“Aquesta crisi sanitària ha tingut, té i tindrà un enorme impacte en la festa popular”

La crisi sanitària sense precedents provocada pel coronavirus també està afectant de ple el món de la festa i la cultura populars. La vigatana Maria Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural des de 2017, reflexiona sobre la situació que viu el sector, però també els reptes i les oportunitats que li deparen el futur. Dies d’ajornaments i suspensions també de festes populars i tradicionals d’un gran arrelament als pobles i ciutats… quin greu, oi? La major part de la cultura popular es dona a les places i als carrers i de forma col·lectiva, i en molts casos massiva. Per raons òbvies estarem una llarga temporada sense poder celebrar de forma habitual les festes que ens identifiquen a tots nosaltres en un lloc, poble o ciutat, amb la nostra gent, amb les nostres festes. Els catalans fem de la cultura popular un punt de trobada, és el lloc on de forma festiva es troben els amics, celebrem festivitats assenyalades en el calendari, compartim danses i cançons o junts aconseguim aixecar castells o fer ballar un drac o una àguila. La festa popular es viu intensament a Catalunya i sempre de forma compartida. Per una gran part de la ciutadania pertànyer a una entitat i treballar de forma voluntària pel seu funcionament és una part important de la seva vida. Complicat retornar a la normalitat… Certament, aquesta crisi sanitària ha tingut, té i tindrà un enorme impacte en la festa popular i en les entitats culturals. Però no hem d’oblidar la gran capacitat de resiliència i adaptació del nostre teixit associatiu cultural, històrica i contrastable. Un fet que, sens dubte, es posarà novament de manifest per sortir més reforçats, però també amb una visió renovada de quin és el camí a seguir a partir d’ara: el reforçament de les entitats, l’ús de les noves tecnologies, el treball en xarxa, i altres camins que molts ara ja comencen a trepitjar per continuar avançant. La cultura popular continua sent un dels pilars de la identitat del país? Sense cap mena de dubte. A través de la cultura popular expliquem els dies més importants del calendari festiu, fem honor a patrons de pobles i ciutats, recordem i transmetem valors que ens han arribat dels nostres avantpassats i els traspassem a noves generacions com les festes del segar i batre o cantem caramelles i ballem la Patum per Corpus. Parlem de tradició, però també de dies assenyalats a les vides de les persones, i que ens identifiquen amb un lloc i amb una manera de viure col·lectiva. I això és identitat. S’acostuma a dir que la cultura popular és la germana pobra de la cultura? Quin sentit té pobra? Personalment crec que la cultura popular té el més gran dels valors d’un país que són les persones. Què passaria si de cop i volta deixéssim tota activitat associativa? No em vull imaginar un país sense cap relació humana i festiva. Una altra cosa és el suport econòmic que se li dona, certament que hauria de millorar. Les entitats del país han crescut, s’han creat associacions i federacions que treballen de forma molt professional, que tenen estructura dins les entitats i les activitats són cada vegada més fortes, transversals i per tant també requereixen de més suport econòmic. Els pressupostos destinats a cultura popular no són suficients, però molt a poc a poc es va corregint. Però hi ha encara certs prejudicis respecte de la cultura popular? Jo seria més partidària de parlar de desconeixement. Algunes persones que no han tingut el privilegi de formar part d’una entitat, de compartir i de gaudir l’activitat associativa cultural i la festa popular potser podrien, des del desconeixement, manifestar algun prejudici. O sigui, fer una valoració de manera precipitada, sense prou base. La festa popular és un dels millors exemples de la tradició cultural d’una comunitat, però també és exemple de civisme, de cohesió social i, en el nostre cas, també de pertinença. L’activitat festiva popular com a punt de trobada per la ciutadania? Exactament. I estic convençuda que l’esperit obert, tolerant i cosmopolita dels catalans també continua sent la garantia del caràcter popular i participatiu de les nostres festes. Tots els grans artistes de reconegut prestigi internacional s’han inspirat en les tradicions i les arrels de la seva pròpia cultura. Grans arquitectes, poetes i escriptors, dramaturgs… O grans compositors, com Robert Gerhard, de qui enguany celebrem els 125 anys del naixement, han begut directament de les fonts de la tradició. Un poble que oblida les seves arrels renuncia a allò que el defineix i que li ha permès ser qui és, únic en la diversitat. I la cultura popular i la tradició formen part d’aquestes arrels. Aquests últims anys hi ha hagut una notable revifada d’aquest món, oi? Ho dèiem abans. Per damunt de tot, la cultura popular és un punt de trobada. I la defensa i la consciència de les llibertats col·lectives també són claus per això perquè la cultura, i en especial la popular, és una gran expressió de llibertat. Mai hi havia hagut tantes colles de diables, de gegants, de bastoners… La imatgeria festiva ha transformat la festa a Catalunya, que ha arribat a les escoles on moltes d’elles ja tenen els seus capgrossos o gegants; les companyies de teatre amateur han crescut en especial amb produccions fetes per joves, i mai les entitats s’havien internacionalitzat tant com ara. Estimem allò que sentim nostre i ho mostrem amb orgull. Va a sectors, però. Els castellers per exemple han tingut l’encert i els condicionants per poder oferir un producte que ha esdevingut competitiu i televisiu. Això no passa a tots els àmbits… Crec que és lògic sentir una gran admiració per tothom que fa castells i que, any rere any, superen límits i expectatives. Possiblement això, sumat als valors que defineixen el fet casteller, la força, l’equilibri, el valor i el seny, els fan especialment atractius pel mitjà televisiu. Però no dubteu que totes i cadascuna de les manifestacions de la nostra cultura popular tenen prou potencial i atractiu per tenir una major presència als mitjans de comunicació i, per tant, a un sector encara més gran de la societat. Possiblement és una de les nostres assignatures pendents i sobre la qual el mateix sector ha de treballar més intensament, sent capaç d’oferir productes més potents, comunicativament parlant. No és una tasca fàcil, no tant pel seu potencial com per les dinàmiques actuals dels mitjans de comunicació. Però creieu-me: l’espectacularitat també és present en moltes altres manifestacions festives, però hem de ser capaços de cridar l’atenció del públic sobre molts altres factors, ja siguin artístics, històrics o d’artesania de la festa, per exemple, creant productes de consum cultural que tinguin la cultura popular com a base. Alguns sectors de l’associacionisme cultural es queixen de manca d’efectius i de relleu generacional… Cal una reflexió en aquest aspecte. El relleu generacional no és el problema. Segons les dades de què disposem l’edat mitjana de les entitats no és molt elevada, el que sí s’envelleix en alguns casos puntuals és la junta de les entitats. Hi ha dos factors en els quals en un present i futur immediat estem treballant: la renovació de juntes a les entitats però també la igualtat de gènere. Falten més dones. Les entitats han corregit moltíssim la qüestió de gènere, però no es veu igual de reflectida a les juntes. Cal que les dones assumeixin llocs de responsabilitat. Amb les dades a la mà encara veiem que les juntes són masculines. Són moltes les entitats que han fet un canvi important al llarg d’aquesta última dècada i ja incorporen jovent al capdavant. Festa popular local versus món globalitzat. Són compatibles? Quan internacionalitzem el fet català d’allò que parlem a part de personatges il·lustres és de les nostres tradicions. Cultures llunyanes a nosaltres ens coneixen pels castells però també per la sardana, per la cobla com a formació única, pels gegants i per les nostres cançons. Precisament en un món tan globalitzat el fet local pren més sentit que mai, perquè explica com els catalans ens relacionem entre nosaltres a través de la cultura i ho fem d’una forma molt singular. S’ha aprofitat prou la cultura popular com a porta per a la cohesió social i la integració de persones nouvingudes? Per damunt de tot la cultura popular és un punt de trobada per a tothom. I un àmbit cultural i social on tothom és benvingut i on tothom suma. Tothom. Com ens va dir el conseller de Cultura Lluís Puig l’any 2017, poques hores després de prendre possessió: “La cultura és una eina de transformació social. La cultura és una eina de transformació de país. Però, per sobre de tot, la cultura és una eina de llibertat”. I la cultura popular compleix, fil per randa, tots aquests paràmetres. Perquè hi ha una clara comunió entre la ciutadania i la cultura. I sens dubte aquest és un dels trets més destacats de la nostra singularitat. I això, com a poble i com a societat, ens ha d’omplir d’orgull. Tant li fa el nostre origen, condició o professió. I si parlem de transversalitat cultural ningú podrà dubtar que la cultura popular compleix, al 100%, les condicions per ser reconeguda com a tal. La festa popular ha de néixer de la base, del poble. Quin paper hi han de tenir les administracions? La festa popular està en mans de la gent i serà aquesta que decidirà com la festa ha d’evolucionar. Us diria que la cultura popular “és poc dirigible” i aquesta és la gran sort de la festa. Les administracions hi hem de ser per fer possible que existeixin i puguin dur a terme les seves activitats en el seu dia a dia. Cal fer un bon acompanyament escoltant quins són els problemes que van sorgint i com les entitats s’han d’adaptar a les noves necessitats del segle XXI. Per això es va crear el Consell de l’Associacionisme Cultural, format per gairebé 40 federacions i confederacions, amb qui mantenim constant diàleg i on procurem donar solucions als problemes compartits per tots els àmbits de la cultura popular. S’ha explorat prou turísticament la riquesa cultural i festiva de Catalunya? En alguns casos la massificació turística pot comportar una transgressió del significat de les festes i pot ser no tan positiu com ens pensem. Que la cultura popular és un factor econòmic és indiscutible, però tot ha de tenir la seva justa mesura. Us posaré un exemple: esperem que l’efecte de la declaració de les Falles al Pirineu com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco no sigui perjudicial per la festa i que es pugui absorbir la quantitat de turisme que generen al voltant dels dies de Sant Joan. La festa és de la gent, de qui la duu a terme, i es fa viva per compartir-la amb altres persones, però no hauríem de perdre de vista els orígens de cada una d’elles i permetre que en la seva part més íntima es pugui conservar l’essència. La comarca d’Osona ha estat terra de cultura popular, oi? Quins són els seus punts forts? Actualment és la comarca que té més declaracions de festes d’interès catalogades o declarades per la Generalitat. La festa dels Tonis de Taradell, la de Santa Eugènia de Berga i ara recentment la de Manlleu; la Festa del Pi de Centelles; el Carnaval de Terra Endins de Torelló; l’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell de Tona; la plantada de l’Arbre de Maig de Folgueroles; el ball del Divino de Sant Vicenç de Torelló; les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta, i, per descomptat, cada una de les festes majors dels pobles i ciutats de la comarca, punt també de trobada indiscutible de cultura popular. A Osona estan molt arrelades, per exemple, les festes dels Tonis. Darrerament s’ha viscut amb preocupació la compatibilitat de la festa amb les reivindicacions dels sectors animalistes. El Departament de Cultura té el mandat legal de preservar, difondre i protegir el nostre patrimoni festiu. En el cas dels Tres Tombs ens trobem davant d’una activitat festiva clarament tradicional i plenament legal. Tot i ser receptius a les diferents sensibilitats i opinions existents sobre el tema, considero que la primera obligació d’un govern democràtic és vetllar pel compliment de les lleis i fer-ho escoltant a tothom, però sense cedir davant dels interessos de possibles grups de pressió, ja sigui a favor o en contra de la mesura a adoptar. Si pensem en un tret característic de la nostra societat segur que ens ve al cap la paraula diàleg. Afortunadament el sentiment de respecte pels animals ha evolucionat i s’ha fet cada cop més present a la nostra societat. I em consta que també és present al col·lectiu de les festes populars. Catalunya és una nació moderna, civilitzada i que mira endavant, però totes aquestes virtuts també han de ser compatibles amb la preservació del nostre patrimoni immaterial. A la comarca d’Osona hi ha en marxa la Xarxa de Patrimoni Rural Ecomuseu del Blat per promoure la preservació de la vida a pagès. És el camí, el model de treball en xarxa? Darrerament ens vam trobar a Taradell tots els responsables de les festes del Segar i el Batre de Catalunya per dibuixar un futur per aquesta tradició. Sí, el futur passa per crear una xarxa de municipis i entitats col·laboradores que emprenguin activitats conjuntes que els ajudarà a reinventar la festa. Però en el cas de l’Ecomuseu del Blat crec fermament que tenen un futur per posicionar-se conjuntament amb centres importants de referència a Catalunya com són el Museu de la Vida Rural o l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Alguns dels petits equipaments museístics que acull es queixen que la legislació és massa complicada per poder mantenir obert… No podem oblidar que es tracta d’equipaments oberts al públic i que han de complir, per exemple, mesures de seguretat i accessibilitat. Per mantenir aquestes xarxes calen les ajudes no només de la Generalitat. És important poder comptar amb el compromís de les administracions locals i les diputacions. No només cal ajudar per tal de dur a terme les activitats sinó que hi ha part de l’estructura de la xarxa que òbviament li cal una ajuda per sostenir-la. Per això és tan important la col·laboració entre administracions.

“Aquesta crisi sanitària ha tingut, té i tindrà un enorme impacte en la festa popular”

Manlleu viu un 19è Serpent multitudinari

El Pescant la Lluna il·lumina el final de festa de Torelló

El documental d’EL 9 TV sobre els 10 anys del Seguici Infantil de la festa major de Vic

Festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès 2025

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana