QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Bastonada multitudinària a Prats, seu per tercer cop de la Trobada Nacional

Colles d’arreu del país van compartir cercavila, ballada conjunta i una jornada que va estendre la festa per tot el poble. L’any que va la trobada serà a Lleida

Els carrers de Prats de Lluçanès es van omplir dissabte a la tarda de música i animació amb les colles participants en la 48a Trobada Nacional de Ball de Bastons de Catalunya. Provinents d’arreu del país, es van poder veure balls amb instrumentació diversa i amb coreografia ben variada, destacant a més la indumentària característica dels diferents grups que van aportar un esclat de colors a la lluïda festa.

La cercavila, que va transcórrer en recorreguts simultanis pels diferents carrers de la població, va confluir en un punt per acabar totes les colles a la plaça Nova. En aquest indret es va fer una ballada conjunta del tema Ara i sempre, amb diverses rotllanes al voltant de la plaça.

Després de lliurar un record a totes les colles, complementat amb un val ofert per la Unió de Botiguers de la localitat, van fer-se diversos parlaments des del balcó de l’antic ajuntament. Hi van intervenir l’alcalde de Prats de Lluçanès, Jordi Bruch; la delegada del govern a la Catalunya Central, Montse Barniol; representants dels Estelladors, que n’eren els organitzadors, i de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.

Tots van coincidir que havia estat un gran èxit, tant de participació com de mostra de la diversitat bastonera del nostre territori, i van destacar el paper que hi tenia el voluntariat, 124 persones, que en tot moment van estar atentes a les necessitats dels convidats. També van animar les colles a seguir potenciant aquesta manifestació de cultura popular i es va anunciar que l’any vinent Lleida seria la ciutat que acolliria la nova trobada en la seva 49a edició.

Tot seguit els participants van dirigir-se al camp de futbol a sopar, amb taules distribuïdes per una organització impecable que resolia qualsevol imprevist o necessitat i es van viure moments de gresca i companyonia en el retrobament de diferents grups de bastoners.

Per finalitzar la jornada, al pavelló es va poder gaudir de diverses actuacions musicals que es van allargar fins a la matinada. Aquesta era la tercera vegada que Prats acollia aquesta cita, després de les de 1988 i 2013.

LA TRADICIÓ BASTONERA DE PRATS

Es té constància de l’existència dels balls de bastons de Prats de Lluçanès almenys des del darrer terç del segle XIX, amb unes melodies i coreografies i un vestuari característic que s’han mantingut fins avui.
Els balladors eren nens petits, d’entre 8 i 12 anys, i se sortia el dissabte i el diumenge de Pasqua.

Com a anècdota d’inicis del segle XX l’any 1908 els bastoners van ballar davant del rei Alfons XIII que retornava cap a Barcelona després de visitar el Berguedà juntament amb el cap de govern Antonio Maura.

Durant la Guerra Civil es va interrompre l’activitat i en la represa es va seguir ballant els mateixos dies, fins que el 1956 es van prohibir les manifestacions festives del dissabte de Pasqua. Des de llavors es van passar a ballar el diumenge i el dilluns tal com es fa actualment, aquest darrer dia seguint una ruta per les cases de pagès.

El 1979, després d’un any d’inactivitat, es van tornar a impulsar gràcies al Grup Germanor i van començar a incorporar-s’hi nenes, un fet no gaire ben vist per certs sectors del poble. El 1993, quan aquesta associació va plegar, se’n va fer càrrec l’entitat Dansa i Tradició, que és qui ho continua actualment.

El 1981, en un acte d’homenatge al mestre bastoner Vicenç Riba, una colla d’antics bastoners es van animar a ballar de nou i d’aquesta actuació en va sorgir el grup dels Estelladors, que encara segueixen actius i participen en trobades arreu del territori.

Per aquest motiu a la localitat hi ha actualment dos grups de bastoners, els nens i nenes hereus de la tradició més antiga i els adults amb els Estelladors. Es compta amb set balls propis: el rotllet, el picotí, el flicacelles, els quatre cantons, l’airosa, la clavellineta i la processó, i des de fa uns anys se n’hi han afegit de nova creació per part dels Estelladors.

L’instrument habitual havia estat el flabiol, que encara acompanya les melodies dels petits, i en algunes èpoques el flautí, mentre que els Estelladors van optar fa temps per la gralla.

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

En aquesta enquesta han votat 187 persones.