Alegria interior | Radical lliure

Acaba la classe, és l’última abans de les festes. El mestre d’arts els recomana que gaudeixin de les vacances i els desitja que la força els acompanyi. Un alumne, membre del comitè de pacifistes en acció, comenta que no és la força la millor acompanyant, sinó la intel·ligència a no fer-la servir, que millor la pau al món que la força entre iguals. El mestre li diu que té raó si es mira des de la petitesa individual, per entendre la força hem d’anar a l’invisible, com pot ser conèixer un radical lliure. Una molècula altament reactiva i inestable que necessita altres molècules per tal d’aconseguir estabilitat. Un radical lliure es forma a l’atmosfera o en organismes vius en el procés de respiració per la presència d’oxigen i ajuda la defensa enfront de bacteris i virus. A dins el cos poden alterar diferents molècules i estructures, disminuint les seves funcions i augmentant el risc de patir trastorns, com el procés d’envelliment. Els factors ambientals i un estil de vida d’excessos poden augmentar la seva producció. Som com els radicals lliures? Necessitem altres per ser part de tot en equilibri? Com més radical es torna el grup més difícil d’obtenir una estabilitat funcional. Com menys innocència, menys capacitat d’aprenentatge, més quadrada és la societat. També, com menys adults rígids en rols establerts, més disbauxa a les celebracions. I així, en cada extrem del grup menys possibilitats d’enllaçar individus. La força és l’equilibri entre tenir-ho tot, i no tenir de tot. És reconèixer que en la ignorància hi flueix el coneixement, que la passió amaga la serenitat de veure-hi clar, que si no ens observem les emocions, ens amaguem la pau interior i així ens endinsem al caos i fugim de l’harmonia. I tot per entendre que no hi ha un adeu per sempre, sinó una transformació de l’energia que porta la força. Hi ha persones que saben ballar amb la força. Són individus que busquen allò fàcil i esperen que allò difícil els vingui a trobar. Governadors dels seus dominis i es deixen governar pel que l’envolta. Lliures perquè es connecten a l’entorn i no són radicals en les seves creences. La majoria d’infants en són bons balladors, molts adults no recordem que saben ballar. Els que ballen amb la força saben quina és la millor salsa del món. Aquella que és simple, la que tots hem tingut alguna vegada. Així que el mestre va dictar: la millor salsa del món és la gana, i si no observeu aquells que en tenen com mengen amb gust allò que troben. Mantenir-se al mig, gaudir de les festes que venen, sense fer-ne un abús, establir-se a l’harmonia de ser presents en cos i ment al voltant d’una taula plena d’aliments i sobretot de companyia. Llavor potser la mesura ideal és no acostar-se al radical. Ni la fam permanent és recomanable, ni l’excés desmesurat és ideal. La consciència de valorar com a acceptable en cada moment allò que succeeix és establir-se en l’òptim estat d’alegria interior.

Alegria interior | Radical lliure

El cos no mira el calendari

L’ortografia és una pedra a la sabata?

Coca de recapte

“Una cosa que podem fer a través del so és transmetre moltes emocions”

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Un ciclista ferit en una topada amb un quad al Lluçanès