic es poden obtenir volums i mesures en 3D a part de moltes altres informacions de manera precisa i ràpida. Podríem afirmar que l’arqueologia és encara una disciplina desconeguda? Potser sí, però cada vegada arriba a més gent. També hi ha tingut a veure la difusió que es va aconseguir a través del programa de TV3 Sota terra, que es va gravar entre el 2010 i el 2011 i on també vam participar. No estava malament com a proposta però potser transmetia una rapidesa que és inviable a l’hora de treballar. I a part de la televisió hi ha actualment moltes iniciatives per aproximar-se al públic, com les activitats organitzades des de les xarxes de museus o les jornades de patrimoni. Per què sempre l’associem amb llocs exòtics i llunyans? Perquè es relaciona l’arqueologia amb Indiana Jones, i això no s’ajusta a la realitat. A més les imatges del cine focalitzant, més que jaciments, civilitzacions materialment més riques que les nostres, com el cas d’Egipte, Roma o Mèxic, continua pesant. La majoria de gent no s’adona que tenim jaciments al costat tan o més interessants. Crec, però, que hi comença a haver un canvi de percepció gràcies sobretot a les campanyes de difusió que s’estan duent a terme. Tal com deduïm de les seves reflexions, el treball arqueològic requereix paciència i perseverança, unes qualitats poc comunes en aquest nostre món, on prima la immediatesa i l’accelerament. Com ho viu? Sí, el treball arqueològic és un procés lent i t’hi acabes acostumant perquè hi ha actuacions que fins al cap de deu anys o més no donen fruit. Per això sempre treballem amb hipòtesis. Pots trobar un objecte però cal observar tot el conjunt per precisar realment de què es tracta. Jo penso que si aquell element és allà des de fa dos mil anys, no cal que tinguem tanta pressa. Si ens precipitem el podem fer malbé i deixarem perdre una oportunitat d’entendre una part de la història de l’ésser humà que també ens pot ajudar a comprendre el present.

Àngels Pujol: “Excavar a Puig Ciutat és un somni fet realitat”

Ferran Albrich presenta a L’Atlàntida el primer disc sobre poemes de Joan Margarit

Mirades a la realitat amb ‘La Lupa’

El Lactium es fa ‘adult’

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb