El so de caminar | Viure a l’hort

Aquell home, tot rústic, venia mel al peu de la pista forestal. Amb una tauleta i quatre pots esperava pacientment els caminants que passaven. Quan els clients anaven a pagar la compra sempre els demanava si podia ser amb monedes. Deia que els bitllets se’ls mengen les rates, es desfan per la humitat o s’estripen pel pas del temps. Les seves raons eren degudes a viure al camp i sustentar-se del que aquest li oferia. Necessitava una peça sòlida, i una moneda com una llavor té un valor, si més no per ferralla. Les llavors i les monedes poden donar el pa per a demà. Si vius a l’hort prioritzes cultivar llegums, llavors amb un alt valor nutricional que es guarden bé un cop seques. Es podria afirmar que hauria de ser un element imprescindible de la dieta, però, en canvi, la llavor que té més valor al mercat és la del cereal. Per què mengem tants cereals? Per què són la base de la nostra dieta, els cereals? Com és que no són les lleguminoses, que tenen més potència i proteïnes, i també es pot fer mil adaptacions de les llavors? Resulta, i va molt lligat amb aquest valor monetari de les llavors, que quan l’agricultura ja era un fet consumat, segurament en un inici autogestionat per cada individu o unitat familiar, per tant, de lliure disposició, van començar-ne a regular la producció. És possible que mentre hi hagi categories, algú ha de dictar qui fa aliment per als altres. Al principi es controlava la producció de qualsevol vegetal que es conreava, però els governants es van adonar que els era difícil saber si era la part acordada o no, segurament el pagès sempre deia que aquell any la collita no havia estat bona, i les faves amagades sota les fulles. Així que els recaptadors d’impostos no tenien gens fàcil fer la seva feina. Fins que gràcies a l’art d’observar per algun savi va ordenar que el cultiu principal havia de ser el cereal. El perquè era claríssim, el seu fruit, les llavors que es mengen, estan al capdamunt de la tija. Amb un simple cop d’ull es pot fer una estimació de la quantitat que es recollirà i, per tant, la part que toca a donar. Segurament és per això que encara avui acompanyem l’àpat amb un bon tros de pa. Viure a l’hort és minimitzar la preocupació de les coses externes, és gaudir de la germinació d’una pesolera, conduir-la per la branca clavada al seu costat, que ve de la poda que s’ha fet d’un fruiter, esperar que floreixi i collir-ne aquelles tavelles verdes; obrir-la pel mig i menjar directament el pèsol tendre. Això és viure de manera harmoniosa amb l’entorn, simplement gaudint de cada regal que t’ofereix la terra. Viure a l’hort és una metàfora de viure en qualsevol lloc des de la senzillesa del moment. Sigui a la llar o en un espai compartit, es pugui gaudir del que passa i s’entomi de bon grat.

El so de caminar | Viure a l’hort

Viatge rodó

“Volia abordar el tema de la salut mental i fer un exercici d’empatia”

Rafa

Hannah Arend, més enllà del bé i el mal?

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França