Artesans de la flor i el jardí

“Us trobarem a faltar”, lamenten aquests dies alguns dels clients més fidels en saber que tancaran. “Jo no”, els respon Pere Escalé amb bonhomia i una clicada d’ullet. I no és perquè no hagi disfrutat de l’ofici, al contrari; però després de 55 anys al peu del canó, a ell i la seva dona, Maria Àngels Garcia, els ha arribat l’hora de la merescuda jubilació. Hauran estat la tercera i última generació al capdavant de la Jardineria i Floristeria Escalé, a Vic. El 30 de setembre, el mateix dia que Escalé farà 70 anys, abaixaran la persiana. Darrere quedaran 80 anys de singladura d’una nissaga d’autèntics “artesans” de la flor i els jardins. A Vic i comarca han estat referents. El plançó de tot plegat el va plantar Pere Escalé Riera, l’avi de Pere Escalé. Durant el primer terç del segle XX, aquest pagès i hortolà de la Guixa es casa, es trasllada a Vic i entra a treballar a Can Canadell, un negoci d’horticultura que hi havia a l’entorn de l’actual carrer de les Flors, d’on n’acabarà sent l’encarregat. Per això, quan mor l’amo sense relleu –va perdre els dos fills a la guerra i la filla es va fer monja–, Escalé s’hi posa al capdavant. Devia ser pels volts de l’any 1947. Naixia, pròpiament, la Jardineria Escalé. Aquell mateix any, el seu fill gran, Josep Escalé Munts, se suma a la causa tot just arribar del servei militar. Tot i que inicialment feien sobretot de jardiners, ben aviat entren al sector de les flors. Primer, plantant una pionera parada de flors i plantes al mercat setmanal de Vic i poc després, obrint una botiga a les històriques Galeries Montseny, al carrer Verdaguer. L’any 1956 mor el precursor de tot plegat i Josep Escalé –en Pitu, com el coneixia tothom– trasllada els vivers en un solar del carrer de Puig-l’agulla, al barri de Santa Anna, on també s’hi faran la casa i hi plantaran arrels, al costat de la seva dona, Àngela Roca. Aquell mateix 1956 naixia Pere Escalé Roca, que amb 14 o 15 anys ja s’incorporarà de ple al negoci. “Potser va ser el camí fàcil per a mi, però el sector sempre m’havia agradat”, rememora ara. A finals dels anys 80 també s’hi sumarà la seva dona, Maria Àngels Garcia, que aviat es convertiria en l’altre puntal del negoci. En aquell moment ja havien tancat la botiga del carrer Verdaguer i concentrat el garden, amb viver i botiga, al carrer de Puig-l’agulla. Durant tots aquests anys han vist evolucionar, i molt, tant el sector de les flors com el de la jardineria. Passar de les dalles manuals als xerracs i les desbrossadores amb benzina, i ara elèctriques, els va fer la feina més fàcil, com a jardiners. I de feina no els en va faltar mai. “Al principi només tenien jardí les famílies més riques de Vic”, rememora Escalé, que durant uns anys també va portar el servei de manteniment de l’enjardinat de Manlleu o el dels cementiris de Vic i Centelles. A mesura que els jardins particulars es van anar estenent per la ciutat van haver de lidiar amb un factor inesperat, “l’intrusisme”. Gent que s’oferia a deshores per fer-se un sobresou, “i rebentant els preus”. Un símptoma més que, sovint, l’ofici de jardiner “ha estat poc valorat”. També el món de la floristeria ha viscut al vaivé de les modes. Això sí, sempre a l’alça: “La gent regala molts més rams ara, per exemple pels aniversaris i gent jove; abans era més estacional, se’ns feien sobretot per casaments i defuncions, per Sant Jordi i per Tots Sants”, apunta Garcia. Com a símptoma, quan van començar a Vic només eren dues floristeries –ells i la històrica Can Planàs– i des de fa anys superen la mitja dotzena. Un altre canvi significatiu és que abans treballaven bàsicament amb flor de temporada, “que ens arribava en tren des de Mataró”; avui en serveixen d’arreu del món. També han canviat les tècniques i el maneig de la flor. Ells s’han mantingut fidels a una manera de fer: “Ens considerem uns artesans de la flor.” Un altre ofici no sempre prou valorat. “A diferència dels països nòrdics, aquí encara hi ha poca cultura de la flor”, coincideixen. Si han de fer un rànquing de les flors més venudes ho tenen clar: el primer lloc indiscutible seria per a les roses, seguides dels clavells. Ara el matrimoni ha posat data a la seva jubilació, coincidint amb els 65 anys d’ella i els 70 d’ell. Com que el seu fill de seguida va encetar un altre camí professional, tenien clar que el negoci moriria amb ells. Ben aviat l’actual viver anirà prenent forma de jardí particular, on Escalé espera recuperar, entre d’altres, la seva passió pel cultiu dels bonsais. “Ens toca plantejar-nos la vida d’una altra manera”, assegura la Maria Àngels. Una vida on no hi faltaran les flors ni les plantes.

Artesans de la flor i el jardí

Tota una vida al MMVV: la dualitat de conèixer i ser conegut

‘Sa nit i es dia’, de Júlia Colom, millor cançó al primer Premi Marc Lloret

Ramon Cornet, a la direcció de la Federació Catalana d’Automobilisme

El Mercat de Música Viva de Vic és la primera fira de la ciutat en pressupost i la segona que atrau més gent a la ciutat

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

Troben mort un conegut veí de Viladrau

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

Aliments que ajuden a mantenir els ossos forts

Ja són a Vic els Motards Independentistes

Entitats i veïns del barri d’Osona de Vic demanen una solució per evitar el desnonament d’11 famílies

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

Roben material dels Bombers de Vic

Ripoll commemora la Diada amb una glossa de Ramon Cotarelo al monestir

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic