Animals prehistòrics que prenen forma a Vic

El Dimetrodon, l’Elomeryx i l’Icthyosaurus van viure milions d’anys al que avui és la conca de Tremp quan aquesta part del Prepirineu era molt diferent de tal com la coneixem avui. I ara han pres forma al taller ICRA Art. Aquests dies tres escultures de mida natural que representen aquests animals prehistòrics estan esperant ser traslladades al Geoparc de la capital del Pallars Jussà, que n’ha fet l’encàrrec. Les germanes Aina i Agnès Amblàs, al capdavant d’ICRA Art, tenen entre les seves especialitats la recreació d’espècies extingides a partir dels seus fòssils, i l’any passat ja van destacar pel seu dibuix d’un dinosaure de bec d’ànec encarregat per una universitat de Texas.
Aquesta vegada, però, han treballat en tres dimensions perquè l’encàrrec del Geoparc té l’objectiu de mostrar amb la màxima fidelitat possible com eren les espècies que vivien a la zona en el període Eocè. De tots tres se n’han trobat restes, en forma de fòssils o de petjades. Aina i Agnès Amblàs han treballat, com sempre, en col·laboració estreta amb els científics i aplicant els seus propis coneixements (l’Agnès és també paleontòloga) per obtenir el millor resultat. Els tres animals són de mida real, tot i que alguns –com l’Icthyosaurus– podien arribar a tenir una dimensió gairebé quatre vegades més gran. Aquest era un animal marí però de la família dels rèptils d’una forma que pot recordar la d’un dofí, i és el més antic de tots tres, perquè va viure al període Permià i al Cretaci, fa 200 milions d’anys. L’Elomeryx seria una estranya barreja entre porc i hipopòtam, habitant de terrenys pantanosos de fa uns 50 milions d’anys. I el Dimetrodon era el que tindria més paral·lelismes amb els dinosaures de les pel·lícules, amb una característica aleta dorsal. No és un dinosaure, però: es va extingir 40 milions d’anys abans que aquests apareguessin. El seu aspecte impressiona, tot i sabent que és una escultura. “Qualsevol acabat de les escultures que hem fet és hipotètic”, diu Agnès Amblàs. Però amb un fonament: es basen en les textures de pell d’animals que coneixem, des dels cocodrils en el cas del Dimetrodon fins al porc en el de l’Elomeryx.
A l’esclat de la pandèmia, ja tenien l’encàrrec, i van poder aprofitar les setmanes de tancament o de menys activitat per avançar en la feina, que comença pels dibuixos, continua per la realització dels motlles i acaba amb les textures i colors: “Pintar és la part més agraïda”. I amb els ulls: “A partir del moment en què els poses els ulls, tenen vida”