QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Bastonada multitudinària a Prats, seu per tercer cop de la Trobada Nacional

Colles d’arreu del país van compartir cercavila, ballada conjunta i una jornada que va estendre la festa per tot el poble. L’any que va la trobada serà a Lleida

Els carrers de Prats de Lluçanès es van omplir dissabte a la tarda de música i animació amb les colles participants en la 48a Trobada Nacional de Ball de Bastons de Catalunya. Provinents d’arreu del país, es van poder veure balls amb instrumentació diversa i amb coreografia ben variada, destacant a més la indumentària característica dels diferents grups que van aportar un esclat de colors a la lluïda festa.

La cercavila, que va transcórrer en recorreguts simultanis pels diferents carrers de la població, va confluir en un punt per acabar totes les colles a la plaça Nova. En aquest indret es va fer una ballada conjunta del tema Ara i sempre, amb diverses rotllanes al voltant de la plaça.

Després de lliurar un record a totes les colles, complementat amb un val ofert per la Unió de Botiguers de la localitat, van fer-se diversos parlaments des del balcó de l’antic ajuntament. Hi van intervenir l’alcalde de Prats de Lluçanès, Jordi Bruch; la delegada del govern a la Catalunya Central, Montse Barniol; representants dels Estelladors, que n’eren els organitzadors, i de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.

Tots van coincidir que havia estat un gran èxit, tant de participació com de mostra de la diversitat bastonera del nostre territori, i van destacar el paper que hi tenia el voluntariat, 124 persones, que en tot moment van estar atentes a les necessitats dels convidats. També van animar les colles a seguir potenciant aquesta manifestació de cultura popular i es va anunciar que l’any vinent Lleida seria la ciutat que acolliria la nova trobada en la seva 49a edició.

Tot seguit els participants van dirigir-se al camp de futbol a sopar, amb taules distribuïdes per una organització impecable que resolia qualsevol imprevist o necessitat i es van viure moments de gresca i companyonia en el retrobament de diferents grups de bastoners.

Per finalitzar la jornada, al pavelló es va poder gaudir de diverses actuacions musicals que es van allargar fins a la matinada. Aquesta era la tercera vegada que Prats acollia aquesta cita, després de les de 1988 i 2013.

LA TRADICIÓ BASTONERA DE PRATS

Es té constància de l’existència dels balls de bastons de Prats de Lluçanès almenys des del darrer terç del segle XIX, amb unes melodies i coreografies i un vestuari característic que s’han mantingut fins avui.
Els balladors eren nens petits, d’entre 8 i 12 anys, i se sortia el dissabte i el diumenge de Pasqua.

Com a anècdota d’inicis del segle XX l’any 1908 els bastoners van ballar davant del rei Alfons XIII que retornava cap a Barcelona després de visitar el Berguedà juntament amb el cap de govern Antonio Maura.

Durant la Guerra Civil es va interrompre l’activitat i en la represa es va seguir ballant els mateixos dies, fins que el 1956 es van prohibir les manifestacions festives del dissabte de Pasqua. Des de llavors es van passar a ballar el diumenge i el dilluns tal com es fa actualment, aquest darrer dia seguint una ruta per les cases de pagès.

El 1979, després d’un any d’inactivitat, es van tornar a impulsar gràcies al Grup Germanor i van començar a incorporar-s’hi nenes, un fet no gaire ben vist per certs sectors del poble. El 1993, quan aquesta associació va plegar, se’n va fer càrrec l’entitat Dansa i Tradició, que és qui ho continua actualment.

El 1981, en un acte d’homenatge al mestre bastoner Vicenç Riba, una colla d’antics bastoners es van animar a ballar de nou i d’aquesta actuació en va sorgir el grup dels Estelladors, que encara segueixen actius i participen en trobades arreu del territori.

Per aquest motiu a la localitat hi ha actualment dos grups de bastoners, els nens i nenes hereus de la tradició més antiga i els adults amb els Estelladors. Es compta amb set balls propis: el rotllet, el picotí, el flicacelles, els quatre cantons, l’airosa, la clavellineta i la processó, i des de fa uns anys se n’hi han afegit de nova creació per part dels Estelladors.

L’instrument habitual havia estat el flabiol, que encara acompanya les melodies dels petits, i en algunes èpoques el flautí, mentre que els Estelladors van optar fa temps per la gralla.

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

En aquesta enquesta han votat 610 persones.