El GiraCirc va acabar l’any passat la desena edició amb la sensació que potser s’havia tancat un cicle. Després de 10 anys, el cansament acumulat havia fet que entre l’organització aparegués fins i tot la possibilitat de plegar. Però la resposta dels voluntaris, que continuen sent l’ànima d’un festival nascut i crescut des de Collsuspina, va acabar decantant la balança. “Voleu una onzena edició?”, va preguntar aleshores el director, Xavier Vinuesa, en un final carregat d’emoció.
I l’onzena ja és aquí. El GiraCirc tornarà aquest divendres i dissabte, però ho farà amb alguns canvis. El més visible és que abandona el seu cap de setmana habitual i es trasllada al final d’agost per evitar coincidències amb altres activitats de la comarca. També es concentra: desapareix la jornada de diumenge i el programa s’estén des de divendres a la tarda fins a la matinada de dissabte. “Serà un experiment, veurem com respon el públic”, explicava Joan Castillo, responsable de Desenvolupament Estratègic del festival, en la presentació.
El canvi no altera, però, l’essència d’un festival singular. Collsuspina, amb uns 300 habitants, va mobilitzar l’any passat més de 60 voluntaris per fer possibles tres dies de circ. Alguns hi són des de la primera edició i al llarg dels anys s’hi han anat incorporant noves generacions.
La programació manté aquesta combinació entre circ professional, nous talents i dimensió comunitària. L’Escoleta GiraCirc, que compleix cinc anys, tornarà a obrir el festival divendres amb una mostra dels seus alumnes. A partir d’aquí, durant dos dies passaran pels diferents escenaris companyies consolidades i artistes emergents, amb disciplines que van del funambulisme i les acrobàcies al clown, la bicicleta acrobàtica, la roda Cyr o el trapezi.
Entre els noms destacats hi ha La Córcoles, amb H, una peça de funambulisme construïda a partir de la relació entre l’artista i el balancí, i Eunoia Kolektiva, que dissabte presentarà Tenet, un espectacle de gran format amb vuit acròbates i un músic que juga a capgirar la perspectiva de l’espectador. També hi haurà propostes amb una clara lectura social, com Securitas Service, de Trasla2, una sàtira sobre els discursos de la inseguretat, o 1m2, de Plou Poc, que porta al trapezi una història amb les dificultats de l’habitatge com a rerefons.
